Beata Lluïsa de Savoia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Lluïsa de Savoia».
beata Lluïsa de Savoia

Orbe, on hi havia el monestir on es va retirar la princesa
princesa, vídua
Nom secular Ludovica di Savoia
Naixement 28 de juliol de 1462
Bourg-en-Bresse (Ducat de Savoia, actual Ain, Roine-Alps, França)
Defunció 24 de juliol de 1503
Orbe (Vaud, Suïssa)
Enterrament Capella del Palazzo Reale (Torí, Piemont, Itàlia)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 1839, Roma per Gregori XVI
Festivitat 24 de juliol
Fets destacables Filla d'Amadeu IX de Savoia
Orde Clarisses descalces
Iconografia Com a monja clarissa, o princesa

Ludovica o Lluïsa de Savoia (Bourg-en-Bresse, Savoia, 28 de juliol de 1462 - Orbe, Vaud, Suïssa, 24 de juliol de 1503) va ésser una princesa de Savoia, que en enviduar va fer-se clarissa. És venerada com a beata per l'Església catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Ludovica era filla d'Amadeu IX de Savoia (14351472) i de Violant de Valois (14341478). Amb la seva germana Maria i la seva mare, va ésser presonera al castell de Rouvres (Dijon), per ordre de Carles I de Borgonya el Temerari. Hi conegué el seu guia espiritual, Jean Perrin.

Per intervenció del seu oncle Lluís XI de França, van ésser alliberades, però el duc de Borgonya féu empresonar llavors el promès de Ludovica, Hug de Châlon. Quan aquest fou alliberat, es casaren el 24 d'agost de 1479 i visqueren al castell de Nozeroy. El matrimoni va ésser feliç, malgrat que Hug era catorze anys major que Lluïsa; tots dos eren molt religiosos i devots, fent nombroses obres de caritat a la regió.

El 1490 morí Hug i Lluïsa, aconsellada pel pare Perrin, es retirà al monestir de clarisses coletines d'Orbe, al Vaud (Suïssa) el 1492. Hi visqué austerament, i escriví algunes meditacions i un breu tractat sobre el respecte a la regla monàstica, obres, però, perdudes. Va morir en llaor de santedat als quaranta anys.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Caterina de Saulx, companya que la seguí al monestir, n'escrigué una vida. Va ésser sebollida al cementiri del monestir; el 1531, les restes es traslladaren al convent franciscà de Nozeroy. El 1838 van ésser retrobades en unes excavacions encarregades per Carles Albert de Savoia, que les va fer traslladar a la capella del Palau Reial de Torí, on són avui dia.

Gregori XVI la va proclamar beata el 1839, fixant-ne la festivitat el 24 de juliol.