Beatriz da Silva
 Pintura del s. XVII amb la santa |
|
| verge i fundadora | |
|---|---|
| Nom secular | Beatriz de Menezes da Silva |
| Naixement | 1426 Campo Maior (Alentejo, Portugal) o Ceuta (Portugal, avui Espanya) |
| Defunció | 9 d'agost de 1491 Toledo (Castella), al Convent de la Concepció |
| Enterrament | Convent franciscà de la Concepció (Toledo) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | 28 de juliol de 1926, Roma per Pius XI |
| Canonització | 3 d'octubre de 1976, Roma per Pau VI |
| Lloc de pelegrinatge | Toledo |
| Festivitat | 17 d'agost (16 d'agost a l'Orde Cistercenc) |
| Fets destacables | Fundadora de l'Orde de la Immaculada Concepció |
| Iconografia | Hàbit de concepcionista (blanc i blau), amb una branca de lliri; amb escapulari i la butlla de fundació de l'orde |
Santa Beatriu de Silva, nascuda Beatriz de Menezes da Silva (Campo Maior o Ceuta, Portugal, 1426 - Toledo, 9 d'agost de 1491), va ser una santa portuguesa, fundadora de l'Orde de la Immaculada Concepció o de les monges concepcionistes. Va ser proclamada santa en 1976, per Pau VI.
Vida [modifica]
Nasqué a Campo Maior, Portugal, filla dels nobles Ruy Gomez de Silva i Isabel de Menezes. El seu germà Amadeu va ser frare i reformador de l'Orde de Frares Menors i fundador de la congregació amadeïta.
El 1447 va ser cridada a la cort com a dama de companyia de la princessa Isabel d'Avís (1428-1496), néta del rei Joan I de Portugal: quan aquesta es va casar amb el futur rei de Castella Joan II, va seguir-la a Castella.
QUan Isabel va ser reina, Beatriu va ser víctima de les seves intrigues: la reina, gelosa de la bellesa de la seva confident, va voler eliminar-la. Segons la tradició, va tancar-la en un bagul perquè s'hi ofegués. Va ser trobada després de tres dies, però viva: Beatriu deia que havia invocat la Mare de Déu i aquesta li havia salvat la vida a canvi que ella fundés un orde religiós que celebrés el misteri de la Immaculada Concepció de Maria.
Beatriu va perdonar la reina i, al voltant del 1454 es va retirar, sense prendre vots religiosos, al monestir de les monges dominiques de Toledo, on visqué fins al final de la seva vida. Isabel I de Castella li va cedir un edifici, el palau de Galiana, perqùè hi edifiqués un nou convent dedicat a la Immaculada Concepció, advocació de la qual Beatriu era molt devota. En instal·lar-s'hi, Beatriu va fundar un nou orde religiós anomenat Orde de la Immaculada Concepció.
El 30 d'abril de 1489, Innocenci VIII n'autoritzà l'erecció amb la butlla Inter universa i els donà permís perquè adoptessin la regla cistercenca, a la qual afegiren el deure de recitar diàriament l'ofici de la Immaculada Concepció.
Beatriu morí poc temps després, en 1491, abans de fer la professió com a monja. Poc després, em 1494, el monestir va adoptar la regla de les monges clarisses, essent conegudes des de llavors com a concepcionistes franciscanes.
Veneració [modifica]
Des de la seva mort va ser tinguda per santa i el seu cos, al convent franciscà de la Concepció de Toledo, va ser objecte de culte. Aquesta veneració popular va ser confirmada per Pius XI el 28 de juliol de 1926; el 3 d'octubre de 1976 va ser canonitzada per Pau VI.
La seva festivitat és el 16 d'agost. Se sol representar amb l'hàbit de l'orde: túnica blanca, capa blava i vel negre, i amb una branca de lliris blancs, símbol de puresa. També sol tenir un estel al front, per una llegenda que deia que en morir, es va poder veure aquest estel sobre seu, i portant un escapulari de la Mare de Déu i la butlla fundacional de l'orde.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beatriz da Silva |
