Batalla de Martorell (1641)
La Batalla de Martorell de 1641 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors
Taula de continguts |
Antecedents[modifica]
La primavera del 1640, Francesc de Tamarit fou empresonat acusat de no facilitar les lleves i els allotjaments. Camperols revoltats van entrar a Barcelona el 22 de maig i el posaren en llibertat. El 7 de juny del mateix any, en el Corpus de Sang, grups de segadors entren de nou a la ciutat i fou assassinat el virrei de Catalunya Dalmau III de Queralt.
El setembre, l'exèrcit de Felip IV d'Espanya comandat per Pedro Fajardo, Marquès de Los Vélez va ocupar Tortosa, el desembre i, després de la batalla de Cambrils, la ciutat de Tarragona, avançant en direcció a Barcelona. Francesc de Vilaplana amb dues companyies de cavalleria catalana i una de francesa no compresa en la rendició de Tarragona, vigilà el progrés de l'exèrcit de Los Vélez pel Penedès.
Els catalans van decidir plantar cara a Martorell, que va esdevenir quarter general de Catalunya després que Roger de Bossost, el baró d'Espenan, rendís la ciutat de Tarragona i fugís amb les seves tropes a França.
L'exèrcit franco-català[modifica]
Les tropes que defensaren Martorell eren franceses no compreses en la rendició de Tarragona i catalanes:
- El Terç de Barcelona de Pere Joan Rosell (Conseller terç de Barcelona) amb la Bandera de Santa Eulàlia.
- El Terç de la Ciutat de Vic del Conseller Quart Francesc de Molist amb uns 700 homes dividits en companyies.
- El Terç de la Vegueria i Ciutat de Manresa del Coronel Jerònim Torner
- El Terç de la Vegueria de Barcelona del Mestre de Camp Josep Sant Climent i de Corbera
- El Terç d'Hostalric i Vescomtats de Cabrera i Bas del Mestre de Camp Josep d'Arlés
- El Terç de Piera del Mestre de Camp Francesc de Sentmenat
- Les tropes de Dídac de Vergós amb 700 almogàvers (Miquelets)
- La companyia de cuirassers de Vilaplana con 60 genets novells (Parets, MHE nº22 Lib. I Cap. 89 p. 41)
- La companyia de cavalls de Pinós
- La companyia de cavalls de d'Ardena
- La companyia de cavalls de Manel de Sentmenat
- La companyia (de nova formació) de la Diputació
En total las 5 companyies disposaven de 300 cavalls.
- Les companyies de cavalleria del Comendador Enric Joan i de l'alcalde de Flassà vingudes de l'Empordà sota el comandament del diputat Francesc de Tamarit.
- El regiment de Monsieur de Serignan amb uns 800 homes (segons Marimón).
- 300 cavalls francesos (segons Marimón i Parets).
En total 8.000 homes, 800 cavalls (segons Marimón) i 4 canons.
Es llevaren (Parets, MHE nº22 Lib. I Cap. 89 p. 45) el 20 de gener les tropes següents:
- Els somatents del Vallès
- La companyia de cavalls de Borell (acabada de remuntar)
- El Terç de 700 homes de las confraries religioses, clergues i estudiants amb la Bandera de Sant Ramon
Aquestes forces no intervingueren en la batalla
La batalla[modifica]
El Marquès de los Vélez va enviar un important nombre de tropes el dia 20 de gener per Gelida i Castellví de Rosanes, que havien de tallar la possible retirada catalana per la riba dreta del Llobregat, que foren rebutjats pels miquelets comandats per Dídac de Vergós.
El dia 21 el gruix de l'exèrcit castellà amb la infanteria dirigida pel marquès de San Jorge, va arribar al Llobregat, provocant la retirada catalana de Martorell, travessant el Pont del Diable i coberts per l'artilleria francesa, per tal de no quedar aïllats. Els castellans van entrar a la vila provocant una nova massacre. El mateix batlle de Martorell fou assassinat quan investit amb les insignies del seu càrrec intentava evitar el saqueig. Segons sembla, el Marquès de Los Vélez considerava als martorellencs doblement traïdors, al Rei i a ell mateix, doncs Martorell era una vila del seu Senyoriu. Quan la cavalleria castellana dirigida pel marquès de Torrecuso va travessar el Llobregat, els catalans i els francesos van haver de retirar-se a Barcelona.
Conseqüències[modifica]
La derrota a Martorell, amb la presència de l'exèrcit espanyol a les portes de Barcelona, va portar als catalans a proclamar Comte de Barcelona a Lluís XIII de França el 23 de gener, el qual enviaria un exèrcit a Catalunya per recolzar els seus nous súbdits, que derrotarien l'exèrcit comandat pel Marquès de los Vélez, unes setmanes més tard, a la Batalla de Montjuïc a Barcelona.
Bibliografia[modifica]
- F. Xavier Hernández, Història militar de Catalunya ISBN 84-232-0638-6
- De Melo, Francisco Manuel (1996), Historia de los movimientos, separación y guerra de Cataluña, Madrid: Editorial Castalia. ISBN 978-84-7039-747-9.
- Sanz, Joan Baptista (2003), Relació breu dels successos, segones intencions y locuras que han succehit y se són fetes en la ciutat de Vich, des de l'any 1634 fins al 1641 inclusive, Barcelona: Fundació Pere Coromines. ISBN 84-7256-808-3.
- Rubí de Marimón, Ramón (2003), Relación del levantamiento de Cataluña 1640-1642, Barcelona: Fundación Pere Coromines. ISBN 84-7256-808-3.
- Parets, Miquel (en Memorial Histórico Español T. XXII - 1889), Crónica de los muchos sucesos dignos de memoria que han ocurrido en Barcelona y otros lugares de Cataluña.
