Batalla de Luchana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Luchana
Primera guerra carlina
Data 24 de desembre de 1836
Localitat Bilbao
Resultat victòria Isabelina
Bàndols
Carlins Carlins Exèrcit espanyol liberals o cristins
Comandants en cap
Bandera de la Creu de Borgonya Francisco Ramon de Eguía Exèrcit espanyol Joaquín Espartero

La batalla de Luchana fou una cèlebre batalla entre les tropes liberals o cristines i carlines el 24 de desembre de 1836 en el pont situat sobre el desguàs del rierol d'Asúa, en el que en la vora oposada s'alçava l'antic fort que construí Fernán Pérez d'Ayala el 1402.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Article principal: Setge de Bilbao (1836)

El general Baldomero Espartero comanava les tropes liberals que feien front a les tropes carlines que assetjaven Bilbao. Les operacions del setge estaven confiades al general carlí Francisco Ramon de Eguía, i un altre general carlí Villareal, devien protegir-les contra les operacions dels lliberals, els quals per a facilitar llur missió havia destruït tots els ponts, establint defenses en les altures de Cabras, San Pablo i Banderas, situades en la vora dreta i en una corba que junt a Deusto forma el riu Nervión, restant el pont de Luchana als encontorns del primer dels citats turons.

A finals de novembre arribà Espartero a Portugalete, i a principis de desembre emprengué un moviment per la vora esquerra del Nervión; passà la ria per un pont provisional, i dividint el seu exèrcit en tres columnes, assolí a ocupar les posicions d'Arriaga, Erandio i Asúa, que constitueixen una línia paral·lela al rierol d'aquest últim nom. Les forces que els carlins tenien en l'altra vora i la inutilització per forces temporals del pont construït junt a Portugalete, decidiren al general en cap a retirar-se a l'altra vora del Nervión, tendint un pont de barques en el lloc anomenat el Desert.

No sense dificultats i riscos es realitzà el pla d'Espartero, passant el dia 7 de desembre la major part de llurs tropes a l'altra vora del riu pel pont provisional que acabava d'acabar-se, no podent aprofitar-ho totes per haver-se trencat, tenint de enretirar-se el general Rafael Cevallos Escalera amb part de llur divisió per la vora dreta fins a arribar al caseriu de les Arenas, traslladant-se en barques a Portugalete, reunint-se així el dia 8 tot l'exèrcit al seu primitiu acantonament.

Llavors Espartero intentà un atac per la vora esquerra del Nervión. El dia 12 féu avançar algunes forces envers les posicions carlines de Burceña, moviment que seguí tot l'exèrcit el dia 15, arribant a Baracaldo i no prosseguint més endavant, perquè a l'intentar el pas pel pont sobre el riu Cadagua, veié que era impossible forçar-lo davant les obres construïdes pels carlins en les altures de Castrejana, el qual terreny era molt adient per una perfecta defensa. Aquestes causes i un espantós temporal d'aigua que regnava, obligà a Espartero a replegar de nou llurs forces cap a Portugalete, avisant a Bilbao per telègraf que no desistia de la seva obligació d'alliberar-lo, i a l'efecte, el 17 disposà de tendir un pont a sota les pedreres d'Aspe, per on passà part de l'exèrcit, que prengué posicions en el marge dret de l'Asúa, aixecant en aquesta dues bateries, que, unides a les col·locades en el Desierto, a l'atra vora del Nervión, dirigien el seu foc contra les posicions enemigues de l'altra vora de l'Asúa. El dia 23, sota la direcció del coronel Wilde, comissionat del govern anglès en el quarter general, s'estengué un pont de pontons sobre el Galindo, pel qual passaren tres batallons de reserva, que cobriren les altures de Baracaldo, situades, com s'ha dit, en la vora esquerra del Nervión.

La batalla[modifica | modifica el codi]

El dia 24 a l'aurora restava núvol. Oráa, cap d'estat major, des de les bateries esperava el moment d'ordenar trencar foc, quan a prop de la una de la tarda rebé l'ordre del general en cap de disposar l'atac sobre el pont de Luchana, doncs una forta recrudescència de la dolença que patia no li permetia dirigir l'operació personalment. Conseqüent amb el pla d'Oràa, aprovat per Espartero, a les dues de la tarda es trencà el foc sobre l'enemic, que defensava el fortí de Luchana i pont del mateix nom. L'energia de la defensa aturà l'esforç de l'escomesa, impedint embarcar les tropes que havien de forçar la posició de Luchana. Però aquesta operació era indispensable, i en mig d'un huracà d'aigua, neu i foc, les tropes embarcades en la vora dreta del Nervión, en unes 28 o 30 llanxes, que a l'empara del moll havien marxat, desembarcaven en l'altra part del pont.

El nodrit foc de les llanxes canoneres que escoltaven el comboi de barques protegí l'operació, ocupant les tropes isabelines les posicions que els hi havia marcat, fugint els carlins, que les defensaven sense presentar combat. Altres forces seguiren a aquestes primeres, mentre els enginyers, dirigits pel coronel Velasco, reconstruïen el pont sota un nodrit foc enemic. A penes habilitat, passaren a l'altra banda les tropes de la segona divisió, menades pel baró de Meer, amb l'ordre d'apoderar-se del turó de San Pablo, nucli d'importants posicions enemigues. Fins aquí la sorpresa havia enervat els brios dels carlins i debilitat el curs de la seva primera defensa; però en refer-se, es llençaren al combat amb més força, decidits a recuperar les posicions perdudes i defensar de valent el que encara conservaven. L'acció que fins aquí havia estat parcial, aviat es féu general en tota l'extensió de la línia; però el seu centre estava sempre en el turó de San Pablo. Des del serral de Banderas baixaren considerables forces carlines, precipitant-se contra la segona divisió i fent-li perdre quelcom de terreny amb nombroses baixes, entre elles el general baró de Meer, que fou ferit.

Espartero que atenia en el possible llurs deures de general en cap, des del catre que li servia de llit ordenà al general Cevallos què, des de Jado, llogaret del Desierto, on estava el quarter general, s'envià de seguida una de llurs brigades al lloc del combat, mentre el seguia amb l'altre, comissionant al mateix temps un ajudant per què reunís llanxes i marxes a la recerca de la brigada Mayol, que al principi de la batalla havia travessat el Galindo, apoderant-se de la torra de Luchana, situada en la vora esquerra del Nervión. Però no salvaven tant d'esforç el conflicte en què es trobava l'exèrcit, per haver-se precipitat els esdeveniments de la batalla fins al punt d'atravesar els límits del pla. Si l'haguessin observat, les tropes, després del pas de Luchana, degueren romandre en llurs posicions, retardant el combat fins a l'alba del 25.

Oràa, malgrat els reforços rebuts, comprenent el crític de la situació, corregué al llogaret de Jado a exposar Espartero el forta que estava la batalla en el turó de San Pablo i en el de Cabras. Davant el perill, Espartero anul·la els seus dolors físics, salta del llit, munta a cavall i vola al combat al front de la brigada Minuisir. Llur presència en el cim de San Pablo infon l'entusiasme entre els soldats de la segona divisió, i al toc d'atac, dat equivocadament per un corneta, dona nous brios a aquelles tropes quasi extenuades.

Els caçadors d'Extremadura efectuaren llavors, un moviment d'atac ràpid i progressiu, i augmenten el desordre en les files carlines, i Espartero, volen aprofitar aquesta oportunitat, i apreciant la vàlua del temps, es posà a l'instant al cap d'una columna per guiar-la al combat. Al mateix temps que el general atacava per la dreta l'alt de Banderas, Oràa ho féu per l'esquerra, prenent abans de despuntar l'aurora la posició que havia servit de quarter general a l'enemic.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Mentre les tropes lliberals s'apoderaven d'altres punts culminants de la línia, es retiraven els carlins pels ponts que havien estès a San Mamés i Olaveaga restant d'aquesta manera llibertada la vila de Bilbao.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Tom núm. 31, pàgs. 534-535, de l'enciclopèdia Espasa.

Coord.: 43° 17′ 35″ N, 2° 58′ 17″ O / 43.29306,-2.97139