Batalla naval de Carteia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla naval de Carteia
Segona Guerra Púnica
Data 206 aC
Localitat Carteia
Resultat Victòria Romana
Bàndols
Cartago República Romana
Comandants en cap
Adherbal Gai Leli
Forces
Marina cartaginesa
Un quinquerreme
8 trirrems
Marina romana
Un quinquerreme
7 trirrems

La Batalla naval de Carteia fou una batalla naval que tingué lloc entre la flota cartaginesa i la flota romana a prop de Carteia, el 206 aC.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Després de la derrota cartaginesa a la batalla d'Ilipa els turdetans es van passar en massa al bàndol romà, i Asdrúbal Giscó i Magó Barca es van veure confinats amb les seves tropes a Gadir, inaccessible a un assalto romà. Acabada la revolta de Sucro i la revolta d'Indíbil i Mandoni, Publi Corneli Escipió va enviar Gai Luci Marci Sèptim amb un exèrcit reduït i sense bagatges per augmentar la seva velocitat, al llarg del Guadalquivir fins a la seva desembocadura on va trobar el general cartaginès Hannó que estava reclutant mercenaris per de Magó Barca i fou derrotat a la batalla del Guadalquivir.

Gai Leli comandant una petita flota d'un quinquerreme i set trirrems va arribar al port de Carteia on va rebre els ciutadans púnics confabulats donar accés a la ciutat als romans. La conjura va ser descoberta per Magó Barca i els seus responsables, detinguts, encadenats i deportats a Cartago en la flota d'Adherbal, governador de Gades, en quinquereme i una escorta de 8 trirrems.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Quan la flota púnica vista des de Carteia, la flota de Gai Leli va sortir al combat, amb el quinquerreme al capdavant, sorprenent Adherbal, que es va veure empès a la lluita doncs els corrents feien impossible la fugida, i fins i tot la batalla.

El xoc va ser caòtic, ja que les trirrem d'ambdós contendents maniobraven amb moltes dificultats, però les envestides van ser nombroses i el combat es va generalitzar lluitant bravament tots dos bàndols. Finalment el quinquerreme de Leli va poder envestir els trirrems, enfonsant-ne dos mobilitzant un tercer.

Adherbal, donant-se per vençut, va posar proa a la costa africana desentendre's del combat, i Leli va tornar a Carteia on va ser informat que la conjura a Gades havia estat descoberta i que els seus responsables havien estat enviats a Cartago.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Publi Corneli Escipió va donar a Gai Leli i Gai Luci Marci Sèptim l'ordre de retirar-se. Magó Barca va embarcar les seves darreres forces, consistent en uns pocs milers d'homes i alguns vaixells, i recorrent la costa va arribar a cartago Nova, on va ancorar les naus i desembarcar les tropes, però els romans van rebutjar l'atac.[1]

Magó Barca va retornar derrotat a Gadir, on els seus ciutadans li van tancar les portes i ja negociaven amb els romans, amb el que va abandonar la ciutat[2] i va anar a les Balears on va passar l'hivern a Portus Magonis, per navegar l'any següent al nord d'Itàlia per sublevar als ligurs.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Titus Livi, Ab Urbe Condita, 28.36.7-9
  2. (castellà) Revista Cartagena Histórica, La conquista Bárquida