Batalla de Navarino

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Navarino
Guerra d'independència de Grècia
i la Guerra Russo-turca de 1828-1829
Batalla de Navarino, pintura a l'oli de Garneray.
Batalla de Navarino, pintura a l'oli d'Ambroise Louis Garneray.
Data 20 d'octubre de 1827
Localitat Navarino
Resultat Victòria decisiva britànica, francesa i russa
Batalla de Navarino (Mediterrani oriental)
Batalla de Navarino
Batalla de Navarino
Batalla de Navarino
Coord.: 36° 56′ 9″ N, 21° 41′ 16″ E / 36.93583°N,21.68778°E / 36.93583; 21.68778
Bàndols
Regne UnitRegne Unit
França França
Rússia Rússia
Ottoman flag Imperi otomà
Egipte wilayat otomà d'Egipte
Ottoman flag wilayat otomà de Tunísia
Comandants en cap
Regne UnitEdward Codrington (Comandant en cap)
França Henri de Rigny
Rússia Login Heyden
Egipte Ibrahim Paixà d'Egipte (Comandant en cap)
otomana Amir Tahir Pasha (Almirall otomà)
Egipte Moharram Bey
otomana Kapudan Bey
Forces
11 navilis
9 fragates
4 bergantins
2 goletes[1]
3 navilis
19 fragates
26 corbetes
12 bergantins
5-6 brulots[1]
Baixes
177 morts,
469 ferits[2]
4.109
morts o ferits[2]

La batalla de Navarino va ser una batalla naval lliurada en 1827, durant la Guerra d'independència de Grècia, a Navarino (avui Pylos). Van combatre les flotes otomana i egípcia d'un costat contra les flotes combinades britànica, francesa i russa, i el triomf fou per aquesta darrera aliança.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

La flota britànica estava dirigida pel vicealmirall Sir Edward Codrington, amb la missió d'intervenir entre els rebels independentistes grecs i els turcs. Codrington es va endinsar a la badia per impedir que salpés la flota d'Ibrahim Paixà d'Egipte, el fill del virrei egipci Muhammad Ali Pasha. Encara que els dos estats no estaven en guerra, les potències havien decidit fer una demostració de força. La flota de l'Imperi Otomà (sota el comandament suprem d'Ibrahim però comandada de fet per Amir Tahir Pasha, almirall del sultà Mahmud II, estava composta per tres vaixells de línia, dinou fragates i nombroses embarcacions petites), i estava ancorada formant un semicercle per protegir-se mútuament i poder fer convergir el seu foc. Codrington començar a fondejar la seva flota (composta per onze vaixells de línia i onze fragates) a l'interior d'aquesta formació a les dues de la tarda.

La batalla[modifica | modifica el codi]

La batalla es va iniciar cap a dos quarts de quatre de la tarda, després que una nau turca obrís foc contra una embarcació britànica i causés la mort a part de la seva tripulació. En aquests moments, encara no havien fondejat els esquadrons francesos ni els russos.

Les naus britàniques, tot i ser minoria i trobar-se en una posició tàctica desavantatjosa, van ser capaços de derrotar els seus oponents a causa del seu poder d'atac i a la seva superior força estructural, i van cobrir l'arribada dels seus aliats. Al cap de quatre hores, les dues flotes otomanes havien estat aniquilades. Al matí, tots els seus grans vaixells de guerra estaven enfonsats, en flames o danyats sense possibilitat de reparació. La flota turco-egípcia va perdre almenys 4.000 homes. Les baixes dels aliats europeus van ser de 177 morts i 469 ferits.[2]

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Ibrahim Baxà va accedir a evacuar Grècia, de manera que pràcticament va concloure la Guerra d'independència grega. Això no obstant, la victòria no es va rebre amb grat a la Gran Bretanya. El primer ministre britànic Arthur Wellesley, duc de Wellington, que temia un atac rus sobre Turquia, va qualificar aquesta batalla com un "esdeveniment desfavorable" i va destituir a Codrington.

El combat de Navarino constitueix un esdeveniment fonamental de la història contemporània de Grècia i va ser un dels moments més gloriosos per l'Armada russa.

La participació en la batalla de Rússia va provocar al seu torn la Guerra Russo-Turca de 1828-1829.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Tucker 2009, p. 1151.
  2. 2,0 2,1 2,2 Tucker 2009, p. 1152.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Tucker, Spencer C. A Global Chronology of Conflict: From the Ancient World to the Modern Middle East (en anglès). ABC-CLIO, 2009. ISBN 1851096671. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de Navarino