Batalla naval de Barcelona (1642)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla naval de Barcelona
Guerra dels Segadors
Data 1 al 3 de juliol de 1642
Localitat Barcelona
Resultat Victòria francesa
Batalla naval de Barcelona (1642) (Catalunya)
Batalla naval de Barcelona (1642)
Batalla naval de Barcelona (1642)
Coord.: 41° 24′ 7″ N, 2° 10′ 0″ E / 41.40194°N,2.16667°E / 41.40194; 2.16667
Bàndols
França Regne de França
Catalunya Principat de Catalunya
dinastia Habsburg Espanyes
Comandants
França Armand Maillé-Brézé dinastia Habsburg Juan Alonso Idiáquez
Forces
44 galions i fragata
17 galeres
14 brulots
42 galions i fragata
6 brulots
Baixes
3.000 homes. 4 vaixells 622 homes, 2 galions
Batalla anterior Batalla posterior
Setge de Tortosa Setge de Perpinyà

La batalla naval de Barcelona de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

La primavera del 1640, Francesc de Tamarit fou empresonat acusat de no facilitar les lleves i els allotjaments. Camperols revoltats van entrar a Barcelona el 22 de maig i el posaren en llibertat. El 7 de juny del mateix any, en el Corpus de Sang, grups de segadors entren de nou a la ciutat i fou assassinat el virrei de Catalunya Dalmau III de Queralt.

El setembre, l'exèrcit de Felip IV va ocupar Tortosa amb l'aliança senyorial catalana i del bisbe de la ciutat, que, com la totalitat dels bisbes que ocupaven les seus catalanes, era políticament reialista. L'ocupació de Catalunya fou seguida d'una duríssima repressió contra el poble revoltat. El 17 de gener de 1641, davant l'alarmant penetració de l'exèrcit castellà, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclamà la República Catalana, amb l'adhesió de la burgesia urbana descontenta per la pressió fiscal, acordant una aliança politicomilitar amb França. Per obtenir l'ajuda, es posava Catalunya sota l'obediència de Lluís XIII de França. Pocs dies després, amb l'ajuda de l'exèrcit francès, la Generalitat obtingué una important victòria militar en la batalla de Montjuïc de 26 de gener del 1641, i les tropes castellanes es retiraven a Tarragona.

Poc més tard moria Pau Claris, i la difícil situació local i internacional, dugué a la Diputació del General a proclamar comte de Barcelona i sobirà de Catalunya al rei Lluís XIII, i l'inici d'una ofensiva per recuperar tot el territori català assetjant Tarragona - Setge de Tarragona (1641) - atacant Montsó - setge de Montsó (1642) - defensant Lleida - batalla de Lleida (1642) - i finalment va intentant recuperar Tortosa.

El 30 de juny de 1642 els espanyols van albirar l'estol francès al port de Barcelona, i tot i el mal temps, van atacar. Després de tres dies de combat, l'estol espanyol es retiraria a Mallorca per fer reparacions. La victòria a Barcelona, i la d'uns mesos més tard a la Cartagena foren decisives pel domini francès del Mediterrani durant la Guerra dels Segadors i la Guerra dels Trenta Anys.