Batalla de Verges

De Viquipèdia

(S'ha redirigit des de Batalla del Ter)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Vergés
Guerra dels Nou Anys
La Batalla del Ter; obra de Sieur de Beaulieu
Data 27 de maig de 1694
Localitat Torroella de Montgrí
Resultat Victòria francesa
Batalla de Verges (Catalunya 1659-1716)
Batalla de Verges
Batalla de Verges
Bàndols
Espanyes Regne de França
Comandants
Fernández Pacheco Duc de Noailles
Forces
12.300 infanteria
4.000 cavalleria
8 peces artilleria
15.000 infateria
6.000 cavalleria
20 peces artilleria
Baixes
3.250 - 5.700 infanteria
324 cavalleria
300 - 500 infanteria
Batalla anterior Batalla posterior
Setge de Roses (1693) Setge de Palamós
Batalles de la Guerra dels Nou Anys (1688-1697)
a la Corona d'Aragó
Barcelona 1691 - Alacant - Roses - Verges - Palamós
Girona - Barcelona 1697

La batalla de Verges, també coneguda com la batalla del Ter o la batalla de Torroella, fou un episodi de la guerra dels Nou Anys i més concretament de la invasió francesa de finals del segle XVII, que va tenir lloc el dia 27 de maig de 1694 al llarg dels bancs i guals del riu Ter, entre els termes de Verges, Torroella de Montgrí i Foixà.

Taula de continguts

[edita] Preludi

Durant l'any 1694 el rei francès Lluís XIV va decidir fer un esforç a Catalunya, i posar l'exèrcit del general Nicolas Catinat al Piemont a la defensiva, reservant més tropes pel front català.

El virrei de Catalunya, Juan Manuel Fernández Pacheco i Cabrera, duc d'Escalona, que era també el capità general de l'exèrcit, havia desplegat al llarg dels bancs del riu Ter pràcticament totes les tropes que podia reunir per oposar-se al important cos expedicionari francès, dirigit pel duc Mariscal francès Anne-Jules de Noailles, el qual volia capturar Girona.

[edita] Ordre de batalla

Els dos exèrcits estaven composats aproximadament dels mateixos efectius (uns 20.000 a peu i uns 4-5.000 a cavall). Però els regiments francesos estaven formats principalment per tropes veteranes, mentre a les forces espanyoles la gran majoria eren reclutes i constituïen unitats inexpertes que mai havien lliurat cap batalla. A més a més, l'exèrcit francès era superior en el nombre i potència de les seves peces d'artilleria i era comandat per bons i entrenats oficials.

[edita] Unitats hispàniques

Una aproximació a les unitats militar hispàniques dona el següent resultat[es necessita cita]:

Flanc Dret:

  • 6 esquadrons de Dragones
  • 11 esquadrons de Cavalleria
  • 13 batallons procedents d'11 Terços:
    • Terç del Casc de la Ciutat de Granada
    • Terç d'Aragó
    • Terç de Morats Vells
    • Terç de Blaus Vells (Toledo - Villarroel)
    • Terç Vell de Nàpols (1 Batalló)
    • Terç Nou de Valladolid (Díez Pimienta)
    • Terç Nou de Cuenca (Olalla)
    • Terç Nou de Sevilla (Venegas)
    • Terç Nou de Segovia (Luna)
    • Terç Nou de Múrcia (Daza)
    • Terç Nou de Burgos (Vélez de Guevara)

Centre:

  • 11 esquadrons de Cavalleria
    • Terç d'Osuna
    • Terç de Walones
  • 7 batallons procedents de 6 Terços i 3 batallons alemanys
    • Terç de la Costa del Regne de Granada
    • Terç Nou de León
    • Terç Vell de Amarillos
    • Terç del Regne de València
    • Terç de Pignatelli
    • Terç de d'Enríquez de Cabrera
    • Terç de Beck
    • Terç de Matatouchy

Flanc Esquerre:

  • 20 esquadrons de Cavalleria
    • Terç del Rosselló
    • Terç d'Extremadura
    • Terç d'alemanys
    • Arcabussers de la Guardia del Virrei
    • Terç del Virrey (Duc d'Escalona)
  • 5 batallons procedents de 4 Terços
    • Terç de Verds Vells
    • Terç de la Generalitat de Catalunya
    • Terç de la Ciutat de Barcelona
    • Terç de Colorados Vells
  • 8 peces d'artilleria

En total: 42 escuadrones de cavalleria, 30 batallones d'infantería i 400 Miquelets.

[edita] La batalla

L'exèrcit espanyol es va dividir en tres cossos per vigilar els guals a Verges, Ullà i Torroella i impedir que les tropes franceses travessessin el riu. Els francesos van intentar sense èxit forçar la travessa a Verges, i posteriorment a Ullà i Torroella.

El 27 de maig una boira densa penjava sobre els bancs del riu i els francesos se'n van aprofitar aconseguint travessar, prop de Torroella, almenys 2.000 homes a peu i a cavall, seguida per un gran nombre de granaders d'infanteria, carregant contra la infanteria espanyola que els esperava en aquella posició sense atrinxerament mentre eren colpejats per l'artilleria francesa des de l'altre costat del riu.

Després de la primera descàrrega dels seus mosquetons els espanyols ja no podien oposar-se eficaçment als enemics que anaven travessant, començant a fugir del camp de batalla amb el conseqüent desordre de la resta de l'exèrcit. Una gran part dels que anaven a peu hi deixaren la vida mentre la cavalleria es retirava deixant tota la infanteria sense protecció. Avisats d'aquesta derrota i sense poder fer front al gran nombre de tropes franceses que havien travessat i que ara es reorganitzaven, l'exèrcit espanyol sencer queia en la confusió i la cavalleria fugia juntament amb la rereguarda fins a arribar a Girona.

Els francesos feien un avenç general contra els espanyols, que no oferien oposició, matant molts de soldats i captant les seves peces d'equipatge i artilleria.

[edita] Conseqüències

Segons la versió oficial dels espanyols, les pèrdues foren de 2.931 homes i 324 cavalls, entre morts, ferits i desertors. Segons fonts franceses les pèrdues espanyoles excedien els 9.000 homes incloent-hi 2.000 presos, mentre que les seves pròpies pèrdues van ser només d'aproximadament 500 homes.

En aquesta situació el virrei no va tenir cap altra elecció que enviar algunes tropes a Girona i la part més gran del seu exèrcit cap a Barcelona, on hi van romandre tot el mes de juny. Mentrestant els francesos van saquejar més de 10 pobles als voltants del riu Ter.

El 30 de maig, tres dies després de la desfeta espanyola al riu Ter, Noailles començava el setge per terra i mar de la fortalesa de Palamós, que es rendia el 10 de juny. La ciutat de Girona es prenia el 29 de juny.

En altres llengües