Batalla de Villarrobledo
| Batalla de Villarrobledo | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Part de: Primera Guerra Carlina | |||||||
|
|||||||
| Bàndols | |||||||
| Carlins | Liberals | ||||||
| Comandants en cap | |||||||
| Carles Maria Isidre de Borbó | Isabel II d'Espanya | ||||||
| Comandants | |||||||
| Miguel Gómez Damas Ramon Cabrera i Grinyó |
Isidro de Alaix Fábregas Diego de León y Navarrete |
||||||
|
||||||||||||||
La Batalla de Villarrobledo és una batalla de la Primera Guerra Carlina lliurada a Villarrobledo (Albacete) el 20 de setembre de 1836.
L'expedició del general carlista Miguel Gómez Damas arribà el 16 de setembre de 1836 a Albacete. Creguts els carlistes que s'apoderarien de Madrid amb la mateixa facilitat que d'Oviedo sortiren el 18 d'Albacete, arribant el dia 19 a Villarrobledo, molt proper de la carretera de la Cort. Isidro Alaix, que coneixia tots els moviments del general carlista, malgrat disposa de forces inferiors a les de l'enemic, sortí al seu encontre, amagant-se en un espès olivarer immediat a la població, i aconseguí sorprendre l'host del general Gómez a l'aurora del dia 20.
Els carlistes començaren a defensar-se en els punts avançats de la població, d'eon eren desallotjats pels cristins. Gómez pogué, per fi, reunir el gruix de les seves tropes en les afores de la població, on formaren. Alaix, envalentit, al front de 4 batallons i 200 hússars, conduit per León, trencà el foc, però una carrega impetuosa, de la cavalleria carlista empentà als hússars, que, atraient al seu segon amagatall dos esquadrons enemics, es llançaren tant oportuna i decididament, que envoltant-los León amb només dues meitats, i coltellejant-los sobre la seva infanteria, que els sostenia, arribà a rebassar el mateix pel seu cantó dret la línia enemiga, situant-se a rereguarda de les primeres masses per on aquella es prolongava.
En aquestes, les dues columnes d'infanteria, portades per Alaix lateralment al pas de carrega, es col·locaven ensems sobre el flanc mencionat dels carlistes, resultant que les seves masses es veieren paredades pel front i rereguarda. Estava decidida la batalla; no restava altra recurs que la dispersió, i es pronuncià per l'ala esquerra, sent enrotllats i tallats pel brau León dos batallons, que els mateixos genets carlins desordenaren.
Les altres forces se sostingueren en retirada per batallons en columna tancada, en direcció a l'Ossa de Montiel, renunciant a encaminar-se a Madrid.
Mercès a què el general Ramon Cabrera cobrí la retirada dels carlistes, Gómez va poder arribar a Còrdova, després de deixar 1.274 presoners i perdre 2.000 fusells, bagatges, etc. Alaix aconseguí per la seva victòria el títol de vescomte de Villarrobledo.
Bibliografia [modifica]
- Enciclopèdia Espasa Tom. 68. Pags. 1510-11 (ISBN 84-239-4568-5)
|
|
A aquest article li manquen les coordenades. Podeu ajudar la Viquipèdia afegint-les-hi. |