Batalla de Yarmuk
|
|||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||
La batalla de Yarmuk (també batalla de la Djabiya) fou un combat decisiu entre els musulmans del Califat Raixidun i l'Imperi Bizantí lliurat a la vora del Yarmuk (prop de la confluència amb el Wadi l-Rukkand) durant sis dies d'agost del 636 (amb les maniobres preliminars va durar un mes). El primer enfrontament fou el 23 de juliol i el darrer dia de lluita fou el 20 d'agost del 636).
Taula de continguts |
Antecedents [modifica]
En 629, Xahrbaraz, general de Cosroes II signà amb Heracli la pau en la Guerra bizantino-sassànida de 602-628, i la frontera entre l'imperi sassànida i l'imperi bizantí va tornar a ser la mateixa que era en el 602, i pacificat el territori després de les guerres de la Ridda que van seguir a la mort de Mahoma, el califa Abu-Bakr as-Siddiq va enviar els seus tres cossos d'exèrcit de tres-mil homes cada un,[1] comandats per Amr ibn al-As, Xurahbil ibn Hàssan i Yazid bin Abu Sufyan,[1] que van rebre l'ordre de capturar diferents districtes de Síria al sud del Yarmuk[2] Després de dos mesos sense progressos, els comandants musulmans van demanar reforços a Abu-Bakr as-Siddiq, qui va cridar Khalid ibn al-Walid, qui acavaba de conquerir l'Iraq, i el va posar al comandant de l'exèrcit musulmà per la conquesta de Síria, derrotant els bizantins a la batalla d'Ajnadayn,[3][4] i els supervivents es van replegar a Jerusalem. Khalid es va dirigir a Damasc, netejant la reraguarda, i va assetjar i prendre Damasc.
Heracli va reunir un exèrcit a Antioquia, composat per bizantins, eslaus, francs, georgians, armenis i àrabs cristians, amb un total de 50.000 a 100.000 homes[5] amb la intenció d'atacar les forces musulmanes, dividides en quatre cossos a Palestina, Jordània, i a Cesarea Marítima i Homs a Síria.[5] L'exèrcit es va dirigir a Homs i manat pel general Mahan d'Armènia (Magister Militium per Orientem) i per Teodor Trithurios (Skellarios = Tresorer); els auxiliars ghassànides anaven manats pel seu rei Jabalah VI ben al-Aiham, mentre Constantí, el fill de l'emperador, es dirigia amb un cos d'exèrcit a Cesarea Marítima per immobilitzar els musulmans allà destinats.
Khàlid ibn al-Walid va conèixer les intencions dels bizantins i va ordenar una retirada, concentrant totes les tropes a les planes de Yarmouk, en les que la seva cavalleria, que era una quarta part de l'exèrcit,[6] podia evolucionar còmodament i en cas necessari es podia retirar al Najd.
La batalla [modifica]
Els musulmans, comandats per Khàlid ibn al-Walid es dividiren en trenta-sis regiments d'infanteria i quatre de cavalleria, un d'ells de reserva. El centredreta el comandava Abu-Ubayda ibn al-Jarrah, i el centreesquerra Xurahbil ibn Hàssan, mentre que les ales dreta i esquerra la comandaven Amr ibn al-As i Yazid bin Abu Sufyan respectivament.[7] Durant les preparacions, Abu-Sufyan ibn Harb es va afegir amb els seus reforços al campament musulmà,[8] però només per encoratjar els joves.
Mahan d'Armènia va disposar les seves tropes en una línia de més de 19 quilòmetres, repartint la cavalleria entre tota la línia, i disposant els àrabs cristians, muntats en camells i cavalls al front.<re>Tucker (2010):p.92-93</ref>
Després d'uns dies el musulmans que havien agafat posicions a Day Ayyub, van fingir retirar-se i quan els bizantins van avançar van atacar pel flanc esquerra; la mala coordinació dels bizantins va permetre al musulmans explotar la bretxa, i els bizantins es van retirar cap al Wadi l-Ruukad i el Wadi l-Allah a l'oest del Wadi l-Harir, pensant que era lloc segur però a la nit els musulmans ja havien capturat un pont que permetia creuar el Wadi l-Rukkad i que era l'única ruta de retirada. Quan es van veure encerclats els bizantins es van desbandar pel pànic; molts foren massacrats i només uns quants van aconseguir fugir.
Conseqüències [modifica]
La destrucció d'aquest exèrcit, el únic que podien presentar els bizantins, i de centenars d'oficials, deixava Síria sense defensa; Palestina i Transjordània ja en mans dels musulmans, ja no podrien ser inquietades. Heracli, que era a Homs es va dirigir a Antioquia de l'Orontes i va ordenar evacuar Síria i agafar posicions a Anatòlia.
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Hitti (2002):p.411
- ↑ Lock (1920):p.67
- ↑ Lock (1920):p.68
- ↑ Kaegi (1995):p.40
- ↑ 5,0 5,1 Tucker (2010):p.92
- ↑ McAllister (2007):p.44
- ↑ McAllister (2007):p.44-45
- ↑ Hoyland, Robert G. Theophilus of Edessa's Chronicle: The Circulation of Historical Knowledge in Late Antiquity and Early Islam (en anglès). Liverpool University Press, 2011, p.103. ISBN 1846316979.
Bibliografia [modifica]
- Kaegi, Walter E. Byzantium and the Early Islamic Conquests (en anglès). Cambridge University Press, 1995, p.99. ISBN 0521484553.
- Lock, H-O. The Conquerors of Palestine Through Forty Centuries (en anglès). R. Scott, 1920.
- Hitti, Philip K. History of Syria Including Lebanon and Palestine (en anglès). Gorgias Press LLC, 2002. ISBN 1931956618.
- McAllister, Stuart E. The Sword and Shield of God: Byzantine Strategy and Tactics Under Heraclius During the Last Persian War and First Arab War (en anglès). ProQuest, 2007. ISBN 0549469702.
- Tucker, Spencer C. Battles That Changed History: An Encyclopedia of World Conflict (en anglès). ABC-CLIO, 2010. ISBN 1598844296.
- Donner, Fred McGraw (1981), The Early Islamic Conquests, Princeton University Press, ISBN 0-691-05327-8
- M. J. de Goeje, Mèmoire sur la conquête de la Syrie, Leyde, 1900
- F. McG Fonner, The early Islamic conquest, Princepton, 1981
- P. Canivet, La Syrie de Bizance à l'Islam, Damasc, 1992
- M. Gil, A history of Palestina (634-1099), Cambridge, 1999
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de Yarmuk |
- Yarmouk per A.I. Akram
- Batalla de Yarmuk, mapa animat de la batalla per Jonathan Webb
- Batalla de Yarmuk
