Batalla de Manazkert

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Manazkert
Guerres Otomano-Bizantines
Batalla de Manazkert
Batalla de Manazkert
Data del 19 al 25 d'agost del 1071
Localitat Manazkert
Resultat Victòria seljúcida
Batalla de Manazkert (Orient Proper)
Batalla de Manazkert
Batalla de Manazkert
Batalla de Manazkert
Coord.: 39° 9′ 0″ N, 42° 32′ 0″ E / 39.15000,42.53333
Bàndols
Bizanci Imperi Bizantí Imperi seljúcida
Comandants en cap
Bizanci Romà IV Diògenes
Bizanci Nikephoros Bryennios
Bizanci Theodore Alyates
Bizanci Andronikos Doukas
Alp Arslan
Forces
de 20.000 a 30.000 de 20.000 a 30.000

La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'imperi Bizantí i l'Imperi seljúcida. El 1070, Arisiaghi, cunyat d'Alp Arslan, el soldà seljúcida, es va barallar amb el soldà i va passar al territori bizantí arribant a Sebastea. Alp Arslan en va demanar l'extradició a l'imperi, però l'emperador va posar a Arisaghi sota la seva protecció, provocant la guerra. Alp Arslan va ocupar Malazgird i Ardjesh, després va ocupar Thelkhum i Ariudzathil, i finalment, amb l'ajut d'Abul Uswar de Dwin, va atacar Edessa el 10 de març de 1071. Basili, el seu defensor (un búlgar o un armeni, no se segur) va resistir heroicament. L'emperador va contraatacar. Va passar per Sebastea, on va rebre salutacions dels prínceps locals Atom i Abushal, però per foscos motius va desposseir als dos prínceps i va castigar la ciutat; després l'emperador se'n va penedir i va restaurar als prínceps i va anar a Teodosiòpolis. Aviat es van iniciar les operacions prèvies de la batalla, a Khelat i altres llocs (estiu del 1071). Entre el 19 i el 25 d'agost del 1071 es va lliurar la Batalla de Manzikert en la que els bizantins van patir una derrota total i Romà IV Diògenes fou fet presoner. Encara que es va fer un tractat que establia una frontera similar a la que ja existia de facto, a la practica en els següents anys el seljúcides es van estendre per Anatòlia.