Bavosa morruda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuBavosa morruda
Tripterygion tripteronotum Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN194896 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreBlenniiformes
FamíliaTripterygiidae
GènereTripterygion
EspècieTripterygion tripteronotum Modifica el valor a Wikidata
Risso, 1810
Nomenclatura
Sinònims
  • Blennius tripteronotus (Risso, 1810)
  • Tripterygion nasus (Risso, 1827)
  • Tripterygion tripteronotus (Risso, 1810)
  • Trypterigion tripteronotus (Risso, 1810)[1]
Femella fotografiada a Sardenya.
Mascle fotografiat a Croàcia.
Il·lustració (circa 1860)
Mascle
Exemplar fotografiat a Argelers (el Rosselló, la Catalunya del Nord).
Il·lustració del 1828
Exemplar de Còrsega

La bavosa morruda (Tripterygion tripteronotum) és un peix teleosti de la família dels tripterígids i de l'ordre dels perciformes[2] que, moltes vegades, és emprat com a peix d'aquari.

Morfologia[modifica]

Cos allargat, comprimit i cobert d'escates ctenoides. Els ulls són rodons i grossos, de diàmetre aproximadament igual a la tercera part de la longitud cefàlica. La mandíbula superior és protràctil i lleugerament prominent. La primera aleta dorsal té 3 radis i és més baixa que les dues posteriors; la segona té de 15 a 18 radis espinosos i febles com els de la primera, mentre que la tercera està formada per 11 a 13 radis tous senzills. L'aleta anal té dos radis espinosos febles i de 23 a 26 radis tous. El cos de les femelles i dels mascles no territorials és de color gris clar amb 5 bandes verticals amples de color fosc. Els mascles territorials tenen el cos vermell, el cap negre i com a mínim un radi filamentós al principi de la segona aleta dorsal. La longitud total habitual és de 6 o 7 cm.[3][4]

Reproducció[modifica]

Els ous són hemisfèrics i recoberts de nombrosos fils enganxosos que els ancoren a les algues.[5] Les larves són planctòniques i viuen principalment a les aigües costaneres poc fondes.[6]

Alimentació[modifica]

Menja petits invertebrats bentònics[7] i el seu nivell tròfic és de 3,5.[8]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]

Habita sobre fons rocallosos (normalment, de 0 a 3 m i, excepcionalment, fins a 6 m de fondària) i és un endemisme del Mediterrani[7][9][10][11][12][13][14][15][16] i la mar Negra,[17][18][19][20][21] incloent-hi el Marroc,[7][22] Algèria,[7][23] l'Estat espanyol[7][24] (incloent-hi les illes Balears),[25][26][27] l'Estat francès[7][28] (incloent-hi Còrsega),[29][30][31] Itàlia[32][33] (incloent-hi Sardenya[34][35] i Sicília),[34][36] Malta,[37][38][39] Eslovènia,[40] la mar Adriàtica,[41][42] la mar Egea,[43][44] Grècia[45][46] (incloent-hi Creta),[41][47][48] la mar de Màrmara,[43][49] Geòrgia,[50] Ucraïna,[17][51] Turquia,[43][18][52][53] Síria,[54][55] el Líban,[7][56] Israel[57][58] i Xipre.[41][59][4]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans[4] i el seu índex de vulnerabilitat és baix (13 de 100).[60]

Referències[modifica]

  1. ↑ Catalogue of Life Arxivat 2014-08-11 a Wayback Machine. (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ Duran i Ordinyana, Miquel, 2010. Noms i descripcions dels peixos de la mar catalana. Tom II. Osteïctis (2a part). Palma: Editorial Moll, 379 p. (Monografies científiques;9). Pàg. 200.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 FishBase (anglès)
  5. ↑ Thresher, R. E., 1984. Reproduction in reef fishes. T.F.H. Publications, Inc. Ltd., Neptune City, Nova Jersey. 399 p. Pàgs. 327-329.
  6. ↑ Watson, W., 2009. Larval development in blennies. Pp. 309-350. A: Patzner, R. A., E. J. Gonçalves, P. A. Hastings i B. G. Kapoor (editors). The biology of blennies. Science Publishers, Enfield, Nou Hampshire, els Estats Units. 482 p. Pàgs. 317-319.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 Zander, C. D., 1986. Tripterygiidae. Pàgs. 1118-1121. A: P. J. P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 3. Pàgs. 1120-1121.
  8. ↑ Sea Around Us (anglès)
  9. ↑ Goren, M., 2014. The fishes of the Mediterranean: a biota under siege. Pp. 385-400. A: Goffredo, S. i Z. Dubinsky, 2014. The Mediterranean Sea: its history and present challenges. Springer Netherlands. 655 pp. Pàg. 392.
  10. ↑ Hureau, J.-C. i T. Monod (editors), 1979. Supplement. Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean. Pàgs. .339-394. A: J.-C. Hureau i Th. Monod (editors). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean.United Nations Educational Scientific and Cultural Organization (UNESCO), París, França. Vols 1-2. 683 p. Pàg. 370.
  11. ↑ Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer. Pàg. 305.
  12. ↑ Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editor), Roma, Itàlia. 244p.
  13. ↑ Psomadakis, P. N., S. Giustino i M. Vacchi, 2012. Mediterranean fish biodiversity: an updated inventory with focus on the Ligurian and Tyrrhenian seas. Zootaxa 3263:1-46. Pàg. 41.
  14. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66. Pàg. 53.
  15. ↑ Wheeler, A., 1979. Tripterygiidae. A: J. C. Hureau i Th. Monod (editors). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París, Vol. 1. Pàg. 531.
  16. ↑ Species in Mediterranean Sea - FishBase (anglès)
  17. ↑ 17,0 17,1 Rass, T. S., 1987. Present status of the composition of the Black Sea ichthyofauna. J. Ichthyol. 27(3):64-72.
  18. ↑ 18,0 18,1 Bat, L., Y. Erdem, S. Ustaoglu, Ö Yardim i H. Hüseyin Satilmis, 2005. A study on the fishes of the Central Black Sea coast of Turkey. J. Black Sea/Mediterranean Environment 11:291-296. Pàg. 289.
  19. ↑ Salekhova, L. P., N. S. Kostenko, T. A. Bogachick i O. N. Minibaeva, 1988. Composition of ichthyofauna in the region of the Karadag State Reserve (Black Sea). J. Ichthyol. 28(2):16-23. Pàg. 19.
  20. ↑ Svetovidov, A. N., 1964. Handbook of the fauna of the USSR, fishes of the Black Sea. Izdatel'stvo Nauka, Moscou, 550 p.
  21. ↑ Species in Black Sea - FishBase (anglès)
  22. ↑ List of Marine Fishes reported from Morocco - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  23. ↑ List of Marine Fishes for Algeria - FishBase (anglès)
  24. ↑ List of Marine Fishes reported from Spain - FishBase (anglès)
  25. ↑ Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350 p.
  26. ↑ Lloris, D., J. Rucabado, Ll. del Cerro, F. Portas, M. Demestre i A. Roig, 1984. Tots els peixos del Mar Català. I: Llistat de cites I referències. Treballs Soc. Cat. Ict. Herp. 1:1-208.
  27. ↑ Species in Balearic Islands - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  28. ↑ List of Marine Fishes reported from France - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  29. ↑ R. Miniconi, R., 1980. Parc naturel régional de la Corse: poissons de Corse et de Méditerranée. Volum 21 de Découverte de la nature: A.R.P.E.G.E. Ajaccio i Clermont-Ferrand. 116 p. Pàg. 48.
  30. ↑ Francour, P., P. Bodilis, J. M. Cottalorda i C. Seytre, 2010. Inventaire des Gobiidae dans la réserve naturelle de Scandola (Corse) et à proximité de ses limites. Contrat Parc Naturel Régional de la Corse. Université de Nice-Sophia Antipolis, ECOMERS publ., Nice:1-54. Pàg. 30.
  31. ↑ Species in Corsica Island - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  32. ↑ Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p. Pàg. 202.
  33. ↑ List of Marine Fishes reported from Italy - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  34. ↑ 34,0 34,1 Amori, G., F. M. Angelici, S. Frugis, G. Gandolfi, R. Groppali, B. Lanza, G. Relini i G. Vicini, 1993. Vertebrata. A: A. Minelli, S. Ruffo i S. La Posta (editors). Checklist delle specie della fauna Italiana, 110. Calderini, Bolonya, 83 p.
  35. ↑ Species in Sardinia Island - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  36. ↑ Species in Sicily Island - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  37. ↑ Lanfranco, G. G., 1993. The fish around Malta. Progress Press Co., Ltd., Malta.
  38. ↑ Lanfranco, G. G., 1996. The fish around Malta (Central Mediterranean). Progress Press Co. Ltd. (Malta). 132 p. Pàg. 54.
  39. ↑ List of Marine Fishes reported from Malta - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  40. ↑ List of Marine Fishes reported from Slovenia - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  41. ↑ 41,0 41,1 41,2 Carreras-Carbonell, J., M. Pascual i E. Macpherson, 2007. A review of the Tripterygion tripteronotus (Risso, 1810) complex, with a description of a new species from the Mediterranean Sea (Teleostei: Tripterygiidae). Scientia Marina 71(1):75-86.
  42. ↑ Species in Adriatic Sea - FishBase (anglès)
  43. ↑ 43,0 43,1 43,2 Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194. Pàg. 120.
  44. ↑ Species in Aegean Sea - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  45. ↑ Papaconstantinou, C., 1988. Check-list of marine fishes of Greece. Fauna Graeciae, IV, 257 p. Pàg. 159.
  46. ↑ List of Marine Fishes reported from Greece - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  47. ↑ Papasissi, C., 1989. A contribution to the study of the biology of the ichthyoplankton in the Gulf of Kissamos (N. W. Crete, Greece). Thesis. 300 p.
  48. ↑ Species in Crete Island - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  49. ↑ Species in Sea of Marmara - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  50. ↑ Ninua, N. Sh. i B. O. Japoshvili, 2008. Check list of fishes of Georgia. Proceedings of the Institute of Zoologia of Georgia, vol. 23: 163-176.
  51. ↑ List of Marine Fishes reported from Ukraine - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  52. ↑ Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172. Pàg. 124.
  53. ↑ List of Marine Fishes reported from Turkey - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  54. ↑ Saad, A., 2005. Check-list of bony fish collected from the coast of Syria. Turkish Journal of Fisheries and Aquatic Sciences 5: 99-106. Pàg. 104.
  55. ↑ List of Marine Fishes reported from Syrian Arab Republic - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  56. ↑ List of Marine Fishes reported from Lebanon - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  57. ↑ Kovacic, M. i D. Golani, 2007. First record of Papillogobius melanobranchus in the Mediterranean Sea and new data on geographic distributions, bathymetric ranges and morphology of several small benthic fishes in the Levant. Cybium 31(4):417-425. Pàgs. 423-424.
  58. ↑ List of Marine Fishes reported from Israel - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  59. ↑ List of Marine Fishes reported from Cyprus - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  60. ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.

Bibliografia[modifica]

  • Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos de l'Institut fur Seefischerei (ISH). BIOLAB Forschungsinstitut, Hohenwestedt, Alemanya.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2000. Col·lecció ictiològica del Museu Zoològic d'Hamburg (Zoologisches Museum Hamburg). Divisió d'Ictiologia i Herpetologia. Museu Zoològic d'Hamburg (ZMH).
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu de Zoologia de la Universitat de Copenhaguen. Museu Zoològic de la Universitat de Copenhaguen.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, els Estats Units.
  • Anònim, 2003. Col·lecció de peixos del Museu Reial d'Ontario. Museu Reial d'Ontario.
  • Bauchot, M.-L., 1967. Catalogue critique des types de poissons du Muséum National d'Histoire Naturelle (suite). Sous-ordre des Blennioidei. Publications diverses du Muséum National d'Histoire Naturelle. Núm. 21: 1-70.
  • Gibson, R. N., 1999. Movement and homing in intertidal fishes. Pàgs. 97-125. A: M. H. Horn, K. L. M. Martin i M. A. Chotkowski (editors). Intertidal fishes. Life in two worlds. Academic Press. 399 p. Pàg. 115.
  • Museu Suec d'Història Natural, 1999. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia.
  • Patzner, R. A., E. J. Gonçalves, P. A. Hastings i B. G. Kapoor (editors), 2009. The biology of blennies. Enfield, Nou Hampshire: Science Publishers, 482 p. Pàg. 449.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa. Pàg. 254.
  • Sanches, J. G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p. Pàg. 32.
  • 伍汉霖. 拉汉世界鱼类系统名典 (en xinès). 中国海洋大学出版社, 2017. ISBN 978-7-5670-1538-8. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bavosa morruda

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bavosa_morruda&oldid=33253080»