Batalla de Tunis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Tunis
Primera Guerra Púnica
Batalles de la Primera Guerra Púnica
Batalles de la Primera Guerra Púnica
Data 255 aC
Localitat Al riu Medjerda, a prop de Cartago (actual Tunis)
Resultat Victòria cartaginesa
Bàndols
República romana Cartago
Comandants en cap
Marc Atili Règul Xàntip d'Esparta
Forces
14.500 legionaris
500 genets
12.000 infants
4.000 genets (númides i cavalleria pesada)
100 elefants de guerra (aproximadament)
Baixes
12.000 morts
500 capturats
800 morts.

La Primera Guerra Púnica va prendre un caire favorable als romans des del principi. Cartago era una potència naval, i els seus exèrcits de terra (mal entrenats i poc disciplinats tàcticament) no constituïen rival per a les disciplinades legions romanes. Sorprenentment, Roma va aconseguir destruir la flota cartaginesa en la batalla del Cap Ecnomo (Sicília, 256 aC) i després de la victòria, el cònsol Marc Atili Règul va navegar cap a l'Àfrica, desembarcant a prop de Cartago amb el seu exèrcit consular.

Per desgràcia per a Marc Atili Règul, la major part de la seva cavalleria havia naufragat o desembarcat a gran distància. Malgrat això, va aconseguir algunes victòries inicials davant els cartaginesos, essencialment en la batalla d'Adys i es va disposar a donar el cop de gràcia.

Els cartaginesos s'havien assegurat els serveis d'un general espartà, Xàntip. Va aprofitar els ingents recursos de Cartago per reestructurar l'exèrcit. Va entrenar els soldats en les tàctiques de la falange, especialment adequat per al combat a les grans planes del Magrib. Fet això, va oferir batalla a Règul qui, desitjós d'acabar amb la guerra, va mossegar l'esquer.

A mitjans d'hivern del 255 aC, els exèrcits es van trobar a les planes del riu Bagrades (l'actual riu Medjerda). Per a contrarestar la primera línia cartaginesa, formada per gairebé 100 elefants de guerra, Règul va disposar els seus maniples en una formació més estreta, prou profunda (o almenys això creia) per contrarestar la càrrega. Tanmateix, la cavalleria dels seus flancs era sobrepassada en nombre en un factor d'aproximadament 8 a 1.

Desenllaç[modifica | modifica el codi]

Els elefants cartaginesos van mantenir ocupats els legionaris mentre la seva cavalleria destrossava la romana. L'avenç de la falange africana, recolzada en l'ala dreta per les tropes mercenàries i amb la cavalleria fuetejant les tropes romanes a tots els flancs, va decidir la batalla. Una aclaparadora victòria per a Xàntip i Cartago.

Roma es va limitar a salvar els papers i intentar rescatar amb una flota els 2000 supervivents de la batalla que es trobaven atrinxerats a Adys. Però en la seva tornada, a l'altura de Camarina, una tempesta va destrossar els vaixells romans, sobrevivint tan sol 80 dels 364.[1] Amb aquesta derrota i aquest desastre Roma va veure la seva campanya africana fracassada i Sicília envaïda de nou per les hosts cartagineses.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Polibi,, p. 1:37.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]