Beatriu de Dia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dibuix medieval de la Comtessa de Dia

Beatriu de Dia, coneguda com a Comtessa de Dia (finals del segle XII - mitjans del segle XIII) fou una trobairitz occitana de la qual n'han pervingut alguns poemes, però de la seva vida se'n sap molt poc, ja que són diversos els personatges històrics documentats que podrien correspondre a aquesta trobairitz.[1]

La petita biografia que ha arribat als nostres dies diu el següent:

"La comtessa de Dia si fo moiller d’En Gilhem de Peiteu,
bella domna e bona. Et enamoret se d’En Rambaut d’Aurenga,
e fez de lui mantas bonas cansos".[2]

Geogràficament, sembla clar que se situa a Dia, una ciutat sobre el riu Droma, en el comtat de Provença. Una hipòtesi és que fou esposa de Gilhem de Peiteu (o Guillem de Poitiers), comte de Viennois, que visqué entre 1158 i 1189,[3] i per tant fou també contemporània de Raimbaut d'Aurenja, de qui es diu que estava enamorada i a qui sembla que anaven dedicades algunes de les seves cançons.

Una altra hipòtesi la fa esposa d'un altre Guillem de Poitiers, vassall d'Ermengarda de Narbonna, documentat entre 1143 i 1477. I finalment, i seguint la genealogia de la casa de Dia, trobem Isoarda, morta entre 1212 i 1214 i comtessa per dret filial. Isoarda visqué prop d'Aurenja|Orange i podria haver estat amant del nebot-nét de Raimbaut d'Aurenja, que es deia com ell i morí el 1128.[3]


Obres conegudes[modifica | modifica el codi]

De tota la seva producció literària, només han arribat als nostres dies dotze manuscrits, que contenen 114 versos de quatre composicions en forma de cansó, l'únic gènere que sembla que cultivà:[3]

  • "A chantar m'er de so q'ieu non volria"
  • "Ab joi et ab joven m'apais"
  • "Fin joi me don'alegranssa"
  • "Estat ai en greu cossirier"

"A chantar m'er de so qu'eu no volria"[modifica | modifica el codi]

La seva cançó "A chantar m'er de so qu'eu no volria", és l'única peça trobadoresca d'autoria femenina la música de la qual sobreviu intacta.[4]

Aquesta és la transcripció moderna de la cançó. El text en llengua provençal:

A chantar m'er de so qu'eu no volria

Gnome-mime-audio-openclipart.svg
A chantar m'er
Així sona la música de la cançó "A chantar m'er de so qu'eu no volria"

Problemes per escoltar l'arxiu? Vegeu l'ajuda

Les trobairitz[modifica | modifica el codi]

Article principal: Trobairitz

A l'edat mitjana es desenvolupa a l'interior dels castells una cultura de música, poesia i joc especialment rica a Occitània. Destacà un bon nombre de trobadors que feien composicions poeticomusicals en què l'amor era, gairebé sempre, el tema central. La història, però, ha oblidat un bon nombre de poetesses occitanes d'aquell segle, conegudes com a trobairitz, i que han deixat poesies amoroses que sorprenen pel seu realisme i les referències directes a l'amor carnal.

Així, la idea que l'amor cortès expressava un sentiment platònic no és del tot certa, car les cançons de les trobairitz eren ben explícites, com per exemple aquest poema de la Comtessa de Dia, que parla sense embuts:

Bé voldría mon cavaller
tenir un vespre en els meus braços nu,
que ell es tingués per feliç
sols que li fes de coixí...
Bell amic amable i bo,
quan us tindré en el meu poder?
i que jagués amb vós un vespre
que us donés un bes amorós.
Sapigueu que tindria un gran desig
que us tingués en lloc del marit.
Tan sols que em concedíssiu
de fer tot el que jo voldria.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. BOGIN, M. Les trobairitz. 1976 (3a ed. Barcelona 1988 Ed. Lasal. ISBN 84-85627-22-9)
  2. Boutière, Jean. «Biographies des troubadours». Bibliotheq̀ue meŕidionale, 1, 27, 1950, pàg. 445.
  3. 3,0 3,1 3,2 Lorenzo, Josemi. «Beatriz de Dia, condesa, trovadora... y símbolo de independencia». Revista Medieval, 27, pàg. 80-89.
  4. Elizabeth Aubrey. "Comtessa de Dia", Grove Music Online.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]