Batalla de les illes Lerins (1637)
| Guerra dels Trenta Anys | |||
|---|---|---|---|
  Batalla de les illes Lerins (1637) Batalla de les illes Lerins (1637) (França) | |||
 Mapa de F. Cundier l'any 1639 de les illes de Lerins | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 1637 | ||
| Coordenades | 43° 30′ N, 7° 06′ E / 43.5°N,7.1°E | ||
| Lloc | illes Lerins | ||
| Estat | França | ||
| Resultat | Victòria francesa | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
La Revolta de Bohèmia | |
Guerra dels vuitanta anys | |
Intervenció danesa | |
Wiesloch - Wimpfen - Höchst- Stadtlohn - Pont de Dessau - Lutter am Barenberge - Stralsund - Wolgast - Frankfurt | |
Intervenció sueca | |
Magdeburg - Werben - 1a Breitenfeld - Rain - Fürth - Alte Veste - Lützen - Oldendorf - Nördlingen - Wittstock | |
Les Avins - Lerins (1635) - Tornavento - Compiègne - Oristany - Lerins (1637) - Rheinfelden - Guetaria - Hondarribia - Breisach - Vlotho - Chemnitz - Thionville - A Coruña - Guerra dels Segadors - la Marfée - Honnecourt - 2a Breitenfeld - Rocroi - Cartagena - Tuttlingen - Freiburg - Jüterbog - Jankov - Mergentheim - 2a Nördlingen - Zusmarshausen - Orbetello - Lens - Praga | |
Catalunya (1637-1640) | |
La batalla de les illes Lerins de 1637 fou un dels combats de la Guerra dels Trenta Anys entre els Regnes de les Espanyes i el regne de França
Antecedents[modifica]
Dins del marc de la Guerra dels Trenta Anys entre la Monarquia Hispànica i França que havia començat l'any 1635 amb la batalla de Les Avins i la Batalla de les illes Lerins el 1635, que havien de servir com a base d'operacions per atacar la costa de Provença,[1] i començaren a fortificar les illes.[2]
La campanya naval francesa a la Mediterrània començà el 1637 amb la presa d'Oristany,[3]
Per recuperar les illes Lerins, el governador de Provença, el mariscal de Vitry, reuní milícies a la costa mentre que el Cardenal Richelieu envià la flota francesa de l'Oceà Atlàntic,[1] composta per 42 navilis,[4] als que a Ieras es van afegir les galeres que es va concentrar a Toló sota les ordres d'Henri d'Escoubleau de Sourdis, arquebisbe de Bordeus, i Henri Harcourt de Lorena.
Les tropes franceses estaven formades pels regiments d'infanteria de Castrevieille-les galères (20 companyies a 60 homes total 1200 homes), La Tour (20 companyies a 60 hommes total 1200 homes), Saint-André (12 companyies a 60 homes total 720 homes), Îles (6 companyies a 60 homes total 360 homes), Clermont-Versillac, Vaillac, Roussillon, Cornousson (suprimit e mateix any per reforçar Roussillon i Castrevieille), Languedoc, Vitry i les companyies de cavalleria Cheveaux-légers del Senyor de Vallavoire, de Boissac, de gardes de Monsieur Harcourt i el cos de la noblesa del Marquès de Janson (amb 150 homes).
Les tropes espanyoles eren formades per 20 companyies; 12 a Sainte Maguerite i 8 a Saint Honorat. A més a més un centenar de cavallers formava part de la guarnició de Sainte Marguerite.
Batalla[modifica]
La guarnició espanyola fou reduïda i els francesos van atacar amb tota la força,[2] i les illes foren finalment represes al maig de 1637[5] i les banderes espanyoles foren agafades per ser exposades a Notre Dame de París on un Te Deum va celebrar la victòria francesa.
El 24 de març comença el setge de les illes Lerins.
Conseqüències[modifica]
Les tropes d'Henri Harcourt de Lorena i l'estol sota les ordres d'Henri d'Escoubleau de Sourdis foren cridats el setembre per defensar Leucata, que havia estat atacada el 27 d'agost i es trobava assetjada.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Parrott, David. Richelieu's army: war, government, and society in France, 1624-1642 (en anglès). Cambridge University Press, 2001, p.117. ISBN 0521792096.
- ↑ 2,0 2,1 Corbett, Julian Stafford. England in the Mediterranean: A Study of the Rise and Influence of British Power Within the Straits, 1603-1713 (en anglès). England in the Mediterranean: A Study of the Rise and Influence of British Power Within the Straits, 1603-1713, 2007, p.145-146. ISBN 1602062676.
- ↑ Jordà i Fernández, Antoni. Església i poder a la Catalunya del segle XVII.
- ↑ (anglès), John Knox Laughton, Studies in Naval History. Biographies, p.62
- ↑ (francès) Jacques Cru, Histoire des Gorges du Verdon jusqu’à la Révolution, co-édition Édisud et Parc naturel régional du Verdon, 2001, ISBN 2-7449-0139-3, p 220
Bibliografia[modifica]
- {fran} Correspondance de Henri Escoubleau de Sourdis Tom I. Publicat per Eugène Sue.