Batalla de Tàrent

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Tàrent
Batalla de la Mediterrània
La base naval de Taranto, els anys 30
La base naval de Taranto, els anys 30
Data 11 - 12 de novembre de 1940
Localitat Tàrent
Resultat Victòria aliada decisiva
Operació Judici
Bàndols
Royal Navy Regne Unit Itàlia Itàlia
Comandants en cap
Royal Navy Lumley Lyster Itàlia Inigo Campioni
Forces
21 torpediners
1 portaavions
2 creuers pesants
2 creuers lleugers
5 destructors
6 cuirassats
9 creuers pesants
7 creuers lleugers
13 destructors
Baixes
2 avions abatuts
2 morts
2 presoners
59 morts
600 ferits
2 cuirassats danyats
1 creuer lleuger danyat
Seqüència cronològica de les batalles de la
Batalla de la Mediterrània
Batalla anterior Batalla posterior
Batalla del Cap Passero Batalla del Cap Teulada


La Batalla de Tàrent va ser una acció ofensiva de les forces aèries i l'armada britàniques contra la Regia Marina de la Itàlia feixista. La nit del 11 i 12 de novembre de 1940, un petit grup d'avions britànics van atacar la flota italiana estacionada a Tàrent, com a part de l'Operació Judici. La facilitat amb la que els torpeders van poder posar fora de combat a grans naus de guerra italianes va preveure el final de la guerra naval de superfície, iniciant el control aeri dels mars.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

La campanya de l'Eix al nord d'Àfrica sempre es va veure marcada per la necessitat de fer arribar subministraments a les tropes a un territori erm. Els britànics amb seu a Egipte també patien problemes de subministraments, car els seus combois havien de creuar una Mediterrània hostil, des de la seva base a Gibraltar. A l'inici de la guerra, la flota italiana era la 5ª del món, i es trobava en una posició estratègica per causar un caos a les rutes de subministraments aliades.

La doctrina naval italiana d'aquella època considerava que a la Regia Armata no li calia realitzar incursions contínuament. Com que tenia superioritat numèrica a la regió, els seus almiralls creien que la seva sola existència consistia en una amenaça als britànics, els quals haurien d'invertir recursos contra ella. Per això, molts vaixells italians ni tan sols abandonaven els seus ports, i a inicis de novembre de 1940, 6 cuirassats, 7 creuers pesants, 2 creuers lleugers i 8 destructors es trobaven ancorats a Tàrent.

Els britànics, conscients de la latent amenaça enemiga, van elaborar l'Operació Judici: un atac sorpresa sobre Tàrent. Per a la missió es lliuraren dos portaavions, el HMS Eagle i el HMS Illustrious a l'almirall Cunningham. Es fixà com a data d'atac el 21 d'octubre, per commemorar la Batalla de Trafalgar, però avaries en ambdós portaavions van portar a un ajornament. Com que no va poder-se reparar l'"Eagle" a temps, l'"Illustrious" prengué els avions del primer i salpà sol cap a Tàrent. L'"Illustrious" anava escoltat per 2 creuers pesants, 2 creuers lleugers i 4 destructors. El portaavions comptava amb 5 esquadrons navals, però un va ser deixat a la reserva per a la protecció aèria dels navilis.

Diversos bombarders de reconeixement Martin Maryland van sobrevolar Tàrent abans de l'operació, enlairant-se des de Malta i confirmant la presència de la flota italiana. Hores abans de l'atac, un bombarder Short Sunderland va ser enviat pels britànics per confirmar-ho un cop més. Tot i que aquests vols de reconeixement van alertar els defensors italians, com que no posseïen radar només van poder esperar. En aquells moments, la flota britànica s'estava reunint a Cefalònia.

L'atac[modifica | modifica el codi]

L'11 de novembre, a les 21:00, una onada de 12 torpeders biplans Fairey Swordfish va enlairar-se des de l'"Illustrious" cap al seu objectiu. Una hora després, una segona onada de 9 biplans iguals també va enlairar-se. Prop de les 23 hores, la primera onada, armada amb bombes i torpedes, va arribar a Tàrent i va dividir les seves forces per atacar a les dues badies del port ("Mar Grande" i "Mar Piccolo").

Una hora després va arribar la segona onada, i guiant-se per les bengales llançades durant la primera onada, van continuar castigant la flota italiana.

Durant els atacs, el cuirassat "Littorio" va rebre 2 torpedes, mentre que els cuirassats Conte di Cavour i Caio Duilio en van rebre un cadascun. A més, les bombes van danyar un creuer a la "Mar Piccolo". Només dos biplans britànics van ser abatuts, i van ser capturats dos membres de les tripulacions.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

La flota italiana va patir un greu revés i, l'endemà, els vaixells que podien navegar van ser enviats a ports més al nord. El "Littorio" va estar fora de servei durant 4 mesos, i el "Caio Duilio" durant mig any. El "Conte di Cavour" va patir greus destrosses, i no va poder ser reparat a temps pel 1943, quan Itàlia canvià de bàndol. El dany psicològic als almiralls italians va ser molt sever, i no es van arriscar a fer incursions ofensives fins al 1941, quan l'Alemanya nazi va entrar als Balcans.

Tot i aquesta derrota, la Regia Marina no va deixar de ser temuda, i els combats posteriors a la Batalla del Cap Teulada ho confirmen. No seria fins a la Batalla del Cap Matapan en què la Regia Marina va ser destruïda.

L'èxit de l'operació Judici es pot atribuir en part a les modificacions realitzades als torpedes britànics, que permeteren emprar-los en aigües poc profundes (inferiors a 30 metres), una cosa mai vista llavors. No és estrany, doncs, que els capitans italians creguessin que els seus vaixells estaven segurs a les aigües poc fondes de Tàrent.

L'almirall japonès Isoroku Yamamoto va estudiar amb molta atenció la batalla de Tàrent, igual que els seus oficials, a l'hora de planificar l'atac a Pearl Harbor dell desembre de 1941.

« Tàrent, la nit de l'11 al 12 de novembre de 1940, ha de ser recordada per sempre per haver demostrat d'un cop per tots que l'Armada té en l'Arma Aèria de la Flota la seva arma més devastadora. »
— Andrew Browne Cunningham, 1r Vescomte Cunningham d'Hyndhope

Coord.: 40° 27′ 4″ N, 17° 12′ 27″ E / 40.45111°N,17.20750°E / 40.45111; 17.20750

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de Tàrent Modifica l'enllaç a Wikidata