Batalla dels Comtes
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
La Batalla de Catanzaro fou una de les batalles de la Guerra de Sicília
Taula de continguts |
[modifica] Antecedents
Després de la vistòria al combat de Malta el 1283, Roger de Llúria va provocar als angevins atacant la costa calabresa, Nàpols a i Posilipo.[1] Finalment, en absència de Carles I d'Anjou, el príncep de Salerno va armar un estol i anar al seu encontre,[2] sent atacat prop de Nàpols per Carles de Salerno el coix que fou derrotat i capturat.
Del 1282 al 1285 el conflicte entre les dues corones es va treslladar a Catalunya, on la Croada contra la Corona d'Aragó fou humiliantment derrotada a la batalla del coll de Panissars i la batalla naval de les Formigues. A començaments de 1285 va morir a Foggia Carles I d'Anjou, i Carles II el coix va ser proclamat successor però com encara era presoner dels catalans van exercir la regència el seu nebot Robert d'Artois i Gerard de Parmo.
Roger de Llúria va atacar el Llenguadoc[3] el febrer de 1286 i Bernat de Sarrià i Berenguer de Vilaragut atacaven la costa de Pulla[4] l'estiu del mateix any com a venjança per la invasió que els francesos van fer a Catalunya uns mesos abans, amb la intenció de minvar les possibilitats d'aprovisionament de naus i homes per al bàndol angeví en la Guerra de Sicília.
Honori IV va pressionar als angevins perquè reprengués l'assalt a Sicília i van aplegar 40 galeres a Brindisi i 43 més a Sorrento. L'abril de 1287 l'estol de Brindisi, comandat per Reynald III Quarrel, Comte d'Avella va desembarcar a Augusta l'1 de maig, prenent la vila i el castell.[4]
Tan bon punt com Jaume el Just ho va conèixer, va enviar l'estol de Roger de Llúria, però l'estol angeví ja havia marxat a Sorrento vorejant l'illa pel sud, i es va reunir amb l'estol de Narjot de Toucy, en una maniobra de distracció de la flota de la Corona d'Aragó, per iniciar una nova invasió pel sudoest de Sicília.
[modifica] La batalla
Els estols de Roger de Llúria va buscar l'estol que havia escapat d'Augusta i el va trobar a Nàpols el 23 de juny de 1287, però tant a prop de la ciutat no podia atacar i va iniciar un bombardeig de la ciutat per atraure als angevins.
L'estol angeví es composava de cinc esquadrons, cada un comandat per un comte: Reynald III Quarrel, comte d'Avella, Hugh of Brienne, comte de Brienne, el comte de l'Aquila, Jean de Joinville i Guy de Montfort, comte de Nola, cada un amb la seva galera insígnia, amb quatre galeres a cada costat i dos al darrere, i la de l'almirall, amb dues més al davant. La resta de galeres estaven de reserva, i dues naus escortaven els estandards papal i angeví.
Roger de Llúria disposava de la quarantena de galeres amb les que va seguir la flota des de sicília, i va usar la seva tàctica de retirar-se fins dispersar l'estol enemic per contraatacar pels flancs atacant els rems. La batalla va durar tot el dia i finalment Enric de Mari va escapar i els catalans van capturar 40 galeres i 5.000 presoners.
[modifica] Conseqüències
Carles II d'Anjou va ser alliberat en virtut dels tractats d'Oloron i de Canfranc i va ser coronat a Rieti el 29 de maig de 1289 rebent del Papa el títol de Carles de Palerm i el de rei de Sicília, i es va signar una treva per dos anys.
La mort d'Alfons el Franc el 1291 donà origen, quatre anys més tard, a un nou gran conflicte entre la Corona d'Aragó i el Regne de Sicília doncs Jaume el Just fou proclamat comte rei de la Corona d'Aragó i delegà el regne de Sicília en el seu germà petit.
