Batalla de Siracusa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Siracusa
Segona guerra púnica
Data 213-211 aC
Localitat Siracusa.
Resultat Victòria romana
Bàndols
República romana Siracusa
Comandants
Marc Claudi Marcel III Arquimedes

El Setge de Siracusa, tingué lloc el 213-211 aC durant la segona guerra púnica i fou dut a terme per les tropes de la República romana, que aconseguiren rendir la ciutat de Siracusa i guanyar així el control de l'est de Sicília. Durant el setge, la ciutat fou fortament defensada amb les armes creades per Arquimedes, al servei del tirà de Siracusa Hieró II. Amb l'entrada dels legionaris a la ciutat, Arquimedes fou assassinat per un soldat que no el reconegué, contradient així les ordres del general romà Marc Claudi Marcel III de respectar la seva vida.

Preludi[modifica | modifica el codi]

En el marc de la segona guerra púnica entre Cartago i la República Romana, no foren poques les ciutats italianes que s'aliaren amb els cartaginesos, cansades del domini romà. L'any 213 aC. la ciutat-Estat de Siracusa es veié involucrada en la guerra quan els agents cartaginesos enviats per Anníbal aconseguiren que la ciutat s'aliés amb ells i s'alcés contra Roma. La república romana, malgrat que ja estava realitzant un esforç titànic per mantenir tants fronts oberts a Itàlia, Hispània, Cisalpina, Grècia , Sardenya, conscients de les conseqüències que es derivarien de la pèrdua del control de l'estratègica illa del Mediterrani ordenaren al general Marc Claudi Marcel III que recuperés el control de la ciutat.

Al capdavant del seu exèrcit, Marcel desembarcà a l'illa i va posar setge a la ciutat per terra i mar, però no comptava amb la ferotge resistència de Siracusa que comptava amb els serveis del matemàtic Arquimedes i les sorprenents màquines de guerra que aquest va idear per liderar la defensa de la ciutat.

Assalt[modifica | modifica el codi]

La infanteria romana van establir un campament fortificat a la vora de Siracusa, mentre que la flota fondejava davant de la ciutat, evitant així que la flota cartaginesa o fins i tot la pròpia de Siracusa pogués maniobrar en ajut dels assetjats. Escollint punts de la muralla allunyats del centre de la ciutat, els romans en llançaren en un atac combinat per terra i per mar. Però Arquimedes havia disposat una sèrie de catapultes de diferent abast que castigà durament l'avanç de la flota, ja que quan els romans es pensaven que ja sortien del rang de tir d'una catapulta, Arquimedes responia activant una altra de menor abast.

Les naus de la flota romana eren sorpreses aquí i allí per el llançament de grans roques que seguien unes òrbites fins llavors inimaginables, a més d'altres màquines creades per el savi que hostilitzaven qualsevol intent d'assaltar la ciutat, causant gran matança entre els legionaris. Davant d'això, Marcel es veié obligat a desistir d'apropar-se a la muralla i els romans decidiren abandonar l'atac per intentar rendir la ciutat mitjan un bloqueig que acabés amb els recursos dels defensors.

Setge[modifica | modifica el codi]

Resignat a no poder prendre la ciutat per l'assalt, Marcel va dividir l'exèrcit i amb un terç dels seus efectius es dirigí a l'interior de l'illa, mentre la resta s'esforçava sense gaire èxit a tallar l'entrada de subministres a Siracusa. Al mateix temps, els cartaginesos desembarcaven al sud de Sicília amb un contingent de 10.000 soldats sota el comandament d'Himilcó.

500 cavallers sicilians, comandats per Hipòcrates de Siracusa, burlaren el bloqueig romà en un intent d'unir-se als cartaginesos, però foren derrotats per Marcel prop d'Acrae i Hipòcrates hagué de fugir. Llavors va avançar Himilcó, i Marcel es va haver de retirar cap al seu camp prop de Siracusa i en aquesta zona i a la resta de l'illa es van produir llavors diversos enfrontaments sense que cap de les dues parts es pogués imposar a l'altra.

Presa de la muralla[modifica | modifica el codi]

Amb l'arribada de la primavera del 212 aC, Himilcó va llançar una forta ofensiva per tota l'illa de Sicilia i Marcel es veié obligat a alleugerar parcialment el setge de la ciutat i destinar part de les seves tropes a hostilitzar als cartaginesos. A més a més, Marcel havia perdut en part l'esperanca de prendre la ciutat ni rendir-la per gana, doncs a Siracusa hi continuaven entrant fàcilment subministraments per mar. Fins i tot els intents de Marcel de crear una cinquena columna a la ciutat que li obrís les portes van fracassar i un dels seus plans fou descobert per les autoritats de Siracusa, que executaren a 80 conjurats.

Malgrat tot, durant aquest temps Marcel va seguir estudiant les muralles de la ciutat i per fi va identificar un punt on l'alçada dels murs no era tan alta com en un principi havia calculat. Quan un desertor li féu conèixer que la ciutat celebrava durant tres dies una festa en honor a Diana, Marcel ordenà que un contingent de 1.000 soldats assaltés la muralla en el punt indicat.

Sense ser vistos, aquests soldats escalaren els murs i es feren forts, permetent d'aquesta manera que poc després tot l'exèrcit romà ocupés les muralles, foragitant als defensors cap a les fortaleses de la ciutat.

Caiguda de Siracusa[modifica | modifica el codi]

Himilcó i els supervivents d'Hipòcrates intentaren acudir al rescat de la ciutat, però tots els seus esforços foren rebutjats pels romans, que controlaven ara les muralles. En aquell moment, degut al temps i al caràcter pantanós del terreny on estaven les tropes cartagineses, aparegué la pesta amb una gran violència, acabant amb la vida de molts soldats, incloent els dos líders Himilco i Hipocrates.

Mentrestant, muralles endins, Marcel va aconseguir finalment comprar els serveis d'un mercenari hispànic anomenat Meric, que lluitava en el bàndol cartaginès. Traint als seus companys, Meric va deixar entrar a les tropes romanes dins de la ciutat que fou sotmesa a un saqueig sistemàtic i cruel. Fins i tot Arquimedes fou assassinat per un legionari desobeint les ordres de Marcel.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

La ciutat de Siracusa estava de nou sota la influència de Roma, i per tant s'unia la totalitat de Sicília com una província romana, impedint així una font de recursos i subministres per les tropes d'Annibal a Itàlia.