Batalla de les Forques Caudines

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de les Forques Caudines
Segona Guerra Samnita
Pintura romana de la Batalla de les Forques Caudines
= Pintura romana de la Batalla de les Forques Caudines
Data 321 aC
Localitat Forques Caudines, Benevent
Resultat Victòria samnita
Batalla de les Forques Caudines (Mediterrani central)
Batalla de les Forques Caudines
Batalla de les Forques Caudines
Batalla de les Forques Caudines
Coord.: 41° 9′ 0″ N, 14° 32′ 0″ E / 41.15000,14.53333
Bàndols
República romana Samnites
Comandants en cap
Espuri Postumi Albí
Tit Veturi Calví
Gai Ponci
Forces
Desconegudes 50.000
Baixes
insignificant, la majoria capturats insignificants
.

La Batalla de les Forques Caudines fou un enfrontament armat que va tenir lloc l'any 321 aC, entre els exèrcits romans i samnites, en el context de la Segona Guerra Samnita.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

La Segona Guerra Samnita va esclatar el 326 aC per que els samnites ajudaven als grecs de Palaèpolis i Neàpolis contra els romans, que havien entrat en guerra contra aquestes ciutats. La ciutat de Nola estava aliada a Samni i va permetre l'establiment d'una guarnició samnita, però això no va impedir la conquesta romana de Palaèpolis, i Neàpolis es va haver de sotmetre al darrer moment. Els samnites foren derrotats a Imbrino.

Roma es va aliar llavors amb els lucans i apulis, i encara que els primers van deixar l'aliança ben poc després convençuts pels tarentins, la dels apulis fou una aliança duradora. Els estrategs romans proposaven dos tàctiques: una que consistia a fer la guerra a la frontera de Samni a la Campània i avançar progressivament, i una segona que volia fer la guerra a Pulla en ajut dels aliats i contra les ciutats que romanien fidels a l'aliança amb els samnites; els frentans suposadament s'havien ja separat dels samnites i eren neutrals. Després de les primeres victòries romanes a la vall del Volturnus dels cònsols Quint Fabi Màxim Rul·lià i Luci Papiri Cursor Mugil·là els samnites van demanar la pau i es va ajustar una treva d'un any (324 aC). Però el 323 aC la guerra es va reprendre. Aule Corneli Arvina va obtenir una victòria notable el 322 aC i els samnites van demanar la pau però no foren atesos.

La Batalla[modifica | modifica el codi]

El congost entre les localitats d'Arpaya i Montesarchio, denominat Forques Caudines (Furculae Caudinae), així anomenat per la seva proximitat a la ciutat de Caudium (a l'Est de Capua) i situada en territori samnita, l'exèrcit samnita envoltà dues legions de l'exèrcit romà (comandat pel cònsol Espuri Postumi Albí), permetent la seva retirada en condicions humiliants, com l'entrega d'ostatges capturats, el desarmament dels legionaris i el pas sota dues llances samnites clavades en el sòl, que obligaven als romans a inclinar-se per a creuar-les, també anomenat el pas sota el jou (d'on va sorgir l'expressió passar pel jou o passar per les forques caudines que significa l'haver d'acceptar irremediablement una situació deshonrosa).

Rere aquesta derrota el Senat romà va haver de ratificar l'entrega de poblacions fronterisses com Fregellae als samnites, marcant així un moment humiliant en el devenir històric de Roma.