Batalla de Morlautern

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Morlautern
Primera Coalició
L'escenari de la batalla, els camps de Morlautern
L'escenari de la batalla, els camps de Morlautern
Dates 28 de novembre30 de novembre de 1793
Escenari Morlautern, Renània-Palatinat (Alemanya)
Resultat Victòria de Prússia i de l'Electorat de Saxònia
Batalla de Morlautern (França)
Batalla de Morlautern
Batalla de Morlautern
Localització de la batalla de Valmy a França
Coord.: 49° 28′ 13″ N, 7° 45′ 49″ E / 49.47028°N,7.76361°E / 49.47028; 7.76361
Bàndols
Bandera de França Primera República Francesa Bandera de Prússia Prússia
Electorat de Saxònia Electorat de Saxònia
Comandants en cap
Bandera de França Lazare Hoche Bandera de Prússia Carles Guillem de Brunswick
Comandants
Bandera de França Jean-Jacques Ambert
Bandera de França Alexandre Taponier
Bandera de França Jacques de Thimville
Bandera de França Gabriel Molitor
Bandera de França Nicolas Augustin Paliard
Bandera de França Simon
Bandera de França Huet
Bandera de Prússia Friedrich Adolf von Kalckreuth
Forces
30.000 homes 20.000 homes
Baixes
3.000 militars
700 civils
1.300 militars

La batalla de Morlautern (o "batalla de Kaiserslautern") va tenir lloc entre el 28 de novembre i el 30 de novembre de 1793 durant les guerres de la Primera Coalició a Morlautern. L'exèrcit de Mosel·la, comandat pel general Lazare Hoche, va ser vençut per l'exèrcit prussià de Carles Guillem de Brunswick.

Context[modifica | modifica el codi]

Havent fracassat en la presa del fort de Bitche, Carles Guillem de Brunswick va decidir retirar-se als Vosges juntament amb el seu exèrcit prussià i saxó. Les condicions meteorològiques no eren favorables, nevava molt i el fang feia els camins inaccessibles. Lazare Hoche es va llençar a la persecució dels prussians amb el fi de derrotar-los i prendre Landau on estava empresonat el General Coustine, però degut a la poca experiència del seu exèrcit i d'ell, i al poc coneixement de la zona, els francesos van perdre molt temps buscant a l'enemic. El general dHoche va decidir dividir les tropes en tres columnes per localitzar-los més fàcilment. El Duc de Brunswic aprofità aquest temps per escollir acuradament l'escenari de la batalla; Kaiserslautern era un lloc ben protegit per les ribes pantanoses del Lauter.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Lazare Hoche
Carles Guillem de Brunswick

Primer dia[modifica | modifica el codi]

El 28 de novembre, l'exèrcit francès s'avança dividit en tres columnes. La columna de la dreta és comandada per Alexandre Camille Taponier, la de l'esquerra per Jean-Jacques Ambert. Hoche marxa pel centre, però els camins que agafa tenen unes condicions dolentes, i perd molt temps.

La columna de Taponier és la que es troba primer amb els prussians i sembla que de moment, la victòria es decanta pels francesos. Però la d'Ambert ha tingut baixes en creuar el Lauter i es troba, amb tot just 6.000 homes, de cara amb la columna prussiana de Friedrich Adolf von Kalckreuth, molt superior en nombre. Amenaçats per veure's totalment envoltats, els homes d'Ambert es veuen obligats a replegar-se en espera de la columna de Hoche, que ve a socorre'ls.

Segon dia[modifica | modifica el codi]

El 29, l'exèrcit francès passa el riu. L'avantguarda de Jacques Charles Dubois de Thimville i de Gabriel Jean Joseph Molitor són capturats davant la plana d'Erlenbach, a poc més de mig kilòmetre de Morlautern, i Jean-Jacques Ambert s'ha d'ajudar amb ambdues avantguardes a la plana.

Lazare Hoche re-agrupa les seves tropes prop d'Otterberg. L'ala esquerra dels prussians rep diversos atacs dels francesos, però tot i estar bastant aïllada resisteix. La brigada de Simon ataca l'ala dreta dels prussians, i cap al vespre s'agrupa amb la brigada de Nicolas Augustin Paliard. Es fa tard i fosc per continuar la batalla, de manera que la brigada de Simon es retira i camina tota la nit per trobar-se amb Hoche.

Per la seva banda, Alexandre Camille Taponier intenta un atac a Kaiserslautern, però davant una forta resistència, és guanyat al bosc i es veu obligat a retirar-se. Durant la nit els seus homes vigilen i estan en guarda per prevenir una emboscada.

Tercer dia[modifica | modifica el codi]

Al matí del 30, els canons retronen als dos bàndols i Hoche torna novament als atacs. A l'esquerra, al capdavant de quatre batallons, Molitor quasi té èxit en la presa de Buchberg, però finalment és rebutjat pels prussians. A la dreta la divisió de Huet està pràcticament vençuda. Al centre, les cavalleries franceses i prussianes carreguen successivament sense més ordre o objectiu que aquest, de manera que tots els atacs són desordenats. Veient els seus flancs resistents i superiors, Carles Guillem de Brunswick uneix les seves línies a Otterberg i Hoche, davant la diferència de condicions del bàndol prussià i saxó, ordenat i superior estratègicament, i el francès, afeblit. decideix abandonar el combat i fugir en retirada.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Esgotat, l'exèrcit de Mosel·la es replega, després d'haver perdut uns 3.000 homes. Amb cinc batallons, Jean-Jacques Ambert és l'encarregat de protegir la reraguàrdia durant la fugida, però el Carles Guillem de Brunswick renuncia a la persecució. Els francesos van fugir fins al riu Mosel·la.

Tot i la derrota, el general Lazare Hoche va complir el seu objectiu, alliberant el general Coustine de Landau el 28 de desembre de 1973, però va ser severament criticat pel Comitè de Salvació Pública i el 20 de març de 1794 perd el càrrec i és empresonat, per ser sospitós de traïció. Fins a la caiguda de Maximilien de Robespierre no serà alliberat.

Al cap de 10 anys, a la tardor del 1804, l'emperador Napoleó Bonaparte va fer un viatge d'inspecció a les seves tropes. El 5 d'octubre va visitar Morlautern i va estudiar detalladament el territori on s'havia lliurat anys enrere la batalla contra els prussians i els saxons.

El 1893 es va construir a Morlautern, en commemoració de la batalla, la torre anomenada Schlachtenturm.

Fonts[modifica | modifica el codi]