Batalla dels Països Baixos

Batalla dels Països Baixos
Campanya: Batalla de França
Part de: Segona Guerra Mundial
Dutch defense lines - ln-en.jpg Línies defensives dels Països Baixos
Data 10 de maig al 17 de maig de 1940 Resultat Victòria Alemanya
Bàndols
Alemanya Nazi	Països Baixos
Comandants
Fedor von Bock	Henri Winkelman
Forces
22 divisions 759 tancs 1'150 avions 1'378 peces d'artilleria 750'000 soldats	9 divisions 124 avions 676 peces d'artilleria 350'000 soldats
Baixes
4 mil morts 3 mil ferits 700 desapareguts 1.400 presoners de guerra	7.500 baixes 343.250 presoners de guerra

La Batalla d'Holanda va formar part de les batalles lliurades durant la Batalla de França durant els inicis de la Segona Guerra Mundial. La batalla va començar el 10 de maig de 1940 i va acabar una setmana després, amb la rendició del govern holandès davant la Alemanya Nazi. Si bé gran part de l'exèrcit holandès estava intacte per al moment de la rendició, la destrucció de Rotterdam per bombarders alemanys va forçar la prematura capitulació, amb la condició d'evitar que altres ciutats holandeses sofrissin el mateix destí que Rotterdam.

Antecedents

Després de la Invasió de Polònia a 1939, Gran Bretanya i França van declarar la guerra a Alemanya, però res va passar al Front Occidental durant aquest període. Per aquest motiu, va ser batejat com la Guerra de broma. Holanda per la seva banda havia ignorat el rearmament alemany i no havia pres cap mesura per preparar davant d'una possible guerra.

A causa de la inexistència de línies defensives importants a Holanda, tant el bàndol aliat com el bàndol del Eix van mirar Holanda i Bèlgica com la millor ruta per atacar al seu oponent. Malgrat les contínues insistències aliades que Holanda i Bèlgica s'unissin al bàndol aliat, aquests dos països van mantenir la seva neutralitat, fins i tot després que els belgues obtinguessin els plànols de l'atac alemany, on quedava clara la intenció germana d'envair França, envaint Bèlgica.

França, per la seva banda, va considerar respectar la neutralitat de Bèlgica i Holanda fins a l'estiu de 1941, època en què pensava llançar una important ofensiva sobre Alemanya, que finalment mai va arribar a realitzar-se.

Després de la Invasió de Dinamarca i de Noruega, ambdues neutrals, el govern holandès va començar a prendre mesures defensives, preparant-se per un possible assalt aerotransportat, però la majoria de la població creia de manera ingènua que tant els aliats com Alemanya havien de respectar la seva neutralitat com van fer en la Primera Guerra Mundial.

Preparació holandesa

Des del principi es va considerar que una batalla contra Alemanya mai podria ser guanyada per Holanda. Això va motivar que els holandesos s'emparessin en el recurs de la neutralitat en lloc d'explotar el seu potencial defensiu, que incloïa una població jove nombrosa, així com una indústria moderadament important. Aquesta inacció contrastava amb les activitats de rearmament alemanyes que a inicis de la guerra comptava amb bombarders Stuka, rifles d'assalt, tancs, etc. D'aquesta manera, en iniciar la guerra, els cossos blindats a Holanda eren gairebé inexistents, i els rifles eren de fabricació anterior a la Primera Guerra Mundial.

L'escassetat d'armes era un dels principals problemes d'Holanda, per tant només es van poder formar 8 divisions i una divisió motoritzada. En contrast Bèlgica, amb menor població, tenia 22 divisions. En 1939 el govern holandès va intentar canviar la situació però es va trobar amb que la Gran Bretanya i França no volien vendre armes, en part com a represàlia per no unir-se al seu bàndol. Alemanya òbviament no volia vendre armament al país que pensava envair. El govern holandès no va recórrer a la Unió Soviètica perquè no reconeixia el seu govern. Quant a fortificacions defensives, Holanda no posseïa fortaleses modernes com la de Eben Emael a Bèlgica, les seves línies defensives es basaven en gran part en files de bosses de sorra, útils el 1914, però obsoletes el 1940.

A causa de l'escassetat d'artilleria, de força aèria, de fortaleses modernes, la inexistència de tancs i el mediocre entrenament de les tropes holandeses, no era d'estranyar que els generals alemanys pronostiquessin conquerir el nucli d'Holanda en un dia.

Gran part de la defensa d'Holanda depenia de la Línia d'Aigua, creada al segle XVII i òbviament obsoleta per 1940. Sense deixar-se desanimar els holandesos la van moure una mica més a l'est al segle XIX. El 1940 van col·locar llocs de guàrdia. La Línia d'aigua estava col·locada de manera que els sòls davant d'ella podien ser fàcilment inundats, convertint el camp de batalla en un fangar. L'àrea darrere de la línia va ser anomenada ingènuament vesting Holland ('Fortalesa Holanda'), es va planejar inicialment replegar-se a aquesta zona davant la invasió alemanya, amb l'esperança que aquest país només ocuparia les províncies del sud necessàries per envair Bèlgica i deixaria la resta d'Holanda en pau.

Quan la guerra es va tornar imminent, els holandesos van construir la Línia Grebbe que havia protegir les àrees no protegides per la Línia d'Aigua. No cal dir que aquesta nova línia defensiva no va canviar en gran manera el desenvolupament de la batalla.

Després que Noruega i Dinamarca foren envaïdes, Holanda es va preparar per a un possible atac de paracaigudistes sobre La Haia i Rotterdam. Aquesta va ser una de les poques accions encertades que es van dur a terme per evitar la invasió.

Estratègia Alemanya

Inicialment la intenció d'Alemanya era d'ocupar les zones d'Holanda necessàries per l'assalt sobre Bèlgica i França, però la insistència del cap de la Luftwaffe Hermann Goering de capturar les bases aèries holandeses per a la futura Batalla d'Anglaterra va obligar a considerar la conquesta total d'Holanda.

Per descomptat, mai es va considerar de vital importància la captura d'Holanda, ja que si l'atac sobre Bèlgica era solament un atac de diversió, era normal esperar que no s'assignaran moltes tropes a la conquesta de la primera. Per tant, el 18 º exèrcit alemany, el més feble dels exèrcits alemanys va ser designat per a la batalla. Aquest exèrcit només posseïa quatre divisions regulars d'infanteria, mentre que les altres tres divisions eren de reserva. La gran majoria dels soldats no tenia experiència de combat i entrenament insuficient.

Adonant-se de la baixa qualitat de les tropes destinades a l'ofensiva, se'ls va assignar a més l'única divisió de cavalleria alemanya i diverses divisions SS, entre les quals es trobava la Divisió SS Leibstandarte SS Adolf Hitler.

No obstant això, la superioritat alemanya no era suficient per assegurar una ràpida victòria, per la qual cosa es va recórrer a la 7 º Divisió de Paracaigudistes ia la 22 ª Divisió d'Infanteria Aerotransportada, l'objectiu seria baixar a La Haia i capturar diversos importants personatges del govern, entre els quals s'incloïa l'Alt Comandament Holandès i la Reina Guillermina, de fet alguns oficials van prendre classes de protocol real, preparant-se per al moment de detenir a la casa reial holandesa. Conscients que l'assalt aerotransportat sobre la Haia podia fracassar, es va preparar la 9 ª Divisió Panzer amb 141 tancs per evacuar les tropes de la ciutat. Alhora es va planificar que dues divisions ataquessin la Línia Grebbe.

L'ofensiva

La matinada del 10 de maig de 1940, avions alemanys van creuar el cel holandès però van passar de llarg fins al Canal. Els holandesos van creure que els avions es dirigien a Gran Bretanya, però els esquadrons van donar mitja volta sobre el Canal i van tornar a les bases holandeses, destruint a la majoria de la Força Aèria d'Holanda a terra.

Immediatament després les forces aerotransportades van ser llançades des Dj 52, però el foc antiaeri holandès va aconseguir derrocar uns 275 d'aquests aparells durant tota la batalla. Aquesta va ser el primer senyal del fracàs alemany a la Haia. Els paracaigudistes no van poder capturar a temps l'aeroport acordat, de manera que quan els avions alemanys amb soldats a bord van començar a aterrar van ser destruïts pels pocs carros armats que tenia Holanda. Immediatament va ser suspès l'aterratge a l'aeroport original i els avions van començar a aterrar on podien, quedant les tropes disperses. Eventualment els paracaigudistes van prendre l'aeroport, però quan van arribar els reforços holandesos, els alemanys van haver de fugir.

En Rotterdam la situació va ser diferent, els paracaigudistes van trobar seriosa resistència, però en aterrar més i més soldats, els defensors holandesos van ser superats. Tots els ponts importants van ser capturats prop de Rotterdam.

L'intent alemany de capturar ponts sobre el Nou Mosa va consistir en disfressar holandesos voluntaris, pertanyents al Partit Nazi d'Holanda, com policies portant soldats alemanys com a presoners de guerra, amb la finalitat d'enganyar als equips de detonació de ponts holandesos. Si bé la majoria d'intents va fracassar, sent volats alguns equips de captura juntament amb els ponts, un pont en particular va ser capturat, permetent que un tren descarregués soldats alemanys darrere de les línies defensives holandeses.

Notes

Com que la població alemanya li molestava la idea d'envair Holanda, que s'havia mostrat neutral durant la Primera Guerra Mundial, a més de donar asil al deposat Kaiser Guillem II, va ser normal que diversos oficials de l'exèrcit es mostressin incòmodes al comandar la invasió. Un d'ells va ser el Coronel Hans Oster, que va informar a un oficial holandès amic el dia exacte de l'ofensiva sobre Holanda. Aquest país al seu torn va informar als Aliats, però com aquests rebien a cada estona informes falsos, van ignorar l'alarma de Oster. De manera que el 10 de maig quan va començar l'ofensiva només l'exèrcit holandès estava en alerta.

La batalla

Maig 10

En el matí del 10 de maig de 1940 els holandesos van despertar amb el so de l'aviació alemanya solcant el cel. L'Alemanya nazi havia començat a executar el Pla Groc atacant Holanda, Bèlgica, França i Luxemburg: en el cas dels Països Baixos, prescindint d'una prèvia declaració de guerra.

Durant la nit la Luftwaffe va violar l'espai aeri holandès, ho va travessar i va desaparèixer per l'oest, donant als holandesos la impressió que es dirigien directament a Gran Bretanya. Però els esquadrons alemanys van donar la volta al cel del Mar del Nord, girant a l'est de nou per dur a terme un atac sorpresa sobre els aeròdroms holandesos. Molts avions van ser destruïts a terra. Els escassos avions holandesos que van aconseguir enlairar aconseguir abatre tretze avions alemanys, però la majoria van ser destruïts durant la lluita.

Just a continuació, els paracaigudistes van prendre terra. Les bateries antiaèries holandeses van poder derrocar nombrosos avions de transport Dj-52; les dades oficials es van perdre posteriorment, però s'estima que uns 275 avions de transport van ser abatuts durant la campanya holandesa.

L'atac sobre la Haia va acabar en fracàs. Els paracaigudistes no van aconseguir capturar l'aeròdrom principal, Ypenburg, a temps de permetre l'aterratge segur de les tropes d'infanteria en els Junkers. Els Landsverks destruir les dues primeres onades de Junkers, matant a la majoria dels seus ocupants. Quan la pista d'aterratge va quedar bloquejada per les restes d'avions destrossats, les següents onades van avortar l'aterratge i van tractar de buscar alternatives, de vegades desembarcant als seus soldats en prats o en platges, ocasionant així la dispersió de les tropes. El camp auxiliar de Ockenburg es va demostrar ineficaç, ja que està en construcció. Finalment, els paracaigudistes van ocupar Ypenburg, però van ser immediatament atacats.Un regiment complet d'infanteria estava estacionat als voltants de l'aeròdrom, i amb suport de l'artilleria va dispersar als alemanys en unes hores. L'aeròdrom de Valkenburg va ser així mateix reconquerit, obligant a la resta de tropes aerotransportades a buscar refugi al poble proper.

L'atac sobre Rotterdam va ser molt més reeixit Primer, 12 hidroavions, transportant 120 homes, van prendre terra al centre de la ciutat, desplegant grups d'assalt que van conquistar l'antiga Willems Bridge per establir caps de pont sobre el Nieuwe Maas. Llavors, l'aeròdrom militar de Waalhaven, situat al sud de la ciutat a l'illa de IJsselmonde, va ser atacat per forces aerotransportades. Un batalló d'infanteria estava emplaçat aquí, però tan proper a les pistes que els paracaigudistes van aterrar enmig de les seves posicions. Una confusa lluita va succeir a continuació. Una primera onada de Junkers va ser parcialment destruïda, però aquesta vegada els transports van continuar aterrant malgrat les baixes. Al final, els defensors holandesos van ser aixafats. Les tropes alemanyes, augmentant en nombre sense parar, van començar a moure cap a l'est per prendre contacte amb els paracaigudistes que havien d'ocupar els altres dos ponts de vital importància. A la Illa de Dordrecht, el pont va ser capturat, però a la ciutat la guarnició va aguantar. Els grans ponts de Moerdijk sobre l'extens estuari del Diep, connectant les illes amb la província de Brabant Septentrional van ser capturats, establint caps de pont fortificades en ambdues marges. A la localitat de Moerdijk es van cometre crims de guerra, quan sis oficials capturats van ser executats en negar les seves tropes a rendir-se.

Els alemanys van tractar de capturar intactes els ponts sobre el Ijssel i el Maas, usant comandaments que van començar a infiltrar-se en la frontera holandesa el 8 de maig. La nit del 10 de maig, es van aproximar als ponts: uns pocs homes de cada equip es van disfressar amb uniformes de la policia militar holandesa i van simular estar traslladant a un grup de presoners alemanys, intentant confondre als grups holandesos encarregats de volar els ponts. Alguns d'aquests "policies militars" van ser holandesos reals, membres del Nationaal-Socialistische Beweging, el Partit Nazi Holandès. La majoria d'aquests intents van fallar, sent els ponts finalment detonats (en dues ocasions amb els comandaments inclosos). La principal excepció va ser el pont de ferrocarril de Gennep. Immediatament, un tren militar ho va creuar, travessant la Posició Peel-Raam en Mill i desplegant un batalló d'infanteria després de la línia defensiva.

Els holandesos van publicar els informes sobre els soldats alemanys disfressats en les agències internacionals de notícies. Això va causar una gran por a la cinquena columna, especialment a Bèlgica i França. No obstant això, i a diferència de la situació que es va produir després en aquests dos països, a Holanda no es va produir cap èxode massiu de refugiats civils omplint les carreteres. Generalment, els soldats alemanys es van comportar amb correcció amb la població holandesa, formant ordenades cues a les botigues per comprar béns difícils d'adquirir a Alemanya a causa del racionament, com la xocolata.

Després dels majoritàriament fallits assalts als ponts, les divisions alemanyes van iniciar intents d'encreuament sobre els rius Ijssel i Maas. Les primeres onades van ser generalment rebutjades, a causa d'un insuficient desgast previ de les fortificacions. Un bombardeig posterior va destruir aquests punts forts, permetent a les divisions d'infanteria creuar el riu després de construir pontons, però, en algunes zones, com a Venlo, l'intent va ser rebutjat amb èxit.

Fins i tot abans de l'arribada del tren armat, cossos del 3r Exèrcit havien estat retirats de la posició Peel-Raam, portant amb si tota l'artilleria, tot i que cada regiment va deixar un batalló preparat darrera seu, amb catorze "batallons fronterers", com força de cobertura, cridada la "Divisió Peel". Els cossos es van unir a sis batallons que ja ocupaven la línia Waal-Linge, reforçant així de nou la posició: però, posant-se a si mateixa en una situació en la qual no podria tenir posteriorment influència en la batalla, un quart del exèrcit va quedar, a efectes pràctics, convertit en una força irrellevant.

La Divisió Lleugera, amb base a Vught, va ser l'única reserva mòbil de la qual l'Exèrcit Holandès va poder disposar. Es va decidir que efectués un contra-atac sobre les tropes aerotransportades alemanyes desembarcades en IJsselmonde. Els seus regiments van marxar sobre els ponts dels rius Maas i Waal, per girar llavors al vespre a l'esquerra a través del Alblasserwaard, aconseguint el riu Noord, que separava aquest pòlder de IJsselmonde. Allà van descobrir que l'únic pont, construït el 1939, havia estat deixat sense vigilància pels paracaigudistes, simplement perquè els alemanys desconeixien l'existència causa de la no actualització dels seus mapes. Es va decidir però posposar un intent d'encreuament fins al dia següent, quan l'artilleria hagués estat preparada per donar-li suport. Ni tan sols es va establir un cap de pont.

Mentrestant, al capvespre del 10 de maig, els primers efectius de la Primera Divisió Mecanitzada Lleugera francesa havien començat a arribar a Holanda. Aquesta divisió era la part del 7 º Exèrcit Francès desplegada més al nord, la seva missió era assegurar la comunicació entre Holanda i el port belga d'Anvers.

Maig 11

Situació holandesa just abans del Bombardeig de Rotterdam. 'Llegenda:'

•   Localització de les línies de defensa holandeses i àrees amb presència de tropes holandeses.
•   Línia holandesa de defensa fortificada contra carros de combat.
•   Defenses holandeses en Zeelandia.
•   Línia belga de defensa
•   Defenses franceses a Holanda
•   Posició de les tropes alemanyes, així com àrea sota el seu control.

Unitats de l'exèrcit alemany havien ja aconseguit la part sud de la línia Grebbe al vespre del dia 10. Aquesta secció no havia estat inundada, i per tant estava protegida per una línia de llocs d'avançada ( voorpostenlinie), coberts per un batalló d'infanteria. Cap a dos quarts del matí del dia 11, l'artilleria alemanya va començar a bombardejar els llocs, seguida a l'alba per un atac a càrrec del regiment de les SS Der Führer. Superats en nombre i inadequadament armats, el batalló va resistir com va poder, però cap al vespre tots els llocs avançats estaven en mans alemanyes. Un contraatac nocturn holandès va fracassar, sobretot per causa del "foc amic" rebut a càrrec de tropes holandeses no informades de l'avanç.

En finalitzar el dia 10, a Brabant Nord es va donar l'ordre de retirada des de la posició Peel-Raam al Zuid-Willemsvaart, un canal alguns quilòmetres a l'oest. Això va suposar abandonar posicions ben preparades, així com artilleria i metralladores pesades. A més, el marge est del canal era més alta que la oest, de manera que els defensors no podien veure els atacants. Un sector del costat oest va ser deixat sense defensa; atès que aquest sector contenia un pont que no va ser demolit, els alemanys van aconseguir tallar en dos amb facilitat la posició Zuid-Willemsvaart; cap al final del dia 11, havien creuat el Zuid-Willemsvaart per tot arreu.

L'atac planejat a càrrec de la Divisió Lleugera va quedar també en res. En un curt període, el pont sobre el riu Noord havia estat preparat per a la defensa pels paracaigudistes alemanys, i es va demostrar infranquejable. Diversos intents de creuar el riu en pots també van fallar, i, ja a la tarda, la Divisió Lleugera va rebre ordres de desplaçar-se a la Illa de Dordrecht, on va arribar a la nit.

Més d'hora, aquest dia, es van realitzar intents de creuar el Oude Maas, per Dordrecht i Barendrecht. No hi va haver suport artiller i els atacs van ser duts a terme de manera indecisa, per la qual cosa, en conseqüència, tots van fallar. Les unitats de reconeixement de la Primera Divisió Mecanitzada Lleugera francesa van intentar un atac al pont de Moerdij, però van haver de retirar-se en ser atacats per l'aviació alemanya.

A Rotterdam, malgrat els importants reforços rebuts, els holandesos no van aconseguir desallotjar els paracaigudistes alemanys del seu cap de pont en el costat nord del Maas. Tot i haver rebut ordres de fer-ho del General Student, el comandant alemany va refusar evacuar la posició, i malgrat els bombardejos a càrrec dels dos bombarders holandesos restants, els paracaigudistes alemanys van resistir. Van mantenir així mateix la posició al voltant de la Haia, on cap dels intents d'eliminar als aïllats paracaigudistes va tenir èxit.

Els primers dies

L'optimisme holandès va prevaler durant els primers tres dies de la batalla, principalment a causa que la velocitat dels esdeveniments impedia disposar d'informació objectiva i completa. Tanmateix, la població estava convençuda que, en cas d'atac alemany, el Regne Unit i França vindrien al rescat en uns pocs dies i empenyerien als alemanys de tornada al seu país. Els britànics i els francesos no van arribar. L'Exèrcit francès va avançar a través de la frontera belga-holandesa, però va ser obligat a retirar-se cap Dunquerque alguns dies després. Si bé hi va haver alguns petits èxits holandesos, els alemanys van avançar a gran velocitat.

Els últims dies

El 14 de maig la situació holandesa semblava haver millorat: encara que els alemanys ocupaven ja la majoria del territori, les ciutats principals i el gruix de la població holandesa estaven encara sota control holandès. L'avanç alemany va ser detingut al Kornwerderzand (una línia de llocs avançats situada al Afsluitdijk i impossible de sobrepassar), els paracaigudistes alemanys resistents van ser eliminats o envoltats i els panzer alemanys semblaven haver estat detinguts en el sud, a Rotterdam. Els holandesos no eren els únics a adonar-se de la situació. L'Alt Comandament Alemany i el propi Hitler estaven preocupats. Hitler, que havia planejat l'atac a Holanda al costat de Von Manstein, temia que els britànics desembarquessin a la costa holandesa i empressin els aeròdroms holandesos per atacar Alemanya, pel que ha exigit que Holanda fos derrotada en pocs dies.

El final

Es va enviar un ultimàtum als defensors de Rotterdam poc després. Se'ls comminava a capitular immediatament, en cas de negativa, serien bombardejats. Quan l'oficial holandès tornava de signar la capitulació, de sobte un enorme grup de bombarders alemanys va fer la seva aparició, tot i els intents d'avís mitjançant bengales per cancel · lar l'atac (el perquè la formació no havia rebut l'ordre d'avortar la missió segueix sent un tema controvertit), i encara que un grup va retornar a la base, l'altre gran grup va continuar i va bombardejar Rotterdam. Prop de 900 persones van morir i la ciutat va patir enormes danys, sobretot a causa dels incendis.

Enfrontat a un nou ultimàtum que amenaçava amb la destrucció tant de Utrecht com de Amsterdam, el Comandant en Cap holandès, General Winkelman, enfonsat per les notícies de la destrucció de Rotterdam i sent conscient que els britànics i els francesos no podrien acudir en la seva ajuda, va decidir que les vides de la població civil eren més importants que allargar la lluita uns pocs dies més. Va decidir que Holanda es rendís, amb l'excepció de la província de Zeeland, on la lluita va continuar per tal de donar a les tropes franceses un temps necessari per a la seva retirada. Les línies de defensa de Bath i de Zanddijk afavorien a la part defensora per la seva naturalesa geogràfica (envoltada de canals) i l'illa de Walcheren tenia una línia addicional de defensa en els estrets de Sloe. Això permetia a les tropes franceses i holandeses alentir l'avanç alemany, encara que no per molt temps. Sense suport aeri significatiu, les línies de Bath i Zanddijk van caure ràpidament, quedant només Walcheren i Zeeuws-Vlaanderen a mans holandeses, permetent una ajustada evacuació de les tropes a través del port de Flushing i per terra cap a Bèlgica.

Walcheren va caure quan la Luftwaffe va iniciar bombardejos massius sobre Middelburg, la capital de la província. No obstant això, la batalla de Zeeland pot ser considerada un èxit per als Aliats, ja que va aconseguir el seu objectiu: l'evacuació de tropes holandeses i franceses. Zeeland es donava ja per perduda, donada la seva falta de defenses (no formava part de la 'Fortalesa Holanda') i la seva posició geogràfica entre l'Holanda ocupada i Bèlgica, també a punt de caure davant les forces alemanyes.

Conseqüències

Després de la derrota holandesa, Guillermina I d'Holanda va establir un Govern a l'exili a Gran Bretanya. L'ocupació alemanya va començar oficialment el 17 de maig de 1940. Haurien de passar 5 anys, en els quals més de 250.000 holandesos van morir, abans que Holanda recuperés la seva llibertat.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla dels Països Baixos