Batalla de Màlaga (1937)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Batalla de Vélez-Màlaga».
Batalla de Màlaga (1937)
Guerra Civil espanyola
Andalusia i Extremadura —
Data 3 al 8 de febrer de 1937
Localitat Màlaga
Resultat Victòria decisiva de les forces revoltades
Batalla de Màlaga (1937) (GCE 1936)
Batalla de Màlaga (1937)
Batalla de Màlaga (1937)
Coord.: 36° 43′ 0″ N, 4° 25′ 0″ O / 36.71667,-4.41667
Bàndols
Segona República Espanyola II República espanyola Bàndol franquista Exèrcit Nacional
Itàlia Regne d'Itàlia (CTV)
Comandants en cap
Segona República Espanyola José Villalba Lacorte Bàndol franquista Gonzalo Queipo de Llano
Bàndol franquista Francisco Borbón
Bàndol franquista Antonio Muñoz Jiménez
Bàndol franquista Agustín Muñoz Grandes
Itàlia Mario Roatta
Forces
40.000 milicians republicans 15.000 nacionalistes regulars
5.000 soldats italians
Baixes
Desconegut Espanyoles: desconegut
Italianes: 74 morts
221 ferits
2 desapareguts

La batalla de Màlaga va ser la culminació d'una ofensiva a principis de 1937 per una força combinada de nacionalistes i italians per arrabassar el control de la província de Màlaga als republicans durant la Guerra Civil Espanyola. La participació de regulars marroquins i tancs italians del nouvingut Corpo Truppe Volontarie va conduir a la retirada dels republicans i la capitulació de Màlaga en menys d'una setmana.

Inici[modifica | modifica el codi]

Una vegada que l'Exèrcit d'Àfrica en el bàndol revoltat va aconseguir aixecar el setge de Granada, Màlaga i la seva província van quedar en un gairebé total aïllament. Així des del 18 d'agost de 1936, Màlaga es va convertir en una mena de "península republicana" en zona nacional, unida a la seva zona per un estret passadís, que convidava a ser estrangulat.

Beneficis[modifica | modifica el codi]

La seva conquesta, per descomptat, aportava grans beneficis a l'Espanya nacional: Màlaga era un port important en el Mediterrani, amb 150.000 habitants (la 2a ciutat d'Andalusia). La seva presa escurçaria la línia del front a 150 quilòmetres i desallotjarien l'amenaça que encara persistia sobre la ciutat de Granada. No només privaria l'armada republicana d'una punta de llança sobre l'estret de Gibraltar sinó que dotaria els nacionals d'un excel·lent port al Mediterrani, facilitant les comunicacions del sud d'Espanya amb Marroc i amb Mallorca.

Desenllaç[modifica | modifica el codi]

La victòria va ser dels revoltats, amb l'ajuda italiana de l'Agrupació de carros d'assalt i actuacions blindats del Corpo Truppe Volontarie. La ciutat estava envoltada d'una Espanya franquista. Els nacionals van aconseguir fer desaparèixer el "passadís" que comunicava Màlaga amb el altres territori republicà i llavors l'exèrcit nacional es va fer amb la ciutat.

La presa de Màlaga pel bàndol revoltat va tenir també greus conseqüències humanitàries, ja que gran part de la població de la ciutat, tement les represàlies, va fugir per carretera cap a Almeria, sent bombardejats per mar i aire per les forces ocupants, que van causar milers de morts entre la població civil. Aquests greus esdeveniments són coneguts com la massacre de la carretera Màlaga-Almeria i van ser donats a conèixer al món pel testimoni del doctor Norman Bethune, que va anar amb la seva unitat de transfusions a socórrer els refugiats.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. El País «El solidari Norman Bethune» Consulta: 15 febrer 2010

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]