Batalla de Naissus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Naissus
Guerra gòtica (267-269)
Data 268 o 269
Localitat Naissus, (actualment Niš, Sèrbia
Resultat Victòria Romana
Bàndols
Imperi Romà Tribus gòtiques
Comandants en cap
Claudi II el Gòtic
Forces
Desconegudes Desconegudes
Baixes
Desconegudes 50.000 baixes

La Batalla de Naissus fou un enfrontament armat entre una coalició de tribus gòtiques i l'exèrcit de l'Imperi Romà, comandat per l'emperador Claudi II el Gòtic, en la localitat de Naissus, avui en dia Niš en l'actual Sèrbia.

El resultat de la batalla fou una contundent victòria romana, que combinada amb les posteriors campanyes de l'emperador Luci Domici Aurelià, va aconseguir eliminar l'amenaça de les invasions germàniques en la frontera balcànica durant les següents dècades.

Rerefons[modifica | modifica el codi]

El 267, una gran onada de tribus germàniques liderada pels Hèruls havien saquejat la costa del Mar Negra, Mar Egea i diverses illes i ciutats gregues, arribant a posar setge a Atenes, on foren finalment derrotats. Rebutjats cap al nord, foren finalment interceptats per l'exèrcit imperial comandat per Galiè, qui els derrotà severament a la Batalla de Nestus.

En el passat, la batalla de Nestus i la de Naissus es van arribar a confondre, però estudiosos moderns han distingit clarament ambdues batalles i fins i tot creuen que la primera victòria romana (Nestus) fou tan decisiva que les següents batalles liderades per Claudi II el Gòtic no foren més que una campanya de "nateja".[1]

Després de la victòria, Galiè va tornar de pressa cap a Itàlia per enfrontar-se a l'usurpador Aureol, però fou assassinat i Claudi II pujà al tron. Claudi va haver d'enfrontar-se gairebé immediatament als Alamans, que havien envaït Itàlia i a qui va derrotar a la Batalla del llac Benacus. No va ser fins llavors que finalment va poder fer-se càrrec dels bàrbars de les províncies balcàniques.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Els dos exèrcits s'enfrontaren a la rodalia de Naissus, amb els romans avançant des del nord. Ambdós bàndols comptaven amb nombroses tropes i perderen un gran nombre d'homes, però en el punt crític de la batalla, els romans simularen fugir i després d'un llarg rodeig, tornaren a atacar a l'enemic pel flanc, acabant amb uns 50.000 gots. El futur emperador Aurelià liderava l'atac de la cavalleria romana, decisiva en l'atac victoriós dels romans.

Fets posteriors[modifica | modifica el codi]

Molts gots aconseguiren escapar cap a Macedònia, però amb la cavalleria romana constantment perseguint-los i castigant la seva rereguarda. Finalment, els bàrbars foren rodejats i atrapats vora la Serralada dels Balcans, on una epidèmia els va delmar. Molts bàrbars caigueren morts i altres foren fets presoners. Alguns altres foren admesos a l'exèrcit romà. Però l'epidèmia també va afectar als romans i el propi Claudi II caigué malalt, morint el 270.

La importància de la victòria fou tan gran que Claudi es va guanyar el sobrenom de Gothicus ("conqueridor dels Gots"). Malgrat tot, només un any més tard i després de repel·lir una nova invasió, el nou emperador Aurelià decidia abandonar la província de la Dàcia per sempre, per millorar les defenses de l'Imperi.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  1. T. Forgiarini, A propos de Claude II: Les invasion gothiques de 269–270 et le role de l' empereur

Coord.: 43° 18′ N, 21° 54′ E / 43.3°N,21.9°E / 43.3; 21.9