Bazzita
 Bazzita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | Be₃Sc₂(Si₆O₁₈)  |
| Epònim | Alessandro E. Bazzi (en)  |
| Localitat tipus | mina Seula, mont Camoscio, Oltrefiume, Baveno, Província de Verbano-Cusio-Ossola, Piemont, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > ciclosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CJ.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CJ.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.12 |
| Dana | 61.1.1.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Grup espacial | grup espacial P6/mcc |
| Color | blau, blau-verd |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 6,5 a 7 |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,77 a 2,8 g/cm3 (mesurada); 2,82 g/cm3 (calculada) |
| Impureses comunes | Fe, Mn, Mg, Li, Na, K, Rb, Cs |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1915 |
| Símbol | Bz |
La bazzita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del beril.[1] Va rebre el nom l'any 1915 per Alessandro E. Bazzi, qui la va descobrir.
Característiques
La bazzita és un ciclosilicat de fórmula química Be3Sc2(Si6O18). És l'anàleg amb escandi del beril, i és complicat diferenciar-la d'aquest. Cristal·litza en el sistema hexagonal formant prismes, de fins a 2 centímetres, normalment en forma de barril. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5 a 7.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bazzita pertany a "09.CJ - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 6 [Si6O18]12- (sechser-Einfachringe), sense anions complexos aïllats" juntament amb els següents minerals: beril, indialita, stoppaniïta, cordierita, sekaninaïta, combeïta, imandrita, kazakovita, koashvita, lovozerita, tisinalita, zirsinalita, litvinskita, kapustinita, baratovita, katayamalita, aleksandrovita, dioptasa, kostylevita, petarasita, gerenita-(Y), odintsovita, mathewrogersita i pezzottaïta.
Formació i jaciments
Es troba en cavitats miarolítiques en granit, en filons alpins i en pegmatites de granit. Sol trobar-se associada a altres minerals com: quars, ortoclasa, moscovita, laumontita, albita, hematites, calcita, clorita, fluorita, beril o bavenita. Va ser descoberta l'any 1915 a la mina Seula, a Oltrefiume, Baveno (Piemont, Itàlia), tot i que se'n pot trobar a diverses localitats més.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bazzita |
- ↑ «Beryl Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 novembre 2015].