Beagle (raça de gos)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Beagle
Beagle Faraon.JPG
Beagle.
Noms alternatius
Beagle anglès
País d'origen
Regne Unit Regne Unit
Classificació i estàndard de la raça
FCI: Grup 6 Secció 1 #161
AKC: Coniller
ANKC: Grup 4 - Conillers
CKC: Grup 2 - Conillers
KC (UK): Conillers
NZKC: Conillers
UKC: Scenthound

El beagle és una raça de gos de caça originària d'Europa amb potes d'aspecte musculós, orelles llargues i pèl suau i curt. El nom que rep la raça té dos possibles orígens. D'una banda es considera una derivació de la paraula cèltica beag que significa petit, mentre que per una altra se sosté que prové de la paraula francesa begueule que significa boca oberta, potser en referència al fragorós clam que produïxen en el grup. Són beagles notables el gos Snoopy, protagonista de la sèrie de còmics Peanuts de Schultz i Gromit (animació en stop motion).

beagle descansant

Són conillers; criats per a perseguir preses al camp, el que fa d'ells uns gossos energètics, independents, extravertits, i tossuts, no s'aturen en la seva obstinació a seguir un rastre. Acostumats a viure en gossades, estan genèticament predisposats per a la companyia, en cas de no obtenir-la d'altre gos. El major perill dels beagle és no obtenir la suficient estimulació perquè en aquest cas s'entretindran ells mateixos, destrossant o mossegant coses. El gos beagle té un aspecte de tristesa que el fa veure més tendre, és un gran caçador de llebres, també és un gos tranquil i els seus udols són molt bonics i semblen com si fossin d'un llop. Malgrat això, és un gos tranquil que s'adapta a tot tipus de vida i entorn, encara que quan és una criatura és molt entremaliat. No són gossos agressius ni excessivament braus, encara que si valerosos a l'hora de perseguir una peça durant la caça. Una característica destacada per sobre de les altres és la seva esplèndida gana; un beagle podria passar menjant bona part del dia, el que podria portar problemes de pes si no es pren en compte aquest factor. En termes generals, els beagles adoren jugar, i són gossos feliços sempre que es comprengui la seva personalitat i forma de ser. Encara que tendeixen a ser poc demostratius d'afecte, no per això deixen de ser gossos afectuosos. Els beagles són gossos amistosos especialment amb els nois. És un excel·lent gos domèstic tant en el camp com en la ciutat. Els que viuen en la ciutat, solen estar alerta en tot moment.

Història[modifica | modifica el codi]

Els orígens del beagle són confusos i remots. L'any 350 aC Xenofont ja descrivia a uns gossos de tipus sabueso (hound en anglès) que coincideixen en la majoria de detalls amb el beagle. Segons es creu van ser els romans qui els van dur a Anglaterra com caçadors de conills i una vegada allí van ser creuats amb gossos de tipus sabueso del lloc. Els Talbot Houndson són considerats els ancestres del southern hound, el beagle, i el foxhound. Entre el 1300 i el 1400 els beagles van arribar un elevat grau de popularitat entre els monarques britànics. Les gossades de beagle eren populars en gairebé totes les grans propietats campestres. Cap al 1400, els beagles ja s'havien estès per Gran Bretanya, Itàlia, Grècia i França augmentant així la seva popularitat. Sobre el 1700, existien dos tipus de sabuesos especialitzats en la caça del conill: el Southern Hound, i el més veloç North Country beagle. A causa del gran auge que estava experimentant la cacera de la guineu, els beagles anaven perdent terreny en favor dels foxhounds. Afortunadament per a l'existència del beagle, els grangers a Anglaterra, Irlanda i Gal·les van seguir mantenint gossades amb les quals sortien a caçar.

A principis de la dècada del 1870, els beagle donen el salt als Estats Units. Norman Elmore de Nova Jersei i el general Richard Rowet, de Illinois van importar beagles anglesos d'excel·lent tipus i pedigrí i van donar inici a la idea de dur registres dels aparellaments i ventrades per a un major control de la raça. Fins a aquest moment, el beagle anglès havia estat ensinistrat principalment per a perseguir guineus, i havia estat criat per a arribar a una altura de 37-42 centímetres des de la creu.

El reverend Phillip Honeywood criava la seva gossada d'Essex (Anglaterra) potenciant les seves habilitats caçadores sense importar-li l'aparença, mentre que el seu compatriota Thomas Johnson s'encarregà de criar línies de beagle que poguessin tant caçar com ser atractius. A Amèrica, no obstant això, el beagle va ser criat amb la finalitat de reduir la seva altura. Actualment, no és difícil trobar beagles d'una altura de només 25 o 30 centímetres a la creu. Durant tot aquest temps, el beagle era vist estrictament com a un gos de caça, sent criat i ensinistrat exclusivament a tal efecte. No ha estat fins a més tard quan el beagle va començar a popularitzar-se per les seves qualitats com animal de companyia, tot i que sempre ha estat i estarà molt unit als caçadors.

Lladruc[modifica | modifica el codi]

No són gossos especialment cridaners, solen bordar durant les caceres per a avisar als caçadors que es troben sobre la presa. A més dels sons comuns a tots els gossos. Es caracteritzen per un udol típic de la raça, una 'cant' barreja de bordar i udolar. Generalment, emeten aquest so quan detecten una olor que crida la seva atenció. L'udol d'un beagle és més aviat fort a causa de la seva gran capacitat pulmonar però no arriba a un to molt greu.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beagle (raça de gos)