Batalla de Mühlberg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Mühlberg
Guerra de Smalkalda
reforma luterana
Carles V a Mühlberg
Carles V en la batalla de Mühlberg pintat per Tiziano
Data 24 d'abril de 1547
Localitat Mühlberg, Brandeburg, en l'època de la batalla pertanyia a Saxònia.
Resultat Victòria decisiva de l'emperador Carles V
Batalla de Mühlberg (Alemanya)
Batalla de Mühlberg
Batalla de Mühlberg
Batalla de Mühlberg
Coord.: 51° 25′ 59″ N, 13° 13′ 0″ E / 51.43306°N,13.21667°E / 51.43306; 13.21667
Bàndols
Bandera de la Creu de Borgonya Espanya
Sacre Imperi Romanogermànic Sacre Imperi
Lliga Smalkalda
Comandants en cap
Bandera de la Creu de Borgonya Carles V
Alba
Fernando Álvarez de Toledo (Duc d'Alba)
Hesse Felip I de Hessen
Forces
25.000 infanteria
4.500 cavallers
20 canons
12.000 infanteria
3.000 cavallers
15 canons
Baixes
200 morts o ferits 8.000 morts o ferits

La batalla de Mühlberg va tenir lloc el 24 d'abril de 1547[1] en aquesta localitat alemanya entre les tropes de l'emperador Carles V i les de la Lliga Smalkalda, amb el triomf de les primeres.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

La reforma luterana estava creant una escissió no només religiosa, sinó també política en el sen del Sacre Imperi Romanogermànic. Els opositors a l'emperador Carles I van formar la Lliga Smalkalda i van desafiar l'autoritat imperial. Carles i el seu germà l'arxiduc Ferran (futur emperador) es van unir per a combatre contra la Lliga. Per raons no confessionals, sinó estratègiques, van contar amb el suport del protestant duc Maurici de Saxònia. Les tropes de la Casa d'Àustria estaven compostes per 8.000 veterans dels terços espanyols compostes pel terç d'Hongria, amb 2.800 infants a les ordres del mestre de camp Álvaro de Sande; el Terç de Lombardía, amb 3.000 homes governats per Rodrigo d'Arce, i el Terç de Nàpols, amb poc més de dos mil soldats, dirigit per Alonso Vives a les ordres del duc d'Alba, Fernando Álvarez de Toledo, 16.000 lansquenets alemanys, 10.000 italians comandats per Octavi Farnese i altres 5.000 belgues i flamencs capitanejats pel comte de Buren, Maximilià d'Egmont. En total, 44.000 soldats d'infanteria als quals cal afegir altres 7.000 de cavalleria. La Lliga comptava amb una força similar comandada per Joan Federic, l'elector de Saxònia, i per Felip el Magnànim, el landgravi de Hessen.

La Batalla[modifica | modifica el codi]

Representació de la batalla de Mühlberg feta en 1550.

Les tropes de la Lliga estaven acampades a la vora del riu Elba, en les proximitats de l'actual localitat de Mühlberg an der Elbe, avui pertanyent a l'estat alemany de Brandenburg i en aquella època al de Saxònia. Havien destruït els ponts que comunicaven amb l'altra riba i es consideraven protegides pel cabalós riu, la barrera del qual els semblava infranquejable. Mas no era així; l'exèrcit imperial va esbrinar l'emplaçament de l'enemic i abans de la matinada del 24 d'abril de 1547, aprofitant la nocturnitat, l'audàcia d'alguns arcabucers espanyols com Cristóbal de Mondragón, que van creuar el riu nadant, l'eficàcia dels pontoners imperials i el llance dels terços espanyols enardits per l'emperador, es van abalançar per sorpresa sobre el desprevingut exèrcit protestant que, en el seu intent de posar-se fora de perill amb la fugida, va ser aniquilat, mentre que els seus caps, Juan Federico i Felip I de Hessen, eren capturats.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

La Lliga Smalkalda va quedar dissolta, els seus caps empresonats en el castell de Trobe, a Maurici de Saxònia se li va atorgar el càrrec d'elector, i Carles V va eixir triomfant i reforçat en el seu poder imperial. No obstant això, aquesta eufòria no va ser molt duradora, ja que els prínceps alemanys es van aliar amb Enric II de França en el Tractat de Chambord, qui va prendre les places imperials de Metz, Toul i Verdun, al mateix temps que els turcs prenien Trípoli i Maurici de Saxònia traïa la confiança de Carles i l'atacava a Innsbruck, podent escapar pels nevats passos dels Alps per a salvar-se en Itàlia.

La fugida de Innsbruck suposa una humiliació per a l'Emperador i a més fracassa estrepitosament en intentar recuperar Metz (1553). La solució definitiva s'arribarà a en la Pau d'Augsburg de 1555 per la qual cada príncep podrà determinar la religió del seu territori (cuius regio, eius religio), i la posició de l'Emperador quedarà irremeiablement afeblida a l'interior de l'Imperi.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bancroft, George. History of the political system of Europe, and its colonies (en anglès). S. Butler and Son, 1829, p. 60. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de Mühlberg Modifica l'enllaç a Wikidata