Batalla de Vélez-Màlaga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Vélez-Màlaga
Guerra de Successió Espanyola
Data 24 d'agost de 1704
Localitat Vélez-Màlaga
Resultat Victòria estratègica Austriacista
Bàndols
Estendard reial de França Regne de França
Bandera d'Espanya (1701-1760) Regne d'Espanya
Anglaterra Regne d'Anglaterra
República Neerlandesa Províncies Unides
Comandants
Lluís Alexandre de Borbó
Victor-Marie d'Estrées
George Rooke
Forces
51 navilis
6 fragates
5 galeres
24.275 homes
53 navilis
6 fragates
7 brulots
22.543 homes
Baixes
de 1.600 a 3.000 morts o ferits de 2.700 a 3.000 morts o ferits
Batalla anterior Batalla posterior
Presa de Gibraltar Setge de Gibraltar (1704-1705)


La Batalla de Vélez-Màlaga va ser la batalla naval més gran de la Guerra de Successió Espanyola, i es va lluitar a Vélez-Màlaga el 24 d'agost de 1704.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Amb la mort sense successió de Carles IV d'Espanya, en el seu testament s'establia que el seu hereu seria el francès Felip d'Anjou. Tot i haver recolzat altres candidats, tots els països d'Europa van acceptar al nou sobirà, excepte l'emperador Leopold I. El 18 de febrer de 1701 el poble de Madrid, cansat de la qüestió succesòria va reconèixer al nou monarca.

En setembre de 1701 es constitueix la Gran Aliança formada per l'Arxiducat d'Àustria, el Regne d'Anglaterra, les Províncies Unides i Dinamarca, declarant la guerra als regnes d'Espanya i Portugal el juny de 1702. El maig de 1703, Portugal es va unir a la Gran Aliança.

Per fer costat a l'Arxiduc Carles, l'estol anglo-holandès de l'almirall George Rooke amb Jordi de Darmstadt, va dirigir-se a Barcelona per promou-re un aixecament, però la ciutat no va respondre. Frustrat l'intent sobre Barcelona, l'estol de Rooke va continuar amb les operacions al Mediterrani. El 4 d'agost de 1704, durant sis hores es va bombardejar el castell de Gibraltar amb ferocitat, i amb el desembarcament de les tropes, Jordi de Darmstadt va conquerir el Penyal en nom de l'Arxiduc Carles d'Àustria al capdavant de 3.500 homes, mentre que l'almirall Rooke, conscient del valor estratègic del penyal, va prendre possessió en nom de la reina Anna I d'Anglaterra. La conquesta de Gibraltar va causar un gran impacte entre els borbònics perquè es temia un atac des d'Andalusia

Els preparatius[modifica | modifica el codi]

Coneguda l'existència de l'estol aliat després del desembarcament de Barcelona, el 22 de juliol salpava de Toló l'estol borbònic de Lluís Alexandre de Borbó amb 51 navilis, 6 fragates i 5 galeres a l'encontre de George Rooke

La batalla[modifica | modifica el codi]

El 24 d'agost de 1704, l'estol francès de Lluís Alexandre de Borbó, es va enfrontar a l'estol anglo-holandès de l'almirall George Rooke a l'altura de Vélez-Màlaga, amb un resultat indecís que a la llarga seria favorable als aliats. Lluís-Alexandre de Borbó es va retirar a Alacant sense perdre cap nau, i Rooke a Gibraltar, també sense perdre cap nau.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Poc temps després els espanyols tornarien a intentar reconquerir Gibraltar en un fallit Setge, i finalment, el 1713 la conquesta es va formalitzar mitjançant el Tractat d'Utrecht, en el que Espanya cedia al Regne de la Gran Bretanya l'ús del Penyal amb la condició d'evitar, o en el seu defecte controlar el contraban a Espanya.

Coord.: 36° 42′ 15″ N, 4° 22′ 10″ O / 36.704293°N,4.369526°O / 36.704293; -4.369526