Batalla del riu Salado
|
||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=small}
La batalla del Salado fou una victòria aconseguida a la seva riba pels cristians sobre els àrabs el 30 d'octubre de 1340, i sent una de les més decisives de la Reconquesta.
Taula de continguts |
El riu [modifica]
El riu Salado és un rierol de la província de Cadis, que neix en la jurisdicció de Tarifa i després de discórrer per una vall, desemboca en el mar per la badia de Lances.
Antecedents [modifica]
Els reis Alfons XI de Castella i Alfons IV de Portugal marxaren de Sevilla el 20 d'octubre, en auxili de Tarifa, assetjada pels benimerins, que, comandats per Abu-l-Hàssan Alí havien vingut del Marroc, i els àrabs granadins, al front dels quals hi havia Yússuf I.
En apropar-se els cristians, els musulmans aixecaren el setge, establint ambdós monarques els seus camps a la vora del riu, un xic separats per a poder envoltar als cristians en el moment oportú.
La batalla [modifica]
L'infant en Joan Manuel, tantes vegades rebel, que comanava l'avantguarda, havia de travessar el Salado, iniciant el combat; però en el moment precís es negà a fer-ho, salvant la situació els valerosos germans Lasso de la Vega, escometent amb 800 genets un petit pont que 3.000 cavalls africans estaven defensant; i malgrat que foren refusats, un nou atac amb major nombre de combatents forçà la línia mahometana.
Mentre tant, el rei de Portugal atacava el camp dels granadins, i la guarnició de Tarifa emprenia una vigorosa sortida, trencant el centre de la línia africana, composta de tropes escollides d'infanteria i cavalleria; a aquests atacs s'afegí el fet per Alfons XI de Castella, amb tota la reserva, sobre les forces del monarca marroquí.
Es travà aviat un fort combat d'home a home, una d'aquelles carnisseries espantoses que caracteritzant aquestes batalles, en que un fluix i refluïx terrible de cosos humans cobria els camps, arrossegant-ho darrera seu l'onada més poderosa.
Conseqüències [modifica]
La victòria cristiana fou completa i valgué a Alfons XI el títol d´Aventajado capitán, doncs va saber treure partit dels accidents del terreny i distribuir convenientment les seves hosts, movent-es amb encert, fins l'acte del xoc, doncs, en arribar aquest, la tàctica i les armes deixaven el resultat en mans del més fort o del més valent i audaç.
El rei del Marroc fugí vers Algesires, des d'on retornà al seu regne, i el de l'Emirat de Gharnata passà a Marbella i després a la seva capital. Els cristians recolliren un botí immens i enviaren al papa Benet XII, entre altres trofeus, 24 estendards enemics.
Bibliografia [modifica]
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 53, pàg. 101 ISBN 84-239-4553-7
