Baud

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Principat de Baud».
Esquema d'un dels primers telègrafs

El baud s'utilitzà originàriament per a mesurar la velocitat de les transmissions telegràfiques, prenent el seu nom de l'enginyer francès Jean Maurice Émile Baudot (inventor del codi Baudot), que fou el primer a realitzar aquest tipus de mesures.

Es defineix el baud com la unitat informàtica que s'utilitza per a quantificar el nombre de canvis d'estat, o esdeveniments de senyalització, que es produeixen cada segon durant la transferència de dades.

Tanmateix, no haurem de confondre el "baud rate" o velocitat en bauds amb la taxa de bits, ja que cada esdeveniment de senyalització transmès pot transportar un o més bits. Només quan cada esdeveniment de senyalització transporta un sol bit coincideixen la velocitat de transmissió en bauds i en bits per segon.

Exemples[modifica | modifica el codi]

  • En el cas de les màquines teletip, encara en ús en alguns mitjans, es diria que la velocitat de transmissió era normalment de 50 bauds. En aquest cas, com que els esdeveniments eren simples canvis de polaritat 1 (+), 0 (-), cada esdeveniment representava un sol bit o impuls elemental i la seva velocitat de transmissió en bits per segon coincideix a la velocitat en bauds.
  • Tanmateix, amb els mòdems que utilitzen diversos nivells de codificació, per exemple mitjançant modulació en fase, cada esdeveniment pot representar més d'un bit, amb la qual cosa ja no coincidiran ambdós magnituds. Per exemple, un mòdem que transmet a 2400 bit/s pot tenir una taxa en bauds de 600 per segon. Això voldrà dir que, per cada esdeveniment de senyalització, es transmetran 4 bits d'informació codificada.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]