La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'imperi Bizantí i l'Imperi seljúcida. El 1070, Arisiaghi, cunyat d'Alp Arslan, el soldà seljúcida, es va barallar amb el soldà i va passar al territori bizantí arribant a Sebastea. Alp Arslan en va demanar l'extradició a l'imperi, però l'emperador va posar a Arisaghi sota la seva protecció, provocant la guerra. Alp Arslan va ocupar Malazgird i Ardjesh, després va ocupar Thelkhum i Ariudzathil, i finalment, amb l'ajut d'Abul Uswar de Dwin, va atacar Edessa el 10 de març de 1071. Basili, el seu defensor (un búlgar o un armeni, no se segur) va resistir heroicament. L'emperador va contraatacar. Va passar per Sebastea, on va rebre salutacions dels prínceps locals Atom i Abushal, però per foscos motius va desposseir als dos prínceps i va castigar la ciutat; després l'emperador se'n va penedir i va restaurar als prínceps i va anar a Teodosiòpolis. Aviat es van iniciar les operacions prèvies de la batalla, a Khelat i altres llocs (estiu del 1071). Entre el 19 i el 25 d'agost del 1071 es va lliurar la Batalla de Manzikert en la que els bizantins van patir una derrota total i Romà IV Diògenes fou fet presoner. Encara que es va fer un tractat que establia una frontera similar a la que ja existia de facto, a la practica en els següents anys el seljúcides es van estendre per Anatòlia.
