Batalla de les Forques Caudines

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de les Forques Caudines
Segona Guerra Samnita
Pintura romana de la Batalla de les Forques Caudines
= Pintura romana de la Batalla de les Forques Caudines
Data 321 aC
Localitat Forques Caudines, Benevent
Resultat Victòria samnita
Batalla de les Forques Caudines (Mediterrani central)
Batalla de les Forques Caudines
Batalla de les Forques Caudines
Batalla de les Forques Caudines
Coord.: 41° 9′ 0″ N, 14° 32′ 0″ E / 41.15000°N,14.53333°E / 41.15000; 14.53333
Bàndols
República romana Samnites
Comandants en cap
Espuri Postumi Albí
Tit Veturi Calví
Gai Ponci
Forces
Desconegudes 50.000
Baixes
insignificant, la majoria capturats insignificants
.

La Batalla de les Forques Caudines fou un enfrontament armat que va tenir lloc l'any 321 aC, entre els exèrcits romans i samnites, en el context de la Segona Guerra Samnita.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

La Segona Guerra Samnita va esclatar el 326 aC perquè els samnites ajudaven els grecs de Palaèpolis i Neàpolis contra els romans, que havien entrat en guerra contra aquestes ciutats. La ciutat de Nola era aliada de Samni i va permetre l'establiment d'una guarnició samnita, però això no va impedir la conquesta romana de Palaèpolis, i Neàpolis es va haver de sotmetre al darrer moment. Els samnites foren derrotats a Imbrino.

Roma es va aliar llavors amb els lucans i apulis, i encara que els primers van deixar l'aliança ben poc després convençuts pels tarentins, la dels apulis fou una aliança duradora. Els estrategs romans proposaven dues tàctiques: una que consistia a fer la guerra a la frontera de Samni a la Campània i avançar progressivament, i una segona que volia fer la guerra a la Pulla en ajut dels aliats i contra les ciutats que romanien fidels a l'aliança amb els samnites; els frentans suposadament s'havien ja separat dels samnites i eren neutrals. Després de les primeres victòries romanes a la vall del Volturnus dels cònsols Quint Fabi Màxim Rul·lià i Luci Papiri Cursor Mugil·là els samnites van demanar la pau i es va ajustar una treva d'un any (324 aC). Però el 323 aC la guerra es va reprendre. Aule Corneli Arvina va obtenir una victòria notable el 322 aC i els samnites van demanar la pau, però no foren atesos.

La batalla[modifica | modifica el codi]

En el congost entre les localitats d'Arpaya i Montesarchio, denominat Forques Caudines (Furculae Caudinae), anomenat així per la proximitat a la ciutat de Caudium (a l'Est de Capua) i situada en territori samnita, l'exèrcit samnita envoltà dues legions de l'exèrcit romà (comandat pel cònsol Espuri Postumi Albí), i en permeté la retirada en condicions humiliants, com el lliurament d'ostatges capturats, el desarmament dels legionaris i el pas sota dues llances samnites clavades a terra, que obligaven els romans a inclinar-se per a travessar-les. Aquest fet se l'anomenà el pas sota el jou i va originar l'expressió passar pel jou o passar per les forques caudines, que significa l'haver d'acceptar irremediablement una situació deshonrosa).

Arran d'aquesta derrota, el Senat romà va haver de ratificar el lliurament de poblacions fronterisses com Fregellae als samnites, cosa que constituí un moment humiliant en la història de Roma.