Batalla del Cap Ecnomo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla del Cap Ecnomo
Primera Guerra Púnica
Data 256 aC
Localitat Aprop del Cap Ecnomo, Sicília
Resultat Victòria romana
Bàndols
República Romana Cartago
Comandants en cap
Marc Atili Règul
Luci Manli Vulsó Llong
Amílcar
Hannó el Gran
Forces
350 vaixells amb 140.000 homes[1]
Baixes
24 vaixells enfonsats 30 vaixells enfonsats
65 capturats

La Batalla del Cap Ecnomo es va lliurar l'any 256 aC entre les armades romana i cartaginesa davant el Cap Ecnomo (actual anomenat Poggio di Sant'Angelo, Sicília) durant la primera guerra púnica. A causa del nombre de vaixells i tripulacions que van participar (al voltant de 100 remers i 150 soldats per vaixell) aquest enfrontament va ser una de les majors batalles navals de l'antiga mediterrània.

Preludi[modifica | modifica el codi]

Després de la batalla d'Agrigentum, la República romana va decidir construir una flota capaç d'amenaçar la supremacia cartaginesa al mar Mediterrani. El desavantatge inicial romà en la guerra naval es veia compensada per l'ús del Corvus pels abordatges. Els resultats de la utilització del corvus van ser una sèrie de victòries navals romans com la batalla de Mylae, que van inspirar als romans per un possible intent d'invasió a terres cartagineses en el nord d'Àfrica.

No obstant això, una de tal envergadura necessitava una gran quantitat de naus que permetessin transportar les legions, el seu equipament i provisions a terres africanes.A més del problema logístic, la flota cartaginesa patrullava les costes de Sicília, obligant que el transport fos en vaixells militars com els trirrems o quinquerremes, amb poc espai per a la càrrega. Amb aquest motiu, Roma va construir una flota de 200 naus, Que permetés creuar la Mediterrània amb seguretat i els dos cònsols d'aquella any, Marc Atili Règul i Luci Manli Vulsó Llong, van ser escollits per dirigir aquesta tasca.

No obstant això, els cartaginesos no estaven disposats a permetre que una amenaça com aquesta es torneś realitat i van enviar una flota per interceptar un la flota romana. L'armada cartaginesa estava sota el comandament de Hannó el Gran i Amílcar, el vencedor de la Batalla de Drepana.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Les diferents fases de la batalla. En blau Roma i en verd Cartago

En aquells dies, les tàctiques navals de la República romana havien millorat molt. La seva flota va avançar al llarg de la costa de Sicília en formació de batalla, amb les naus militars desplegades en tres esquadrons. Els esquadrons I i II estaven directament controlats per cada un dels dos cònsols, i marcaven el ritme de la marxa, col·locats en forma de falca. El grup de naus de transport se situava just darrere d'ells i el tercer esquadró cobria la rereguarda, afegint major protecció a la formació.

La flota de Cartago, al comandament de Amílcar i Hannó el Gran, va ser desplegada al complet per interceptar a la flota de desembarcament romana que transportava les tropes dels dos cònsols. Ambdues flotes es van trobar a la costa sud de Sicília, a l'altura del Cap Ecnomo. La formació de batalla cartaginesa inicial era la tradicional formació en línia, amb Amílcar al centre i els dos flancs lleugerament avançats. Al comandament del flanc dret estava Hannó.

Enfrontant directament amb l'enemic, el front romà va avançar contra el centre de la línia cartaginesa. L'almirall Amílcar, en aquest moment, va fingir una retirada per permetre l'aparició d'un buit entre l'avantguarda romana i les naus de transport, que eren el veritable objectiu de l'enfrontament militar. Després d'aquesta maniobra, els dos flancs cartaginesos van avançar contra la columna deixada enrere i van atacar des dels flancs per evitar que els romans poguessin utilitzar elCorvus per abordar les seves naus. Els transports es van veure empesos cap a la costa siciliana, i els reforços van haver d'entrar en batalla per enfrontar-se a l'atac de Hannó.

El centre de la línia cartaginesa va ser finalment derrotat després d'una llarga lluita, i va acabar fugint del camp de batalla. Llavors, els dos esquadrons romans del front van donar la volta per ajudar a la situació que s'havia creat a la rereguarda. El primer esquadró, dirigit per Luci Manli Vulsó Llong, va perseguir l'ala esquerra, que estava assetjant als transports, i el esquadró de Marc Atili Règul va llançar un atac combinat amb el tercer esquadró contra Hannó. Sense el suport de la resta de la seva flota, els cartaginesos van patir una severa derrota. La meitat de la flota cartaginesa va ser capturada o enfonsada.

Fets posteriors[modifica | modifica el codi]

Després de la batalla, els romans van prendre terra a Sicília per dur a terme les reparacions i perquè els tripulacions poguessin descansar. Les proes dels vaixells capturats als Cartaginesos van ser enviades a Roma per guarnir els Rostra del fòrum romà, d'acord amb la tradició que s'havia inicia't després de la Batalla de Mylae. No gaire més tard, l'exèrcit romà va prendre terra a Cartago i va començar l'operació contra el seu enemic, liderada per Marc Atili Règul. Les següents batalles de la primera guerra púnica es lliurarien, per tant, en terres cartaginesos, amb victòries a les dues parts.

Marc Atili Règul seria derrotat pel espartà Xàntip, al comandament de l'exèrcit cartaginès, a la batalla de Bagrades.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Polibi, 1:25-26

Bibliografia[modifica | modifica el codi]