Bearn

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bandera de Bearn

Bearn (en occità Bearn/Biarn) és una regió i província històrica de França, a Gascunya. La capital és Pau (des de 1270, abans era Morlans).

La zona fou poblada pels ibers vers el segle V aC. Les tribus iberes de Bearn foren anomenats Venarni i les veïnes Bigerrions (Bigorra), Tarbells (Chalossa i Lapurdi), Tarusats (Tursan, Aire), Sibillats (Zuberoa), Oscidats (Ossau i Auloron).

Els romans van arribar el 51 aC. Les viles que existien a Bearn eren Iluro i Beneharnum que foren convertides en ciutats romanes. Després de formar part de la província d'Aquitània el segle III es va crear la de Novempopulania.

Beneharnum (Lescar) i Iluro (Auloron) van quedar lliures de presència romana a finals del segle III o el segle IV i els límits defensius es van establir al riu Ador.

Mapa del territori de Bearn dins Occitània
La vall d'Aspe

El segle V van passar pel país pobles bàrbars, especialment els visigots el 412. Van governar fins al 507. Bearn va esdevenir part del regne dels francs però com que el país no fou ocupat els vascons no van tardar a ocupar-lo i van convertir Bearn i altres territoris en la Wasconia (d'on Gasconia = Gascunya). El segle IX el país fou assolat pels normands. En aquest mateix segle es va crear el Vescomtat de Bearn que fou independent i va emetre moneda pròpia.

El vescomtat va incloure el vescomtat d'Auloron (per matrimoni) i el vescomtat d'Orte per conquesta. Les valls d'Aussau, Aspa i Varetons eren part del vescomtat. Cal destacar els Furs atorgats per Gastó IV (For general, i Fors particulars). El 1290 es va unir amb el comtat de Foix. El 1362 Gastó Febus va guanyar la batalla de Launac contra el comte d'Armanyac. El 1442 la batalla de Mesplède va posar fi a la guerra dels cent anys i un exèrcit francès va saquejar Bearn. El 1485 el Bearn va passar als Albret de Navarra. El 1522 els espanyols, en lluita contra Enric II de Navarra, van envair Bearn i van rendir Salvaterra. El 1569 es van produir combats religiosos al Bearn. El 1589 Enric de Navarra, en arribar a rei de França, va aportar Bearn a la corona francesa fent-se l'annexió formal per edicte del 20 d'octubre de 1620. El 1790 el Bearn es va convertir, juntament amb el País Basc francès, en el departament de Baixos Pirineus que el 1970 va prendre el nom de Pirineus Atlàntics.

La variant del gascó (occità) que es parla al Bearn és el bearnès.

Grups de música i cantants[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal d'Occitània

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bearn Modifica l'enllaç a Wikidata


Coord.: 43° 18′ 00″ N, 0° 22′ 00″ O / 43.3°N,0.366667°O / 43.3; -0.366667