Batalla de Villarrobledo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Villarrobledo
Primera Guerra Carlina
Data 20 de setembre de 1836
Localitat Villarrobledo
Resultat Victòria liberal
Bàndols
Carlins Liberals
Comandants en cap
Carles Maria Isidre de Borbó Isabel II d'Espanya
Comandants
Miguel Gómez Damas
Ramon Cabrera i Grinyó
Isidro de Alaix Fábregas
Diego de León y Navarrete
Gravat del general Miguel Gómez Damas, un dels principals protagonistes de la Batalla de Villarrobledo

La Batalla de Villarrobledo és una batalla de la Primera Guerra Carlina lliurada a Villarrobledo (Albacete) el 20 de setembre de 1836.

L'expedició del general carlista Miguel Gómez Damas arribà el 16 de setembre de 1836 a Albacete. Creguts els carlistes que s'apoderarien de Madrid amb la mateixa facilitat que d'Oviedo sortiren el 18 d'Albacete, arribant el dia 19 a Villarrobledo, molt proper de la carretera de la Cort. Isidro Alaix, que coneixia tots els moviments del general carlista, malgrat disposa de forces inferiors a les de l'enemic, sortí al seu encontre, amagant-se en un espès olivarer immediat a la població, i aconseguí sorprendre la host del general Gómez a l'aurora del dia 20.

Els carlistes començaren a defensar-se en els punts avançats de la població, d'eon eren desallotjats pels cristins. Gómez pogué, per fi, reunir el gruix de les seves tropes en les afores de la població, on formaren. Alaix, envalentit, al front de 4 batallons i 200 hússars, conduït per León, trencà el foc, però una càrrega impetuosa, de la cavalleria carlista empentà als hússars, que, atraient al seu segon amagatall dos esquadrons enemics, es llançaren tant oportuna i decididament, que envoltant-los León amb només dues meitats, i coltellejant-los sobre la seva infanteria, que els sostenia, arribà a rebassar el mateix pel seu cantó dret la línia enemiga, situant-se a rereguarda de les primeres masses per on aquella es prolongava.

En aquestes, les dues columnes d'infanteria, portades per Alaix lateralment al pas de càrrega, es col·locaven ensems sobre el flanc mencionat dels carlistes, resultant que les seves masses es veieren paredades pel front i rereguarda. Estava decidida la batalla; no restava altra recurs que la dispersió, i es pronuncià per l'ala esquerra, sent enrotllats i tallats pel brau León dos batallons, que els mateixos genets carlins desordenaren.

Les altres forces se sostingueren en retirada per batallons en columna tancada, en direcció a l'Ossa de Montiel, renunciant a encaminar-se a Madrid.

Mercès a què el general Ramon Cabrera cobrí la retirada dels carlistes, Gómez va poder arribar a Còrdova, després de deixar 1.274 presoners i perdre 2.000 fusells, bagatges, etc. Alaix aconseguí per la seva victòria el títol de vescomte de Villarrobledo.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]