Batalla del riu Almà
| Guerra de Crimea | |||
|---|---|---|---|
  Batalla del riu Alma Batalla del riu Alma (Europa) | |||
 Soldats del regiment Coldstream Guards al riu Alma, de RCWoodville | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 20 de setembre de 1854 | ||
| Coordenades | 44° 48′ N, 33° 42′ E / 44.8°N,33.7°E | ||
| Lloc | Prop de Balaklava, Crimea, avui Ucraïna | ||
| Estat | Rússia | ||
| Resultat | Victòria no decisva de l'aliança anglo-francesa-otomana | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
.svg){kind=small}
Guerra de Crimea (1853–1856) | |
|---|---|
_crowned.svg){kind=small}
La batalla del riu Almà va ser una batalla de la Guerra de Crimea, entre l'Imperi Rus i l'aliança formada pel Regne Unit, el Segon Imperi Francès i l'Imperi Otomà. Va tenir lloc el 20 de setembre de 1854, a la vora del riu Almà, avui en territori d'Ucraïna. Va ser la primera gran batalla en aquest conflicte (1854-1856).
Antecedents[modifica]
La guerra va esclatar quan Nicolau I, tsar de Rússia va decidir atacar els territoris de l'imperi turc per expandir-se utilitzant l'excusa de què tenia dret jurisdiccional sobre els cristians ortodoxos que vivien a Turquia.
Els exèrcits imperials russos van situar-se als territoris otomans de Valàquia (actualment Romania) i Moldàvia. Els estats europeus volien trobar una solució per via diplomàtica, que mantingués l'statu quo europeu[1] però el sultà no va estar conforme amb els tractats. La guerra va esclatar oficialment el 23 de setembre de 1853.
Els turcs van enviar els seus exèrcits al Danubi a combatre els russos, però l'octubre de 1853 la flota turca va ser destruïda per la russa en la batalla naval de Sinope, cosa que va precipitar que el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda i el segon Imperi francès entressin en guerra a favor dels turcs per impedir l'expansió russa el 27 de març de 1854. Prússia i l'imperi Austrohongarès van mantenir la neutralitat, deixant sola a Rússia, que els comptava com a aliats.
Batalla[modifica]
Derrotats a Moldàvia i Valàquia, els russos es van retirar i la major part del conflicte es va centrar en la península de Crimea, al mar Negre, on van desembarcar tropes anglofranceses, i Aleksandr Ménxikov va decidir defensar Sevastòpol a la a les altures properes al riu Almà.
Els aliats foren rebutjats en primera instància, però un atac de distracció aliat va permetre un atac sobre el flanc, obligant als russos a retirar-se amb sis-mil baixes.[2]
Conseqüències[modifica]
Els aliats van posar setge al port estratègic de Sebastòpol, aguantant els intents russos de trencar-lo en les batalles de Balaklava (25 d'octubre), on va tenir lloc el famós episodi bèl·lic que ha passat a la història com la càrrega de la brigada lleugera; i Ikerman (5 de novembre). Després del dur hivern del 1854-55 les operacions es van restablir. El Regne de Sardenya-Piemont va entrar en guerra contra Rússia, enviant-hi 10.000 homes. Sebastòpol va caure el 8 de setembre de 1855 i els combats van cedir a finals d'octubre.
Memòria històrica[modifica]
En memòria d'aquesta batalla un dels ponts de París va rebre el seu nom, el Pont de l'Alma.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Lambert, Andrew D. [books The Crimean War: British grand strategy, 1853-56] (en anglès), p. 12.
- ↑ Dowling, Timothy C. Russia at War: From the Mongol Conquest to Afghanistan, Chechnya, and Beyond (en anglès). vol.1. ABC-CLIO, 2014, p. 34. ISBN 1598849484.
- ↑ Gaillard, Marc. Quais et ponts de Paris: Guide historique (en francès). Martelle éditions, 1993, p. 168.
Bibliografia[modifica]
- Baron de Cèsar Bazancourt (1856). The Crimean Expedition, to the Capture of Sebastopol 2 vols. Londres.
- Alexander William Kinglake (1863-1987). The Invasion of the Crimea, 8 vols. Edimburg
- Blake, R.L.V Ffrench (1973). The Crimean War. Sphere Books.
- Brighton, Terry (2005). Hell Riders: The Truth about the Charge of the Light Brigade . Penguin Books. ISBN 978-0-14-101831-7
- Fletcher, Ian & Ishchenko, Natalia (2004). The Crimean War: A Clash of Empires . Spellmount Limited. ISBN 1-86227-238-7
- Christopher Hibbert (1963). The Destruction of Lord Raglan: A Tragedy of the Crimean War 1854-55 . Pelican Books
- Pemberton, W. Baring (1962). Battles of the Crimean War . Pa Books Ltd ISBN 0-330-02181-8
- Royle, Trevor (2007). Crimea: The Great Crimean War 1854-1856 . Abacus. ISBN 978-0-349-11284-8
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla del riu Almà |