Batalla de Toro

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Toro
Guerra de Successió castellana
Data 1 de març de 1476
Localitat Vega de Toro Zamora
Resultat Dubtosa [1]
Coordenades 41° 31′ 32″ N, 5° 23′ 28″ O / 41.52556,-5.39111Coord.: 41° 31′ 32″ N, 5° 23′ 28″ O / 41.52556,-5.39111
Bàndols
Regne de Portugal Regne de Portugal
Corona de Castella Juanistes
Corona de Castella Isabelins
Corona d'Aragó Corona d'Aragó
Comandants en cap
Alfons V de Portugal
Príncep Joan
Cardenal Mendoza
Ferran el Catòlic
Forces
Uns 8.000 homes:
5.000 a peu [2]
3.500 a cavall [2][3]
Uns 8.000 homes:
5.000 a peu [2]
2.500 [2] o 3.000 a cavall [3]
Baixes
Prop de 1.000 (presos morts i ofegats) [4] Diversos centenars (morts i presoners) [5]

La batalla de Toro va tenir lloc en aquesta localitat zamorana l'1 de març de 1476, entre les tropes castellanes dels Reis Catòlics i les d'Alfons V de Portugal i el príncep hereu Joan per un altre, dins el decurs de la Guerra de Successió castellana. La primera part de la batalla acabà amb victòria per a Ferran el Catòlic, mentre la segona fou pel príncep hereu Joan.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Victòria portuguesa: Rui de Pina, Garcia de Resende, Álvaro Lopes de Chaves, Damião de Góis (4 cronistes portuguesos). Victòria castellana: Hernando del Pulgar, Andreas Bernáldez, Alonso de Palencia, Alonso Palma i Juan de Mariana (5 cronistes castellans), Jeronimo Zurita (cronista aragonès) i Esteban de Garibay (cronista basc).
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Andrés Bernaldez – Historia de los Reyes Catolicos, Tom I, capítol XXIII.
  3. 3,0 3,1 Jerónimo de Zurita – Anales de Aragon volum VIII, llibre XIX, capítol XLIV.
  4. Per Bernaldez els luso-castellans patiren 1.200 morts (Historia de los Reyes Católicos , tom 1, capítol XXIII, p.61). Aquesta xifra probablement es troba inflada des que Juan de Mariana escrigué que els pèrdues portugueses - morts o presos - van ser escasses (Historia general de España, Tom V, llibre XXIV, capítol X, p.300). Zurita sols llista tres nobles portuguesos entre els morts a la batalla (Anales de Aragon, Volum VIII, llibre XIX, capítol XLIV) i les baixes parcials indicades a les corts de 1476 pels procuradors d'Évora són molt baixes (Gabriel PereiraEstudos Eborenses, Historia- arte- archeologia, Évora nos lusiadas, ed. Minerva eborense, 1890, p. 9 i 10.)
  5. Les baixes foren semblantment "altes" als dos exèrcits (com diu Pulgar a Crónica de los señores reyes católicos Don Fernando y Doña Isabel de Castilla y de Aragon, Capítol XLV, p. 88, i pel cronista A. Lopes de Chaves a Livro de apontamentos (1483-1489), Lisboa, 1984, Descripció del llibre). Amb tot, les pèrdues isabelistas segurament foren menors a les joanistes degut a que molts portuguesos es van ofegar al riu Duero. Aquesta última xifra se situava prop del nombre de portuguesos morts en combat ( Pulgar, Crónica de los señores reyes católicos Don Fernando y Doña Isabel de Castilla y de Aragon, chapter XLV, p. 88). Fins i tot el Cardenal Mendoza va ser ferit per una llança i diversos membres del consell real castellà que es van reunir 10 dies després de la batalla hi van perdre parents (Pulgar - Crónica de los señores reyes católicos Don Fernando y Doña Isabel de Castilla y de Aragon, capítol XLVII, pàg. 91).