Batalla del Llac Regillus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla del Llac Regillus
Primera Guerra Llatina
Castor i Polux lluitant en la batalla del llac Regillus
Castor i Polux lluitant en la batalla del llac Regillus
Data 496 aC
Localitat Regillus aprop de Frascati, Roma
Resultat Victòria del Regne de Roma
Bàndols
República de Roma Lliga llatina
Comandants en cap
Aule Postumi
Tit Ebuti Elva
Tarquini el Superb
Sext Tarquini
Octavi Mamili

La batalla del llac Regillus (en llatí Regillum) fou una llegendària victòria de Roma, al final del Regne de Roma, guanyada, segons diferents versions als etruscs o la Lliga Llatina. Ha estat datada en diferents anys: 509 aC[1] 499 aC,[2] 496 aC,[3] o 493 aC, entre d'altres.

La batalla podria ser completament llegendària, a causa de l'escassetat de fonts fiables d'aquesta època de la història de Roma. Segons Titus Livi, la batalla va ocórrer a les rodalies de Tusculum contra els llatins, aliats com Tarquini el Superb, l'antic i últim rei etrusc de Roma. Aule Postumi era el dictador romà aquest any i Tit Ebuti Elva era el magister equitum (cap de cavalleria). Octavi Mamili, Tarquini i el seu fill Sext Tarquini comandaven als llatins, la presència dels Tarquinis va provocar que els romans lluitaran més ardorosament que en qualsevol batalla anterior.

Tarquini va resultar ferit al cap de poc de començar el combat quan va atacar Postumi, mentrestant, Ebuti va atacar Mamili, però va ser ferit al braç, mentre que Mamili va patir una ferida menor en el pit. Les tropes de Tarquini, compostes per exiliats romans, van començar a fer retrocedir als romans, i Marc Valeri, un destacat aristòcrata romà, va morir travessat per una llança quan intentava lligar combat amb Sext Tarquini. En aquest moment Postumi va portar tropes de refresc de la seva pròpia guàrdia personal al front de batalla. Mamili va ser mort en la lluita que va seguir per Tit Hermini Aquilí, que va caure mort immediatament després per l'impacte d'una javelina. Postumi va ordenar als cavallers que desmuntessin i ataquessin a peu, i aviat els llatins van ser forçats a retirar-se. El campament llatí va ser capturat pels victoriosos romans. Postumi i Ebuti van tornar a Roma amb el triomf. A partir d'aquest moment Aule Postumi va ser conegut pel sobrenom de Regil·lense.

Una llegenda romana afirmava que els germans Dioscurs (Càstor i Pólux) haurien ajudat als romans en la seva victòria, transfigurats com dos joves cavallers, i que Postumi hauria ordenat construir un temple en la seva memòria en el Fòrum Romà, en el lloc on es deia que havien abeurat els seus cavalls.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). Boston: Little, Brown and Co., 1867 (Vol. I, Vol. II i Vol. III). 
  2. Cornell, The Beginnings of Rome, p216
  3. Grant, The History of Rome, p. 37