Batalla del Voló

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla d'el Voló
Primera Coalició
Guerra Gran
Guerres de la Revolució Francesa
Batalla del Voló
Data 30 d'abril a l'1 de maig de 1794
Localitat El Voló
Resultat Victòria francesa
Batalla del Voló (Catalunya 1716-1802)
Batalla del Voló
Batalla del Voló
Coord.: 42° 31′ 29″ N, 2° 49′ 51″ E / 42.52472,2.83083
Bàndols
Bandera de França República Francesa Badera de guerra espanyola (1785-1931) Regne d'Espanya
Bandera de Portugal Regne de Portugal
Comandants en cap
Jacques François Dugommier Luis Firmin de Carvajal, Comte de La Unión
Forces
16.000 15.000
Baixes
300 2700
Seqüència cronològica de les batalles de la
Guerres de la Revolució Francesa
Batalla anterior Batalla posterior
Batalla de Trullars Batalla del Roure


La batalla del Voló fou una batalla de la Guerra Gran, que es va lliurar del 30 d'abril a l'1 de maig de 1794, i va donar la victòria francesa al general Jacques François Dugommier, contra l'exèrcit espanyol de Luis Firmin de Carvajal, Comte de La Unión, acampats a El Voló, que s'hagueren de retirar a Sant Llorenç de la Muga.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

El govern espanyol va declarar la guerra contra la República Francesa el 17 d'abril de 1793 en resposta a l'execució de Lluís XVI de França. L'exèrcit espanyol, sota el comandament del general Antonio Ricardos van envaïr el Rosselló per Sant Llorenç de Cerdans, amb uns 25.000 homes i un centenar de peces d'artilleria, ocupant les ciutats poc defensades d'el Pertús i la vall del riu Tec (Arles i Ceret) s'havia retirat al campament de Ceret, retirant-se a les posicions inicials després de la derrota a la batalla de Parestortes i la victòria a la batalla de Trullars, no podent conquerir la ciutat de Perpinyà.

Ordre de batalla[modifica | modifica el codi]

El general Jacques François Dugommier va fer prendre Tresserra al general Martin, amb 800 homes, que estava defensada pel general Ildefonso Arias, mentre que el general Catherine-Dominique de Pérignon va ocupar la plana de Vilallonga dels Monts i va emmascarar la presa d'Argelers pel general Victor. Pérignon va formar a la riba dreta del Tec enfront del Voló.

Els espanyols estaven concentrats a Ceret, amb guarnicions a altres localitats.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Jacques François Dugommier atacà Montesquiu d'Albera, que estava poc defensada, i Luis Firmin de Carvajal envià uns pocs batallons, que arribaren tard perquè els espanyols del Príncep de Monforte abandonaren la vila per ocupar zones més altes veient la gran quantitat de francesos que avançaven; així, el comte de La Unión hi envià dos batallons d'infanteria i un regiment de cavalleria. Les tropes de Tresserra es retiraren creient que l'atac aniria en la seva direcció i provocaren que el centre i l'ala esquerre del desplegament es trenquessin. Amb aquesta situació, el comte de la Unió decidí abandonar el camp, amb el centre marxant entre Ceret i Morellàs, mentre que l'ala dreta marxà cap al pont de Ceret, però foren interceptats per la cavalleria de Pérignon, i l'ala esquerra de Monforte intentà primer anar en direcció a Ceret, però trobà el pas bloquejat per la infanteria francesa i finalment intentà reunir-se amb el centre travessant per Morellàs, moment en què totes les tropes fugen desordenadament cap al Portell.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Les tropes espanyoles es retiraren del Rosselló i el Vallespir, i l'avanç francès se centrà en la conquesta de Guipúscoa, quedant el front empordanès estabilitzat durant uns mesos.