Bavenita

Bavenita
Bavenita provinent de la pedrera de Venero 1, Cadalso de los Vidrios, Madrid, Espanya
Fórmula química	Ca₄Al₂Be₂[(OH)₂ Si9O26]
Epònim	Baveno
Localitat tipus	Seula mine (en)
Classificació
Categoria	silicats > inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DF.25
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DF.25
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/G.07
Dana	70.5.3.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	lamel·lar o vidres radiats en grups
Color	blanc, verd, rosa, marró
Exfoliació	perfecta
Fractura	irregular
Duresa	5,5
Lluïssor	vítria, sedosa, nacrada
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent, translúcid
Densitat	2,7
Piezoelectricitat	feblement pizoelèctric
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA2015 s.p. i IMA1962 s.p.
Símbol	Bvn
Referències

La bavenita és un mineral de la classe dels silicats (inosilicats) que rep el seu nom del lloc del seu descobriment, a Baveno (Itàlia), l'any 1901.

Característiques

La seva duresa a l'escala de Mohs és de 5,5, i cristal·litza en el sistema ortoròmbic. És un silicat hidroxilat de calci, beril·li i alumini. L'estructura molecular és la d'un inosilicat amb cadenes múltiples de període 2, amb estructura de columna. Forma una sèrie de solució sòlida amb la bohseita (Ca₄Be₃AlSi₉O₂₅(OH)₃), en què la substitució gradual de l'alumini per beril·li va donant els diferents minerals de la sèrie.

Formació i jaciments

Apareix formant druses en cavitats miarolítiques en granit i roques pegmatítiques associades, formades a partir de l'alteració del beril i d'altres minerals que contenen beril·li. També es pot formar en vetes d'alteració hidrotermal. Sol trobar-se associat a altres minerals com: beril, helvina, fenaquita, bertrandita, quars, epidota, estibina, albita, ortoclasa, titanita, clorita, clinozoisita o tremolita.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bavenita