Batalla de Montiel
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La Batalla de Montiel fou un enfrontament bèl·lic emmarcat en la Guerra dels Cent Anys i en els seus conflicte satèl·lit, la Guerra Civil de Castella i la Guerra dels dos Peres, en la que els exèrcits francocastellans es van amidar amb una aliança proanglesa liderada per Portugal.
Antecedents [modifica]
La primera guerra civil castellana s'inicia quan Enric de Trastàmara es trasllada a França per aconseguir la confiança de Carles V de França, la reina Joana de Borbó i els nobles francesos de la cort reial. Així mateix també va rebre el suport de Pere IV d'Aragó, els nobles de la Corona d'Aragó i altres nobles castellans contraris a Pere I.
Enric va rebre el suport de l'exèrcit militar francès comissionant Bertrand du Guesclin, el seu millor conestable i va envair el territori castellà sent proclamat rei a Calahorra el 1366 i va ocupar en poc temps la totalitat del Regne de Castella. Pere I el Cruel fugí i necessità l'ajuda d'Eduard, el príncep Negre, governador anglès d'Aquitània. Aquest va penetrar a la península amb tropes angleses i va derrotar Enric a la batalla de Nàjera el 1367. Enric però va aconseguir reorganitzar el seu exèrcit i va assetjar Toledo el 1368.
La batalla [modifica]
Els dos exèrcits es van trobar de nou a Montiel el 14 de març de 1369, i en la batalla fou derrotat Pere el Cruel.
Conseqüències [modifica]
Mentre es negociava la pau al mateix camp de batalla entre els dos germans, es va produir una baralla que acabà amb la mort de Pere el Cruel a mans d'Enric de Trastámara, i així l'aliança francocastellana es va imposar a la segona. La guerra entre els germans es va perpetuar durant més de quinze anys.