Batalla del riu Salado

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla del riu Salado
Guerra de Granada
Batalla de l'Estret
Regne de Granada
Regne de Granada
Data 30 d'octubre de 1340
Localitat Riu Salado, a Tarifa
Resultat victòria cristiana
Batalla del riu Salado (Espanya)
Batalla del riu Salado
Batalla del riu Salado
Batalla del riu Salado
Coord.: 36° 8′ 0″ N, 5° 36′ 0″ O / 36.13333°N,5.60000°O / 36.13333; -5.60000
Bàndols
Regne de Granada Regne de Granada
Dinastia marínida Dinastia marínida
Corona de Castella Corona de Castella
Regne de Portugal Regne de Portugal
Comandants en cap
Regne de Granada Yússuf I
Dinastia marínida Abu-l-Hàssan Alí
Corona de Castella Alfons XI de Castella
Regne de Portugal Alfons IV de Portugal
Quadre d'Alfons XI, vencedor de la batalla del Salado

La batalla del Salado fou una victòria aconseguida a la seva riba per la Corona de Castella sobre el Regne de Granada el 30 d'octubre de 1340.[1]

El riu[modifica | modifica el codi]

El riu Salado és un rierol de la província de Cadis, que neix en la jurisdicció de Tarifa i després de discórrer per una vall, desemboca en el mar per la badia de Lances.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

El 21 de setembre de 1292 fou conquerida als benimerins després d'un setge pel rei Sanç IV significant el trencament del pacte amb Muhàmmad II al-Faqih en no cedir la plaça al regne nassirita.[2] Alonso Pérez de Guzmán fou nomenat governador. El 1294 els benimerins es van presentar a la ciutat i la van assetjar però el setge va fracassar i va restar cristiana.

Els reis Alfons XI de Castella i Alfons IV de Portugal marxaren de Sevilla el 15 d'octubre, en auxili de Tarifa, assetjada pels benimerins,[3] que, comandats per Abu-l-Hàssan Alí havien vingut del Marroc, i els musulmans granadins, al front dels quals hi havia Yússuf I.

En apropar-se els cristians, els musulmans aixecaren el setge, establint ambdós monarques els seus camps a la vora del riu, un xic separats per a poder envoltar als cristians en el moment oportú.

La batalla[modifica | modifica el codi]

L'infant en Joan Manuel, tantes vegades rebel, que comanava l'avantguarda, havia de travessar el Salado, iniciant el combat; però en el moment precís es negà a fer-ho, salvant la situació els valerosos germans Lasso de la Vega, escometent amb 800 genets un petit pont que 3.000 cavalls africans estaven defensant; i malgrat que foren refusats, un nou atac amb major nombre de combatents forçà la línia mahometana.

Mentrestant, el rei de Portugal atacava el camp dels granadins, i la guarnició de Tarifa emprenia una vigorosa sortida, trencant el centre de la línia africana, composta de tropes escollides d'infanteria i cavalleria; a aquests atacs s'afegí el fet per Alfons XI de Castella, amb tota la reserva, sobre les forces del monarca marroquí.

Es travà aviat un fort combat d'home a home, una d'aquelles carnisseries espantoses que caracteritzant aquestes batalles, en que un fluix i refluïx terrible de cosos humans cobria els camps, arrossegant-ho darrere seu l'onada més poderosa.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

La victòria cristiana fou completa i valgué a Alfons XI el títol d'Aventajado capitán, doncs va saber treure partit dels accidents del terreny i distribuir convenientment les seves hosts, movent-se amb encert, fins a l'acte del xoc, doncs, en arribar aquest, la tàctica i les armes deixaven el resultat en mans del més fort o del més valent i audaç.

El rei del Marroc fugí vers Algesires, des d'on retornà al seu regne, i el de l'Emirat de Gharnata passà a Marbella i després a la seva capital. Els cristians recolliren un botí immens i enviaren al papa Benet XII, entre altres trofeus, 24 estendards enemics.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ferrer i Mallol, Maria Teresa. La frontera amb l'Islam en el segle XIV cristians i sarraïns al país Valencia. Editorial CSIC, 1988, p. 148. ISBN 8400068149. 
  2. Rábade Obradó, María del Pilar; Ramírez Vaquero, Eloísa; Utrilla Utrilla, Juan F. La dinámica política (en castellà). Akal, 2005, p. 131. ISBN 8470904337. 
  3. García Valdecasas, José Guillermo. Las artes de la paz (en castellà). CEEH, 2007, p. 472. ISBN 8493606014. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]