Beatriu de Dia

Dibuix medieval de la Comtessa de Dia

Beatriu de Dia, coneguda com a Comtessa de Dia (finals del segle XII - mitjans del segle XIII) fou una trobairitz occitana de la qual n'han pervingut alguns poemes, però de la seva vida se'n sap molt poc, ja que no són diversos els personatges històrics documentats que podrien correspondre a aquesta trobairitz.

Fou filla del Comte Isoard II de Dia, una ciutat sobre el riu Droma, en el comtat de Provença. I fou esposa de Guillem o Gilhem de Peiteu o Poitiers, comte de Viennois, tot i que sembla que estava enamorada de Raimbaut d'Aurenja.

Obres conegudes

• "A chantar m'er de so q'ieu non volria"
• "Ab joi et ab joven m'apais"
• "Estat ai en greu cossirier"

"A chantar m'er de so qu'eu no volria"

La seva cançó "A chantar m'er de so qu'eu no volria", és l'única peça trobadoresca d'autoria femenina la música de la qual sobreviu intacta.

Aquesta és la transcripció moderna de la cançó. El text en llengua provençal:

Les trobairitz

A l'edat mitjana es desenvolupa a l'interior dels castells una cultura de música, poesia i joc especialment rica a Occitània. Destacà un bon nombre de trobadors que feien composicions poeticomusicals en què l'amor era, gairebé sempre, el tema central. La història, però, ha oblidat un bon nombre de poetesses occitanes d'aquell segle, conegudes com a trobairitz, i que han deixat poesies amoroses que sorprenen pel seu realisme i les referències directes a l'amor carnal.

Així, la idea que l'amor cortès expressava un sentiment platònic no és del tot certa, car les cançons de les trobairitz eren ben explícites, com per exemple aquest poema de Beatritz de Dia, que parla sense embuts:

Bé voldría mon cavaller

tenir un vespre en els meus braços nu,

que ell es tingués per feliç

sols que li fes de coixí...

Bell amic amable i bo,

quan us tindré en el meu poder?

i que jagués amb vós un vespre

que us donés un bes amorós.

Sapigueu que tindria un gran desig

que us tingués en lloc del marit.

Tan sols que em concedíssiu

de fer tot el que jo voldria.