Bath

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:06, 24 maig 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Per a altres significats, vegeu «Bath (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaBath
Imatge
Localització
Map
 51° 22′ 53″ N, 2° 21′ 31″ O / 51.38139°N,2.35861°O / 51.38139; -2.35861
EstatRegne Unit Regne Unit
PaísAnglaterra
RegióSud-Oest
ComtatSomerset
Capital de
Població humana
Població94.092 (2021) Modifica el valor a Wikidata (3.244,55 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície29 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud132
Dades històriques
Anterior
Creació43 dC Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postalBA1, BA2
Fus horari
Prefix telefònic01225 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Manly
Beppu
Brunsvic (1971–)
Ais de Provença (1972–)
Kaposvár (1989–)
Alkmaar (1990–)
Oleksandria (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
TipusPatrimoni cultural
Data2021 (44a Sessió), Criteris PH: (i), (ii) i (iv) Modifica el valor a Wikidata
Identificador428
Patrimoni de la Humanitat  
TipusPatrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data1987 (11a Sessió), Criteris PH: (i), (ii) i (iv) Modifica el valor a Wikidata
Identificador428
Lloc webmayorofbath.co.uk Modifica el valor a Wikidata

Bath és una ciutat del sud-oest d'Anglaterra, al comtat de Somerset, coneguda pels seus balnearis termals. Els primers documents històrics en relació amb la ciutat, daten d'època romana i fan referència a les seues fonts. El primer temple aixecat a les aigües termals va ser construït pels celtes. Des de l'època isabelina fins a l'època georgiana, va ser un complex termal per als rics. Per aquest motiu, la ciutat té nombrosos exemples d'arquitectura georgiana, amb el significatiu Royal Crescent. La ciutat té una població d'uns 90.000 habitants i és Patrimoni de la Humanitat.

Història

Antiguitat
Els banys romans.

Hi ha proves d'assentaments humans que daten del mesolític als turons de la ciutat de Bath, per exemple a Bathampton Down. També s'han trobat túmuls de l'edat del bronze i les restes del que potser fos una fortificació de l'edat del ferro. Les restes trobades en un dels túmuls pertanyen a la cultura del vas campaniforme i es va trobar casualment quan s'excavava per fer els fonaments d'una estació de la RAF.[1][2]

A Bath brollen tres deus naturals d'aigua calenta, properes l'una de l'altra, on sembla que els britans tenien un altar dedicat a la deessa Sulis; en arribar els romans la van identificar amb Minerva i vers l'any 60 o 70 van edificar un temple i van tancar la deu dins d'una estructura amb diferents sales com acostumaven a fer a les seves termes. El nom que li van posar va ser Acquae Sulis Termae.[3]

Quan al segle V els romans van perdre el domini de Britània, les termes van deixar de tenir el manteniment necessari i els conductes d'aigua van quedar obstruïts pel rebliment.

Època anglosaxona

L'any 577 els anglosaxons, en haver guanyat la batalla de Deorham, es van apoderar de la ciutat. Un poema d'autor anònim titulat The Ruin descriu l'aspecte que tenia Bath en aquell moment. Durant el segle següent es va construir un monestir (Bath Abbey), probablement per ordre d'Osric, rei de Hwicce. L'any 781 el monestir va passar a ser domini del rei Offa de Mèrcia, el qual va fer reconstruir l'església que estava dedicada a sant Pere.[4][5][6]

El monestir Bath Abbey.

El rei Alfred va donar un nou aspecte a la ciutat, deixant per al monestir el quadrant sud-est. En un document del segle X, el Burghal Hidage, es descriu Bath com a un burg emmurallat: la muralla tenia una longitud de 1.257 metres amb 100 homes que es repartien la vigilància.[7] Durant l'època anglosaxona el nom apareix escrit en diferents versions de l'actual: Baðum, Baðan o Baðon.[8]

El rei Edgard el Pacífic es va fer coronar l'any 973 al monestir de Bath.[9] Guillem el Roig va donar la ciutat al seu metge John de Tours, que després seria bisbe de Wells i abat del monestir de Bath. L'any 1088 la ciutat va ser saquejada revolta dels nobles que va seguir la mort de Guillem el Conqueridor. John de Tours es va fer construir un palau, el bisbe Reginald Fitz Jocelin va manar l'any 1180 la construcció d'un asil per a pobres (St John's Hospital) al costat de la font anomenada Cros Bath.[10]

Quan es va instituir el sistema organitzatiu dels hundreds, la ciutat en va instituir anomenat de diverses maneres: Hundred of Le Buri, Bath Foreign Hundred o Forinsecum. Els comerciants no estaven representats en aquesta forma d'administració i, per guanyar influència en les decisions, van crear un gremi, que es reunia al guildhall, d'on va sorgir el primer alcalde al segle XIII.[11]

Època moderna
Carrer Circus de Bath.

Al segle XV els edificis de Bath estaven en mal estat i el bisbe Oliver King va decidir fer reparacions. El lloc va començar a atreure visitants que anaven a passar uns dies i prendre els banys que s'assegurava tenien poders curatius. La reina Elisabet I va donar el 1590 l'estatus de ciutat a l'antic burg.[12][13]

Durant la guerra civil anglesa, el rei Carles I va estar empresonat a Bath, però els reialistes es van apoderar de la ciutat el juliol del 1643.[14] Durant l'època Stuart i l'època Georgiana es van construir molts edificis nous i aquesta ampliació va atreure més visitants. John Wood i el seu fill van ser els arquitectes encarregats de donar un estil uniforme i clàssic a les façanes tots els nous edificis que va cridar molt l'atenció.[15]

Del segle XIX a l'actualitat

Segons el cens del 1801 Bath era una ciutat molt poblada, amb 40.020 habitants.[16] Alguns residents eren gent adinerada que embellien la ciutat amb les seves obres, per exemple William Thomas Beckford. L'emperador Haile Selassie va escollir Bath per al seu exili. Durant la segona guerra mundial la ciutat va ser objecte de bombardeigs de la Luftwaffe, en represàlia per diversos atacs de les forces aèries britàniques sobre Alemanya. Les cases del Royal Crescent, el carrer més emblemàtic de Bath van ser incendiades i molts edificis es van destruir per una bomba de 500 kg. Amb el temps es va anar reparant els danys però encara queden senyals.[17][18]

El 1950 el municipi va integrar dins el seu territori tres pobles veïns: Combe Down, Twerton i Weston. El 1987 la UNESCO va declarar Bath Patrimoni de la Humanitat.

Geografia

Bath està situada a la vall de l'Avon al sud de l'acabament d'una zona de turons, els Cotswolds, una àrea catalogada pel govern britànic amb el nom de destacada per la seva bellesa natural. el punt de màxima alçada del municipi està a 238 m en un altiplà anomenat Lansdown.

La ciutat està construïda a la plana d'inundació del riu Avon, que està a 18 msnm. L'aigua que al començament es dispersava formant pantans es va canalitzar per un sol curs d'aigua. Així i tot de tant en tant hi havia inundacions, fins que el 1970 es van fer unes obres per millorar la contenció. Hi ha una àrea propera al riu anomenada Kensington Meadows, en part boscosa i en part camp obert, que ha estat nomenada reserva natural.[19]

L'aigua de les fonts geotermals de Bath s'alimenten de les pluges que cauen als Mendip Hills i s'escolen entre el rocam calcari on s'uneix a l'aigua procedent del subsòl (gradient geotèrmic), que arriba a tenir entre 64 i 96 °C.[20]

Royal Crescent: Conjunt de cases georgianes del segle XVIII

Clima

Com la resta del sud-oest d'Anglaterra, Bath té un clima temperat però és generalment més humit i suau que la resta de la zona. A l'estiu les altes pressions procedents de les Azores afecten porten temps estable i temperatures agradable però de vegades, es formen núvols de convecció a l'interior del país que redueixen significativament el nombre d'hores de sol. La major part de les pluges es concentren a la tardor i a l'hivern, quan els corrents de convecció i les depressions es formen més sovint. També a l'estiu es poden formar sobtades tamborinades de curta durada. La neu es presenta generalment uns 5 o 18 dies a l'hivern. Els vents més forts es produeixen entre els mesos de novembre al març, amb predomini dels que vénen del sud-oest.[21]

Dades climàtiques a Bath (Somerset)
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Mitjana diària °C (°F) 7.6
(45.7) 		7.9
(46.2) 		10.5
(50.9) 		13.3
(55.9) 		16.7
(62.1) 		17.4
(63.3) 		19.7
(67.5) 		21.7
(71.1) 		21.5
(70.7) 		18.8
(65.8) 		14.6
(58.3) 		8
(46) 		14.3
(57.7)
Mínima mitjana °C (°F) 1.9
(35.4) 		1.7
(35.1) 		3.5
(38.3) 		4.6
(40.3) 		7.5
(45.5) 		10.4
(50.7) 		12.5
(54.5) 		12.4
(54.3) 		10.3
(50.5) 		7.6
(45.7) 		4.5
(40.1) 		2.3
(36.1) 		6.6
(43.9)
Precipitació mitjana mm (polzades) 82.5
(3.248) 		53.2
(2.094) 		63.7
(2.508) 		56.9
(2.24) 		59.7
(2.35) 		51.9
(2.043) 		55.8
(2.197) 		65.7
(2.587) 		66.6
(2.622) 		88.5
(3.484) 		82.7
(3.256) 		87.1
(3.429) 		814.1
(32.051)
Mitjana mensual d'hores de sol 40.8 66.5 118.9 157 190.9 188.8 211.9 202.7 143.9 82.1 51.7 — 1.492,7
Font: Met Office[22]

Ciutats agermanades

Bath té relacions d'agermanament amb:

Fills il·lustres

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bath

Llocs d'interès

  • Banys romans
  • Royal Victoria Park
  • Jardins Sidney
  • Galeria d'Art Reina Victòria
  • Jane Austen Centre
  • Royal Crescent

Referències

  1. ↑ WA Heritage University of Bath Masterplan Development Proposal 2008, p.4,13-14
  2. ↑ «The Beaker Peopleand the Bronze Age», Somerset County Council
  3. ↑ MacLeod, 2011, p. 40.
  4. ↑ Haywood, 2014, p. 103.
  5. ↑ Davenport, 2002, p. 31-34.
  6. ↑ Klink, 1992, p. 61.
  7. ↑ Davenport, 2002, p. 40-42.
  8. ↑ Davenport, 2002, p. 50-51.
  9. ↑ Cervone, 2011, p. 40.
  10. ↑ Barlow, 2000, p. 182.
  11. ↑ Davenport, 2002, p. 97-98.
  12. ↑ Britton, 1825, p. 39.
  13. ↑ Wood, 1765, p. 404.
  14. ↑ Ibbetson, 1793, p. 63.
  15. ↑ Jones, 2005, p. 17.
  16. ↑ A Vision to Britain Through Time, «Bath»
  17. ↑ Davis i Bonsall, 2006, p. 152.
  18. ↑ Spence, 2012, p. 55.
  19. ↑ Flood Risk Assessment
  20. ↑ Natural Thermal Waters
  21. ↑ South West England Climate
  22. ↑ Met Office, «Bath»

Bibliografia

  • Barlow, Frank. William Rufus. Yale University Press, 2000. ISBN 978-0-300-08291-3. 
  • Britton, John. The history and antiquities of Bath Abbey church, 1825. 
  • Cervone, Thea. Sworn Bond in Tudor England: Oaths, Vows and Covenants in Civil Life and Literature. McFarland, 2011. 
  • Davenport, Peter. Medieval Bath Uncovered, 2002. ISBN 978-0752419657. 
  • Davis, Graham; Bonsall, Penny. A History of Bath: Image and Reality. Cangie, 2006. 
  • Ibbetson, Julius Caesar. A picturesque guide to Bath, Bristol hot-wells, the river Avon, and the adjacent country, 1793. 
  • Jones, Nigel R. Architecture of England, Scotland, and Wales. Greenwood Publishing Group, 2005. 
  • Klink, Anne. The Old English Elegies: A Critical Edition and Genre Study. McGill-Queen's University Press, 1992. 
  • Haywood, John. The Celts: Bronze Age to New Age. Routledge, 2014. 
  • MacLeod, Sharon Paice. Celtic Myth and Religion. McFarland, 2011. 
  • Spence, Cathrin. Bath in the Blitz: Then and Now. The History Press, 2012. ISBN 978-0-7524-6639-2. 
  • Wood, John. A Description of Bath. Bathoe and T. Lownds, 1765. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bath&oldid=17011547»