Batalla del Gabon
| Batalla del Gabon | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Part de: Campanya de l'Àfrica Occidental (Segona Guerra Mundial) |
|||||||
 |
|||||||
|
|||||||
| Bàndols | |||||||
 Regne Unit França Lliure |
 França de Vichy |
||||||
| Comandants en cap | |||||||
| Charles De Gaulle Marie-Pierre Kœnig Andrew Cunningham |
Marcel Tetu |
||||||
| Baixes | |||||||
| 1 submarí 1 creuer |
|||||||
La Batalla de Gabon, també coneguda com a batalla de Libreville, va ser una batalla que va tenir lloc al Gabon al novembre de 1940, formant part de la campanya de l'Àfrica Occidental durant la Segona Guerra Mundial. La batalla va concloure amb la captura de Libreville (Gabon) per les Forces Franceses Lliures a les ordres del general Charles de Gaulle i l'alliberament de l'Àfrica Equatorial Francesa de les forces del regim de Vichy, a la pràctica un aliat del Tercer Reich.
Taula de continguts |
Context [modifica]
El 8 d'octubre, el general Charles de Gaulle arribà a Duala, abans d'autoritzar, el 12 d'octubre, l'estudi dels plans per llançar la invasió del Gabon. Volia usar l'Àfrica Equatorial Francesa com a base de rereguarda des d'on llançar atacs contra la colònia italiana de Líbia, però que a més podria servir igualment per vigilar la situació al Txad, al nord.[1]
El 27 d'octubre, les Forces Franceses Lliures van travessar el Gabon i van capturar la ciutat de Mitzic. El 5 de novembre, la guarnició vichysista de Lambaréné va capitular, mentre que el gruix de les Forces Franceses Lliures, sota les ordres del general Kœnig i del llavors encara coronel Philippe Leclerc, abandonaven Douala, al Camerun francès, per capturar Libreville.[1]
Desenvolupament de la batalla [modifica]
El 8 de novembre, el HMS Milford va enfonsar al submarí Poncelet de la Marina de Vichy.[2] Els homes de Kœnig, inclosos els soldats de la Legió Estrangera (especialment la 13a Mitja Brigada), amb alguns tiradors senegalesos y camerunesos van desembarcar a Pointe La Mondah.[1]
El 9 de novembre, avions Lysander provinents de Duala van bombardejar l'aeròdrom de Libreville. Kœnig va trobar-se una resistència important a les rodalies de la ciutat, però aconseguí conquerir l'aeròdrom. Les forces navals de les FFL van atacar i enfonsar el creuer Bougainville.[1][2]
El 12 de novembre, la resta de les forces de Vichy va capitular a Port-Gentil. El governador Masson, desesperat, es va suïcidar.[1]
Desenvolupament posterior [modifica]
El 15 de novembre, la crida personal del general de Gaulle no va aconseguir convèncer als homes de Vichy, els quals, amb el general Tetu al front, van ser internats com a presoners de guerra a Brazzaville, al Congo durant la resta de la guerra.[1]
