Batalla del llac Trasimè

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla del llac Trasimè
Segona Guerra Púnica
Esquema de la batalla. Document del Departament d'Història, de la United States Military Academy
Esquema de la batalla. Document del Departament d'Història, de la United States Military Academy
Data 24 de juny de 217 aC
Localitat llac Trasimè
Resultat Victòria Cartaginesa
Bàndols
Cartago República Romana
Comandants en cap
Anníbal Barca Gai Flamini
Forces
50.000 homes 40.000 homes
Baixes
2.500 15.000

La batalla del llac Trasimè es lliurà el 24 de juny de 217 aC i fou una de les batalles de la Segona Guerra Púnica, on el cònsol romà Gai Flamini va ser derrotat pel cartaginès Anníbal Barca.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

La prèvia batalla de Trèbia va ser un toc d'atenció per els romans, que malgrat no estar convençuts encara de que existís una autèntica emergència, i per tant, no era necessari encara un dictador, únic magistrat capaç de dirigir legalment un exèrcit de quatre o més legions, reclutaren un contingent d'11 legions l'any 217 aC, de les que sis foren assignades a Itàlia. Dues eren legions Urbanes, establertes a Roma per la seva defensa, i les altres quatre eren part dels dos exèrcits consulars sota el comandament de Gai Flamini i Gneu Servili Gemí, amb dues legions per cap. Després de les derrotes inicials, Flamini va posar rumb cap al sud per preparar la defensa prop de la mateixa Roma, mentre Gemini protegia la ciutat.

L'exèrcit d'Anníbal Barca també patia problemes. A les baixes sofertes en els Alps i en Trebia s'hi afegia el descontentament dels seus al·liats gals, de manera que el nombre d'efectius s'havia reduït gairebé a la meitat comparant-lo amb l'exèrcit que partí d'Ibèria. La major part de la infanteria estava pitjor armada i equipada que la romana i al voltant d'una tercera part dels homes eren al·liats gals sense experiència. Per empitjorar encara més les coses pel cartaginès, tots els elefants menys un havien mort i el mateix Anníbal havia perdut un ull, víctima d'una infecció al creuar les regions pantanoses del riu Arno.

Flamini es trobava a prop d'Arretium (al sud-oest de Pisa), esperant per veure quina ruta prendria Anníbal cap al sud, però el genial general cartaginès va avançar a marxes forçades cap a l'est i a l'esguard dels Apenins va superar la posició de Flamini. El cònsol, un soldat amb experiència però sense gaire visió estratègica, va considerar que el moviment d'Anníbal li oferia una bona oportunitat. Amb l'exèrcit de Gemí avançava cap al nord des de Roma; Anníbal semblava atrapat entre ambdues forces. Per tancar el parany, Flamini va avançar ràpidament cap al sud, amb tantes preses que ni es va molestar en enviar exploradors al seu davant.

Anníbal va escollir un punt en el camí de Malpasso que vorejava la cara nord del llac Trasimè, un estret pas entre les muntanyes que baixaven des de l'est fins al mateix llac. Va disposar les seves tropes en els turons boscosos del nord i va enviar un petit destacament encara més al nord per encendre focs de campanya i enganyar així als romans, que cregueren que l'enemic es trobava més avall del riu.

El parany[modifica | modifica el codi]

L'endemà al matí, el 22 de juny de 217 aC, Flamini va aixecar el campament (just al nord del llac) i va continuar amb la persecució d'Anníbal en mig d'una intensa boira. Avançant en columnes al llarg de la vora del llac, sense cavalleria, s'endinsaren directament en el parany dels cartaginesos. Les tropes d'Anníbal els atacaren des de tots costats, bloquejant el camí pel davant i baixant des dels turons alhora que tallaven qualsevol possible escapatòria.

Els astorats romans no van poder adoptar la seva formació de batalla i es veieren dividits en tres grans blocs. El més occidental fou atacat per la cavalleria cartaginesa i empès a dins del llac, deixant a la resta dels romans totalment rodejats. En el centre, on es trobava Flamini, pogueren mantenir el terreny, però després de tres hores de combat contra els gals, finalment s'enfonsaren. El cos del cònsol no es va trobar mai. El bloc del davant va patir menys i un cop van ser conscients del desastre que s'havia produït al seu darrere, es van obrir camí a través de l'enemic cap al bosc.

El resultat final va ser una massacre. Hi van morir 15.000 romans, molts d'ells ofegats al llac. Un grup de sis mil romans va poder ocupar un turó però va quedar aïllat i l'endemà es van rendir a Maharbal. Els cartaginesos s'havien fet amb una extraordinària quantitat d'armes i armadures per millorar l'equipament de les seves tropes, i encara, el desastre romà no havia acabat.

Gemí, preparat per tancar el parany de Flamini, havia enviat tota la seva cavalleria al galop per la Via Flamínia. Els cavallers es toparen de front amb les tropes de xoc de Maharbal i foren totalment aniquilats.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Van morir setze mil romans. Al lloc central de la batalla hi havia un rierol que encara avui dia es diu Sanguineto. La batalla fou escrita per Livi i Polibi, especialment el primer. El llac és cèlebre per la victòria obtinguda per Anníbal sobre el cònsol romà Gai Flamini el 217 aC, una de les derrotes més importants dels romans al llarg de la seva història.

Quan les notícies de la derrota arribaren al Senat Romà, l'impacte del doble desastre va ser molt dur. Roma no tenia a la seva disposició cap exèrcit efectiu i Anníbal avançava sense oposició cap a la capital. Quint Fabi Màxim Berrugós va ser escollit dictador i adoptà una «política fabiana» d'atacar indirectament a l'enemic, evitant la confrontació directa fins que Roma pogués reconstruir les seves legions.

Coord.: 43° 08′ 22″ N, 12° 06′ 27″ E / 43.13944°N,12.10750°E / 43.13944; 12.10750

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla del llac Trasimè