Beatriu de Castella i de Guzmán
.png)  | |
| Nom original | (pt) Beatriz de Castela e Gusmão |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1242 (Gregorià) Saragossa (Espanya) |
| Mort | 27 octubre 1303 (Gregorià) (60/61 anys) |
| Sepultura | Monestir d'Alcobaça |
| Reina consort de Portugal | |
| 1253 – 1279 ← Matilde II de Boulogne – Elisabet de Portugal → | |
| Altres | |
| Títol | Reina consort de Portugal (1253 (Gregorià)–1279 (Gregorià)) |
| Família | Casal de Borgonya a Lleó |
| Cònjuge | Alfons III de Portugal (1254 (Gregorià)–) |
| Fills | Blanca de Portugal, Maria de Portugal, Constança de Portugal, Ferran de Portugal, Sança de Portugal, Dionís I de Portugal, Alfons de Portugal, Vicenç de Portugal |
| Pares | Alfons X el Savi i Maria Guillén de Guzmán |
| Germans | Violant de Castella, Beatriu de Castella, marquesa de Montferrat, Berenguera de Castella, Sanç IV de Lleó, Pere de Castella, senyor de Ledesma, Ferran de la Cerda, Joan de Castella, senyor de Valencia de Campos, Jaume de Castella, senyor de Cameros, Elionor de Castella i Constança de Castella |
.svg) | |
 | |
Beatriu de Castella (?, ca. 1244 - Almoster, 7 d'agost de 1306) va ser una noble castellana, filla natural del rei Alfons X. Va ser reina consort de Portugal (1253-1279) com a esposa d'Alfons III.
Primers anys[modifica]
Va ser filla natural del rei Alfons X de Castella i la seva amant, Maria Guillén de Guzmán. Es desconeix la data exacta del seu naixement, anterior al 31 de desembre de 1244, quan és documentada en una carta.[1]
Va ser una de les filles més estimades del monarca, l'única que el va acompanyar mentre va estar aïllat a Sevilla al final de la seva vida.[2] A més, va ser hereva universal de la seva mare, per tant, d'acord amb el testament, va ser l'única filla que va tenir.[1]
Matrimoni[modifica]
Com el seu pare no tenia filles legítimes, el maig de 1253 va casar-se amb el rei Alfons III de Portugal, esdevenint el matrimoni un acord en la disputa sobre l'Algarve; el rei portuguès va cedir temporalment l'usdefruit d'aquest territori i els de l'est del riu Guadiana, al castellà.[3] Val a dir que Alfons III encara estava casat amb la comtessa Matilde de Boulogne, raó per la el papa Alexandre IV va protestar contra la bigàmia del rei. Fins i tot amb la mort de Matilde, els problemes van continuar perquè el casament es considerava incestuós, els monarques eren parents en quart grau de consanguinitat. Per apaivagar els ànims, el 1260 els bisbes i capítols catedralicis portuguesos van elevar una exposició a Urbà IV, on demanaven aixecar l'interdicte sobre Portugal, perquè els reis ja tenien dos fills. A més, es va enviar fins i tot una ambaixada a Roma, que va comptar amb el suport dels reis de Castella, França i Navarra. La disputa va ser resolta mitjançant la publicació d'una butlla papal l'any 1263.[1]
La parella va tenir vuit fills:
- la infanta Blanca de Portugal (1259-1321), abadessa dels Convents de Lorvão i de Las Huelgas (Burgos)
- l'infant Ferran de Portugal (1260-1262)
- l'infant Dionís I de Portugal (1261-1325), rei de Portugal
- l'infant Alfons de Portugal (1263-1312), senyor de Portalegre
- la infanta Sança de Portugal (1264-1279)
- la infanta Maria de Portugal (1264-1284), religiosa al Monestir de Santa Cruz
- la infanta Constança de Portugal (1266-1271)
- l'infant Vicenç de Portugal (1268-1271)
Mort[modifica]
Va morir, segons sembla, a Almoster el 7 d'agost de 1306. Va ser sebollida a Alcobaça.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beatriu de Castella i de Guzmán |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Baquero Moreno, Humberto. «Beatriz de Castilla» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 1r gener 2022].
- ↑ Martínez, H. Salvador. Alfonso X, the Learned: A Biography (en anglès). Leiden: Brill, 2010, p. 81.
- ↑ McMurdo, Edward. The History of Portugal (en anglès). Londres: Sampson Low, Marston, Searle, & Rivington, 1888, p. 443.