Batlle senyorial

Batlle o Batle, segons el DCVB prové del llatí bajŭlu «bastaix» que en el llatí medieval passà del significat de «carregat materialment» al de «carregat d'una funció delegada d'un superior». Fins a l'abolició de les senyories feudals, el batlle era, arreu dels Països Catalans, el delegat territorial del senyor, ja fóra aquest el rei o un noble (laic o eclesiàstic), en nom del qual administrava el seu patrimoni, rendes, tributs i fiscalitat i impartia justícia civil en primera instància en la demarcació o batllia que tenia encomanada.

En funció dels drets feudals del senyor, el batlle també podia impartir justícia penal, i en general aquesta funció s'anà generalitzant quan el Batlle era de designació reial; també en els municipis on era l'oficial reial de major rang, representava al rei davant les corporacions municipals i sovint assistia a les seves sessions.

Amb els Decrets de Nova Planta, s'implantà la figura de l'alcalde, que tenia algunes funcions similars a les del batlle reial, la paraula adquirí el sentit actual de batlle municipal.

A Andorra batlle ha mantingut un sentit més pròxim a l'original ja que es tracta d'un jutge de primera instància.