Batalla de Shiroyama

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Shiroyama
Rebel·lió de Satsuma
Saigō Takamori envoltat pels seus oficials.
Saigō Takamori envoltat pels seus oficials.
Data 24 de setembre de 1877
Localitat Kagoshima, (Japó).
Resultat Victòria imperial
Batalla de Shiroyama (Japan)
Batalla de Shiroyama
Batalla de Shiroyama
Batalla de Shiroyama
Coord.: 31° 36′ 0″ N, 130° 33′ 0″ E / 31.60000,130.55000
Bàndols
Japó Imperi Japonès Samurais rebels
Comandants en cap
Japó Yamagata Aritomo
Japó Kawamura Sumiyoshi
Saigō Takamori
Forces
300.000 350-400
Baixes
Desconegudes 350-400

La batalla de Shiroyama (城山の戦い, Shiroyama no tatakai?) es va lluitar el 24 de setembre de 1877, a Kagoshima, Japó, i va cloure la Rebel·lió de Satsuma.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

La Rebel·lió de Satsuma (西南戦争, Seinan Sensō), també coneguda com la Guerra del sud-oest fou una revolta dels antics samurais de Satsuma, dirigits per Saigō Takamori contra el govern de l'emperador Meiji. Després de la derrota al Setge de Kumamoto i altres batalles a Kyushu, els pocs centenars d'homes supervivents de les forces samurai lleials a Saigō Takamori, dels 20.000 que inicialment van assetjar Kumamoto només sis setmanes abans van establir-se l'1 de setembre de 1877 al turó de Shiroyama,[cal citació] a prop de Kagoshima, sense canons i disposant únicament d'uns pocs mosquets.

Preparatius[modifica | modifica el codi]

L'exèrcit imperial comandat per Yamagata Aritomo i els marines de Kawamura Sumiyoshi van arribar poc després, envoltant completament als revoltats. Amb 300.000 homes,[cal citació] Yamagata superava a Saigō per 750 a 1, però havent-se vist sorprès amb anterioritat, va fer que els soldats construïssin durant dies una xarxa de trinxeres, murs i obstacles. El pla de batalla de Yamagata era assaltar les posicions rebels des de totes bandes simultàniament, prohibint a les unitats ajudar a les altres, i si alguna es retirava, la resta hi dispararia indiscriminadament, matant als propis per evitar la fugida de Saigō.

Els cinc vaixells governamentals situats al port de Kagoshima van afegir la seva capacitat de foc a l'artilleria de Yamagata, a on es van disparar 7.000 projectils, i al demanar la rendició a Saigō Takamori, aquest, d'acord al bushido, s'hi va negar.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Després d'un intens bombardeig d'artilleria la nit del 24 de setembre,[cal citació] les forces imperials van atacar el turó de matinada, i els samurais van carregar contra els imperials, que al no estar preparats per la lluita cos a cos amb enemics tan eficients en la lluita amb espases, van trencar la línia per un temps, però van ser reduïts per superioritat numèrica.

A les 6 del matí només quedaven 40 supervivents entre els samurais i Saigō Takamori estava ferit a l'artèria femoral i l'estómac, i va demanar un lloc acceptable per morir, sent carregat a l'espatlla per Beppu Shinsuke, i diu la llegenda que va fer de kaishakunin per ajudar-lo a cometre seppuku abans que pogués ser capturat, tot i que hi ha proves que diuen que va morir per ferida de bala i que Beppu li va tallar el cap per preservar la seva dignitat. Després de la mort de Saigō, els supervivents van carregar contra els imperials, sent morts per trets de metralladora.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Amb aquestes morts, la Rebel·lió de Satsuma es va acabar, però l'emperador Meiji va perdonar Saigō Takamori pòstumament,[cal citació] i una estàtua al parc central de Kagoshima el recorda.