Batalla de Torà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Torà
Reconquesta
Data 1006
Localitat Torà
Resultat victòria comtal
Batalla de Torà (PI 1000)
Batalla de Torà
Batalla de Torà
Batalla de Torà
Coord.: 41° 48′ 0″ N, 1° 24′ 0″ E / 41.80000°N,1.40000°E / 41.80000; 1.40000
Bàndols
Islam Califat de Còrdova Corona d'Aragó Comtat de Barcelona
Urgell Comtat d'Urgell
Comtat de Besalú
Comtat de Cerdanya
Comandants en cap
Islam Abd al-Malik al-Muzaffar Corona d'Aragó Borrell II
Urgell Ermengol I d'Urgell
Bernat Tallaferro de Besalú,
Guifré II de Cerdanya

La batalla de Torà fou una batalla lliurada el 1006 a Torà entre una aliança dels comtes catalans i un exèrcit del Califat de Còrdova.

Les fonts[modifica | modifica el codi]

La font principal per a la batalla és Andreu de Fleury, qui probablement va rebre la informació, detallada i precisa, durant un viatge a Catalunya. La va incorporar al seu Miraculosa Sancti Benedicti[1] al voltant de 1043.[2] La batalla no està datada precisament, però els noms dels comtes donats per Andreu la limiten entre els anys 992 i 1010. Andreu afirma que el califa Hisham II va morir en la trobada, però això és una llegenda.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Ramon Borrell va dirigir el 1003 una expedició a Lleida que va ser contestada amb una nova ràtzia del fill del recentment mort hàjib Almansor, Abd al-Malik al-Muzaffar,[2] que va devastar amb un exèrcit musulmà de 17.000 homes les regions occidentals del comtat de Barcelona, la serra del Montseny, les comarques d'Igualada i Manresa a l'Osona, i destruint els castells de Montmagastre, Meià i Castellolí, passant al sud del comtat d'Urgell.

La batalla[modifica | modifica el codi]

El 1006,[3] Abd-al-Màlik al-Mudhàffar realitzà una nova incursió contra la Segarra i la Ribagorça, destruint totes les seves esglésies entre elles, la catedral de Roda d'Isàvena.[4]

Els comtes catalans es van unir per fer front a l'hadjib i Ramon Borrell de Barcelona, Bernat Tallaferro de Besalú, Guifré II de Cerdanya i Ermengol I d'Urgell van enfrontar-se amb els exèrcits musulmans a castrum Thoranum.[5] Els musulmans van ser derrotats, patint 5.000 baixes, entre ells un dels seus principals homes.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Abd al-Malik al-Muzaffar es va retirar al seu propi territori.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (llatí) Andreu de Fleury, Miracula Sancti Benedicti
  2. 2,0 2,1 Erdmann, Carl. Die Entstehung des Kreuzzugsgedankens. 1a ed. Stuttgart Kohl hammer, 1935, p.90. 
  3. Hernàndez Cardona, Francesc Xavier. Història militar de Catalunya, vol. I, dels íbers als carolingis. 1a ed. Rafael Dalmau Editor, 2001, p.164. ISBN 84-232-0639-4. 
  4. Junyent, Eduardo. L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic. L'Abadia de Montserrat, 1983, p.53. ISBN 8472025551. 
  5. Castell o lloc fortificat de Torà