Batalla del Cap Bon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla del Cap Bon
Segona Guerra Mundial
Data 13 de desembre de 1941
Localitat la Mediterrània, davant del Cap Bon (Tunísia)
Resultat Victòria aliada
Bàndols
Royal Navy Regne Unit
Països Baixos Països Baixos
Regne d'Itàlia Itàlia
Comandants en cap
Royal Navy G.H. Stokes Regne d'Itàlia Antonio Toscano
Forces
4 destructors 2 creuers lleugers
1 torpedinera
Baixes
cap 2 creuers pesants enfonsats
900 morts
Seqüència cronològica de les batalles de la
Segona Guerra Mundial
Batalla anterior Batalla posterior
Batalla del comboi Duisburg Primera Batalla de Sirtre


La Batalla del Cap Bon tingué lloc el 13 de desembre de 1941 durant la Segona Guerra Mundial, entre dos creuers lleugers italians i una flotilla de destructors al Cap Bon, a Tunísia. La pèrdua dels dos creuers va ser un seriós problema per a la Regia Marina.

Rerefons[modifica | modifica el codi]

El control de la Mediterrània es disputava entre la Regia Marina italiana i la Royal Navy britànica, recolzada per vaixells de l'imperi Britànic i d'altres nacions aliades. Això va ser tot un problema pels subministraments de les forces alemanyes i italianes al nord d'Àfrica i pel manteniment de Malta com a base ofensiva britànica. Sense Malta, la Gran Bretanya no hagués pogut interceptar els combois italians ni evitar el subministrament dels exèrcits de l'Eix. En alguns moments, aquests subministraments eren tan importants que fins i tot els vaixells de guerra es van emprar com a transports ràpids per ambdós costats.

Quan Itàlia declarà la guerra al juny de 1940, tenia una de les majors flotes del món, però la seva força estava limitada a la Mediterrània, a on els britànics podien reemplaçar les pèrdues traslladant vaixells d'altres fronts. Això portà al comandament italià a la precaució i a una tendència d'evitar la batalla.

A més, els britànics tenien l'avantatge del radar i que havien desxifrat els codis navals italians.

L'acció[modifica | modifica el codi]

La 4ª Divisió Italiana de Creuers, comandada pel contraalmirall Antonio Toscano, que consistia en dos creuers lleugers de classe "Di Giussano", el Alberto di Giussano i el Alberico da Barbiano, així com de la torpedera "Cigno", salparen de Palerm cap a Trípoli, transportant un carregament urgent de combustible d'aviació (prop de 2.000 tones) per Líbia. El combustible era tan important que els tancs estaven fins i tot a les cobertes dels vaixells.

Mentrestant, la 4ª Flotilla britànica de Destructors – 4 destructors (HMS Sikh, HMS Maori, HMS Legioni els destructor holandès Isaac Sweers), comandats pel Capità de navili G. H. Stokes va ser destinat a Malta.

La flota britànica va ser descoberta per un avió italià, però l'alt comandament de la Regia Marina jutjà que els britànics no podrien arribar al Cap Bon abans que la 4ª Divisió de Creuers hagués passat. Tanmateix, els britànics havien interceptat senyals mitjançant "Ultra", i van ordenar als destructors que interceptessin als creuers de l'Eix.

El 13 de desembre a les 03:25 es van trobar totes les forces. Arribant des de popa a la foscor i emprant el radar, el aliats van aconseguir la sorpresa, llançant torpedes i obrint foc. Tots dos creuers van ser enfonsats, l'Alberico da Barbiano tot ple en flames. L'acció va ser molt ràpida i els britànics van deixar al "Cigno" que rescatés prop de 500 supervivents, mentre que d'altres arribaven a la costa o eren salvats per les llanxes ràpides anti-submarins (MAS). Es van perdre prop de 900 homes, incloent a l'Almirall Toscano.