Batalla de Pancorbo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Pancorbo
— Conquesta carolíngia de la Marca hispànica —
Data 816
Localitat Pancorbo
Resultat Victòria musulmana.
Revolta vascona que va establir Ènnec I de Pamplona
Batalla de Pancorbo (PI 814)
Batalla de Pancorbo
Batalla de Pancorbo
Batalla de Pancorbo
Coord.: 42° 38′ 0″ N, 3° 6′ 0″ O / 42.63333°N,3.10000°O / 42.63333; -3.10000
Bàndols
Regne franc Emirat de Còrdova
Comandants en cap
Balask al-Yalasqi Abd al-Karim ibn Abd al-Wahid

La batalla de Pancorbo es va lliurar el 816 quan l'exèrcit àrab enviat al nord per l'emir al-Hàkam I i dirigit per Abd al-Karim ibn Abd al-Wahid ibn Mugit va intentar creuar el pas de Pancorbo.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

L'Emirat de Còrdova estava en ple conflicte doncs Al-Hàkam I estava lluitant contra les pretensions dels seus oncles Sulaymán i Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman,[1] que es van rebel·lar a la mort d'Hixam I.

La convulsió a l'emirat fou aprofitada pels francs, doncs el 798 Guillem de Tolosa va convocar una assemblea a la que van assistir Alfons II d'Astúries i Bahlul Ibn Marzuq[2] per coordinar en nom de Lluís el Pietós les operacions per conquerir al-Tagr al-Ala. Aquesta revolta fou aprofitada pel Regne d'Astúries per atacar Lisboa, per Carlemany per conquerir Barcelona i per independitzar Pamplona sota l'òrbita franca.

Els àrabs, comandats per Muawiya ibn al-Hàkam, fill de l'emir Al-Hàkam I van atacar Àlaba i Castella el 801 travessant l'Ebre i creuant el pas de las Conchas, però foren sorpresos pel vascó profranc Velasco, que comandava les seves forces, les de Ximeno, els pamplonesos i possiblement un contingent enviat per Sanç I Llop, a Arganzón on van preparar una emboscada. Fou tal l'abast de la derrota que Muawiya ibn al-Hàkam es va veure obligat a tornar a Qurtuba havent mort els seus millors oficials, i possiblement a molts dels seus homes.

El 803, tropes vascones i dels Banu Qasi van atacar i prendre Tutila, capturant Yusuf ibn Amrús, però la ciutat i el valí foren alliberats per Amrús ibn Yússuf.[2] El 812 Ximenis Llop, germà gran i successor de Sanç I Llop es va revoltar i Lluís I va dirigir una expedició que va arribar a terres del sud i va instal·lar Balask al-Yalasqi (Velasc el Gascó) a Pamplona.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Abd al-Karim ibn Abd al-Wahid ibn Mugit va dirigir la ràtzia del 816 contra el regne de Pamplona, en la que els musulmans van arrasar la vall del Oron, però Balask al-Yalasqi, senyor de Pamplona, que havia demant ajut al Regne d'Astúries[3]

La batalla va durar tretze dies de combat sense treva, en el que els vascons van plantejar la defensa als guals dels rius abruptes i barrancs, obstruint els accessos amb fustes i trinxeres i fossats cavats amb les seves armes, que els musulmans no van poder travessar i finalment els cristians van prendre l'ofensiva van intentar passar el riu però els musulmans primer els van barrar el pas, i van carregar i van caure sobre ells amb espases i llances. La major part de les víctimes va morir en caure per penyasegats.

Amb les pluges els cristians van quedar sense abric perquè es van destruir totes les seves obres de defensa, i com els musulmans es van trobar també en una situació difícil ambdós bàndols es van batre en retirada.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

La derrota vascona va provocar una revolta dels vascons contra l'hegemonia franca que va establir Ènnec I de Pamplona.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. d'Abadal i de Vinyals, Ramon. El domini carolingi a Catalunya (en català). Institut d'Estudis Catalans, 1986, p.86-92. ISBN "84-7283-082-9. 
  2. 2,0 2,1 Suárez Fernández, Luis. Historia de España Antigua y media (en castellà). Ediciones Rialp, p.186-188. ISBN 978-84-321-1882-1. 
  3. Lévi-Provençal, Évariste. Textos inéditos del Muqtabis de Ibn Hayyan sobre los orígenes del Reino de Pamplona (en castellà), 1954, p.296-297. 
  4. Sánchez Albornoz, Claudio. Problemas del Reino de Navarra del siglo IX (en castellà), p.16.