Beauceron

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Beauceron

El Beauceron és una raça de gos pastor d'origen molt antic i d'aspecte rústic i fort. Raça adaptada pels pastors francesos per protegir i guiar el bestiar, es tracta d'un gos molt rústic. No és una raça per a qualsevol persona ja que necessita alliberar la seva energia tant físicament com psicològicament, així com espai i molt exercici. Excel·lent gos de guàrdia, molt intel·ligent, amable i pacient amb els nens, és, al principi, una mica tossut. Necessita un amo actiu, coherent, seriós però pacient i afectuós, en el qual pugui confiar, i que li sàpiga imposar els límits. L'educació pot convertir-lo en un meravellós gos protector que pot exercir qualsevol tasca, tant de gos pastor com de guàrdia, gos pigall o de companyia. També és conegut per noms com Pastor de Beauce o Bas rouge a causa de les taques de color foc que té a les potes.

Descripció general[modifica | modifica el codi]

Beauceron
Beauceron
Beauceron
  • Utilitat: Gos pastor de bestiar i gos guardià.
  • Mida: Aproximadament 65-70 cm fins a la creu per als mascles i 61-68 cm per a les femelles.
  • Classificació: Grup I: Gossos pastors i bovers. Secció I: Gossos pastors amb prova de treball.

Cap[modifica | modifica el codi]

Ha de tenir el crani pla, o molt lleugerament arrodonit, amb un stop molt poc marcat. La tòfona sempre ha de ser negra i els llavis ferms i molt ben pigmentats. La dentadura és forta, amb tancament en tisora. Els ulls ametllats i de color marró fosc, el color més clar admès és el color avellana. En aquest últim cas, la seva longitud no serà major que la meitat de la longitud del cap. Les orelles es presenten altes. Si han estat tallades, hauran d'estar alçades, ni divergents ni convergents, i amb les puntes inclinades lleugerament cap al front. L'orella amb port correcte és aquella el punt mitjà de la qual passa per una línia imaginària que perllonga els costats del coll. Les orelles que no han estat tallades són semierectes o penjants. No han de ser aixafades, sinó planes i més aviat curtes. La seva longitud ha de ser igual a la meitat de la longitud del cap.

Coll[modifica | modifica el codi]

Musculós, de bona longitud.

Cos[modifica | modifica el codi]

Esquena recta. Llom curt i amb bon múscul. La creu ben marcada. El pit descendeix fins a la meitat del colze, ample, llarg i alt.

Cua[modifica | modifica el codi]

De port baix, llarga, en forma de "j".

Extremitats anteriors[modifica | modifica el codi]

Ben aplomades, espatlles mitjanament llargues, avantbraços musculats, ungles negres, peus forts, rodons.

Extremitats posteriors[modifica | modifica el codi]

Ben aplomades, cuixes amples i musculoses, sofrages fortes, descendides, peus forts i rodons. Aquests gossos tendeixen a conservar el doble esperó. Aquesta raça té tendència al panardisme.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Reverdy, Monique. El Nou Llibre Del Beauceron. Madrid: Editorial TIKAL. 
  • Vous et votre beauceron (French), written by Pierre Boistel, published by Editions de l'Homme, January 8, 1991, ISBN 2-7619-0900-3, 166 pages
  • Les Berger Francais (French), written by Philippe De Wailly and Alain Dupont, published by Solar, September 12, 1999, ISBN 2-263-02658-4
  • Beauceron, written by Meg Purnell Carpenter, published by Kennel Club Books, May, 2007, ISBN 978-1-59378-371-6, 160 pages
  • Le Beauceron (French), written by Monique Reverdy, published by Artémis, May 21, 2003, ISBN 2-84416-181-2, 144 pages

Vegeu també[modifica | modifica el codi]