Batalla de Verges

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Verges
Guerra dels Nou Anys

La batalla del Ter, segons Beaulieu
Data 27 de maig de 1694
Localitat Torroella de Montgrí
Resultat Victòria francesa
Batalla de Verges (Catalunya 1659-1716)
Batalla de Verges
Batalla de Verges

Bàndols
Espanyes Regne de França
Comandants en cap
Juan Manuel Fernández Duc de Noailles
Forces
12.300 infanteria
4.000 cavalleria
8 peces artilleria
15.000 infateria
6.000 cavalleria
20 peces artilleria
Baixes
3.250 - 5.700 infanteria
324 cavalleria
300 - 500 infanteria
Seqüència cronològica de les batalles de la
Guerra dels Nou Anys
Batalla anterior Batalla posterior
Setge de Roses (1693) Setge de Palamós


La batalla de Verges, també coneguda com a batalla del Ter o a batalla de Torroella, fou un combat de la Guerra dels Nou Anys, durant la invasió francesa del Principat de Catalunya, que va tenir lloc el dia 27 de maig de 1694 al llarg dels bancs i guals del riu Ter, entre els actuals termes municipals de Verges, Torroella de Montgrí i Foixà.

Taula de continguts

[edita] Preludi

Durant l'any 1694, el rei Lluís XIV de França va decidir efectuar una ofensiva a Catalunya i posar l'exèrcit del general Nicolas Catinat al Piemont a la defensiva, reservant més tropes per al front català.

El virrei de Catalunya, Juan Manuel Fernández Pacheco, marquès de Villena i duc d'Escalona, que era també el capità general de l'exèrcit espanyol, havia desplegat al llarg de la ribera del riu Ter pràcticament totes les tropes que podia reunir per oposar-se a l'important cos expedicionari francès, dirigit pel mariscal Anne-Jules de Noailles, duc de Noailles, que es proposava capturar Girona i que ja havia pres Roses.

[edita] Ordre de batalla

Els dos exèrcits estaven constituïts aproximadament pels mateixos efectius (uns 20.000 homes d'infanteria i uns 4.000-5.000 de cavalleria).[1] Però els regiments francesos estaven formats principalment per tropes veteranes, mentre a les forces espanyoles hi havia un gran nombre de joves reclutes i d'unitats recentment constituïdes que encara no havien lliurat mai cap batalla. A més a més, l'exèrcit francès era superior en el nombre i la potència de les peces d'artilleria, servides per artillers i soldats ben entrenats.

[edita] Unitats hispàniques

L'exèrcit hispànic estava constituït per les següents unitats[es necessita cita]:

Flanc dret

  • 6 esquadrons de dragons
  • 11 esquadrons de cavalleria
  • 13 batallons procedents d'11 terços:
    • Terç del Casc de la ciutat de Granada
    • Terç d'Aragó
    • Terç de Morats Vells
    • Terç de Blaus Vells (Toledo - Villarroel)
    • Terç Vell de Nàpols (1 batalló)
    • Terç Nou de Valladolid (Díez Pimienta)
    • Terç Nou de Cuenca (Olalla)
    • Terç Nou de Sevilla (Venegas)
    • Terç Nou de Segòvia (Luna)
    • Terç Nou de Múrcia (Daza)
    • Terç Nou de Burgos (Vélez de Guevara)

Centre

  • 11 esquadrons de cavalleria
    • Terç d'Osuna
    • Terç de Valons
  • 7 batallons procedents de 6 terços i 3 batallons alemanys
    • Terç de la Costa del regne de Granada
    • Terç Nou de Lleó
    • Terç Vell d'Amarillos
    • Terç del regne de València
    • Terç de Pignatelli
    • Terç de d'Enríquez de Cabrera
    • Terç de Beck
    • Terç de Matatouchy
  • Miquelets (400 homes)
    • Torres (?)

Flanc esquerre

  • 20 esquadrons de cavalleria
    • Terç del Rosselló
    • Terç d'Extremadura
    • Terç d'alemanys
    • Arcabussers de la guàrdia del virrei
    • Terç del virrei (duc d'Escalona)
  • 5 batallons procedents de 4 terços
  • 8 peces d'artilleria

En total, 42 esquadrons de cavalleria, 30 batallons d'infantería i 400 miquelets.

[edita] La batalla

L'exèrcit espanyol es va dividir en tres cossos per vigilar els guals del Ter a Verges, Ullà i Torroella de Montgrí i impedir així que les tropes franceses travessessin el riu.

En els dies anteriors a la batalla, els francesos van intentar sense èxit forçar la travessa a Verges i, posteriorment, a Ullà i Torroella. El 27 de maig una boira densa cobria la ribera del riu i els francesos van aprofitar-la per travessar-lo, prop de Torroella, amb almenys 2.000 dragons i cavallers, seguits per un gran nombre de granaders d'infanteria, i carregaren contra la infanteria espanyola, que els esperava en aquella posició sense cap atrinxerament i que era batuda per l'artilleria francesa des de l'altre costat del riu.

Després de la primera descàrrega dels seus mosquetons, els espanyols ja no van poder oposar-se eficaçment als francesos que anaven travessant el riu, i començaren a fugir del camp de batalla, provocant el consegüent desordre en la resta de l'exèrcit. Es produí una gran quantitat de baixes entre la infanteria espanyola, sobretot després de quedar sense protecció a causa de la retirada de la cavalleria. Avisats d'aquest replegament i sense poder fer front al gran nombre de tropes franceses que havien aconseguit travessar el Ter i que s'estaven posicionant en ordre de batalla a la riba sud, tot l'exèrcit espanyol va caure en la confusió i la cavalleria va optar per retirar-se, juntament amb la rereguarda, fins a la ciutat de Girona.

Els francesos van iniciar un avenç general contra els espanyols en retirada, que no van oferir gaire oposició i molts dels quals van morir o van ser fets presoners, mentre l'equipatge i l'artilleria, i un gran nombre d'estendards, eren capturats.

[edita] Conseqüències

Segons la versió oficial dels espanyols, les seves pèrdues foren de 2.931 infants i 324 cavallers, entre morts, ferits i desertors. Segons fonts franceses, les pèrdues espanyoles excediren els 9.000 homes, inclosos 2.000 presoners, mentre que les pròpies pèrdues van ser només d'aproximadament 500 homes.

En aquesta situació, el virrei no va tenir cap altra elecció que enviar algunes tropes a Girona i la part més gran del seu exèrcit cap a Barcelona, on va romandre tot el mes de juny. Mentrestant, els francesos van saquejar sense oposició més de 10 pobles de la ribera del riu Ter.

El 30 de maig, tres dies després de la desfeta espanyola al riu Ter, Noailles va començar el setge, per terra i mar, de la plaça de Palamós, que es va haver de rendir el 10 de juny. La ciutat de Girona va caure el 29 de juny i aviat Hostalric, tot deixant el camí obert cap a Barcelona, que els francesos no van poder atacar en aquesta ofensiva a causa de la reducció del pressupost de l'exèrcit ordenada pel ministre de la guerra Louvois i de la presència de la flota anglesa de l'almirall Edward Russell, que va forçar la retirada de l'estol francès de suport comandat per Tourville. Davant d'aquests fracassos estrepitosos, el Consell d'Estat destituí el virrei.

[edita] Referències

  1. Segons el virrei Fernández Pacheco, «tot el nostre exèrcit estava format per 11.900 infants i 4.000 cavallers, que fa un total de 16.300 homes».
En altres llengües