Beauty and the Beast (pel·lícula de 1991)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la pel·lícula de Disney; per al conte tradicional, vegeu l'article La bella i la bèstia
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Beauty and the Beast
Beauty and the beast.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Gary Trousdale
Kirk Wise

Música: Alan Menken

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1991
Gènere: animació
Duració: 85 minuts
Idioma original: anglès

Companyies
Productora: Walt Disney Pictures

Pàgina sobre “Beauty and the Beast a IMDb

Valoracions
IMDb 8.0/10 stars
FilmAffinity 7.2/10 stars

Beauty and the Beast és una pel·lícula musical animada estatunidenca de 1991, produïda per Walt Disney Pictures. La cinta es basa en el conte popular de La bella i la bèstia i també pren com a referència la pel·lícula francesa de 1946 sobre la mateixa història: La Belle et la Bête, de Jean Cocteau.

Aquest va ser el 30è llargmetratge dels estudis de Walt Disney i la seva tercera pel·lícula realitzada en un període de recuperació dels dibuixos animats. Una època daurada que va començar el 1989 amb l'estrena de The Little Mermaid i que abarcaria tota una dècada que es coneixeria com el Renaixement Disney.

Beauty and the Beast, en concret, va ser la principal expressió d'aquesta nova era de Disney i es considera encara avui en dia una de les seves millors pel·lícules. Va ser la primera cinta animada en ser nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula i va rebre nombrosos premis cinematogràfics que posarien de manifest la seva trascendència com a pel·lícula a imitar. De fet, moltes de les pel·lícules animades posteriors es van veure influenciades per la seva combinació dels dibuixos més tradicionals amb les imatges generades per ordinador.

Argument

La història comença amb l'arribada a un castell d'una vella captaire. La dona, pobra i malalta, demana al príncep que hi habita poder passar la nit a aixopluc, però el noi és un noble egoïsta i arrogant i, sense dubtar-ho, la fa fora de les seves terres. Veient que el príncep no té bon cor, llavors, la vella es transforma en la bella dama que realment és. Decebuda i enfadada amb el príncep li fa veure la maldat de la seva acció. Adonant-se del seu error, el príncep intenta fer-se perdonar però, el mal ja està fet. Com a càstig per la seva temeritat, la bruixa el transforma en una Bèstia i, amb ell, també a tots els habitants del castell. Com a bri d'esperança, només li deixa una rosa màgica que permetrà que recuperi la seva forma original si troba l'amor vertader abans que l'últim pètal de la flor caigui.

Mentrestant, en un poble no gaire llunyà hi viu Bella, una jove intel·ligent i bonica, filla d'un inventor a qui tothom pren per boig. Gaston, el seductor de la comunitat, la pretén com a esposa. Però, a diferència de la resta de noies del poble, Bella no es deixa enlluernar pels seus músculs i prefereix passar el temps gaudint del camp i els seus llibres i ajudant al seu pare amb les seves creacions.

La tranquil·litat que impera en la seva caseta malauradament, aviat desapareix. El pare de Bella ja ha enllestit la seva nova invenció i es prepara per anar al poble veí i poder-la presentar a la Fira local. Tanmateix, durant el viatge es posa a nevar i l'inventor acaba buscant recer al castell de la Bèstia. Allà, encara que els servents del castell volen mostrar-se amables, la Bèstia no està disposada a deixar marxar un testimoni de la seva desgràcia i l'empresona a les masmorres.

Al mateix temps, el cavall familiar que duia el carro de l'inventor es dirigeix de retorn a casa. Bella, preocupada pel destí del seu pare segueix els seus passos i descobreix enfurismada la sort que ha corregut. Veient que el seu pare ha emmalaltit a les masmorres, ofereix a la Bèstia un intercanvi que no pot rebutjar: el seu pare per ella.

Així, Bella esdevé una convidada en el castell mentre l'inventor torna al poble i busca ajuda per salvar a la seva filla de les urpes d'un animal monstruós. Això no obstant, a diferència del que se li ha fet a ell, a Bella, la Bèstia té tota la intenció de tractar-la bé. De fet, els habitants del castell són conscients de què aquesta noia pot trencar el malefici que els ha mantingut aïllats durant anys. La Bèstia doncs, tractarà de seduir-la i refinar les seves maneres amb l'ajuda dels seus servents, i res podrà impedir que els dos es vagin enamorant. Tot i així, la Bella segueix preocupada pel seu pare i, al final, un dia, li demana a la Bèstia poder-lo veure un darrer cop. Amb l'ajuda d'un mirall màgic, la Bèstia li mostra a Bella la imatge del seu pare que, sense la companyia de Bella, ha emmalaltit encara més. Veient que el desig de Bella és anar a ajudar-lo, la Bèstia permet que la noia torni al poble i, amb això, també perd l'última oportunitat de recuperar la seva forma. I és que a la rosa màgica li han començat a caure els pètals i no queda massa temps per poder trobar el vertader amor. Quan els criats del castell li pregunten la raó de la seva follia però, la resposta de la Bèstia és senzilla: estima a Bella. El problema és que ella encara no el correspon.

Per la seva banda, la Bella torna a casa seva inquieta per la salut del seu pare. Allà s'hi troba en Gaston que no ha abandonat la seva intenció de convertir-la en la seva esposa. Per tal d'aconseguir-ho, Gaston li fa xantatge i deixa entreveure que si no es casa amb ell, el seu pare serà tancat en un psiquiàtric per boig. Evidentment, els vilatans no han cregut les històries del científic sobre un monstre que havia tancat a la seva filla. Així, Bella s'adona que si no vol un matrimoni amb Gaston haurà de dir la veritat i provar-la. Amb el mirall màgic que s'ha endut amb ella, ensenya al poble la imatge de la Bèstia i, aquests, esgarrifats, corren a preparar un atac contra el castell. Liderant la comitiva, Gaston també hi va disposat a matar a la Bèstia. I és que Gaston s'ha adonat que el monstre provoca tendresa i afecte en Bella, i vol eliminar qualsevol obstacle que impedeixi els seus plans. En la batalla però, Gaston cau per un precipi i la Bèstia és malferida. Bella arriba just a temps per veure a la Bèstia morir i desconsolada li diu que l'estima. Per sort, el seu reconeixement té lloc just abans que l'últim pètal de la rosa hagi caigut i l'encanteri es trenca davant la sorpresa de tots.

Diferències amb el conte original

La principal diferència del conte amb la pel·lícula és el motiu que porta a Bella al castell. Mentre que en l'obra literària la Bèstia deixa marxar a l'inventor a canvi de la promesa que aquest enviarà en el seu lloc a una de les seves filles, a la versió de Disney és la preocupació de Bella la que la duu al castell. Així, en el conte, són el pare i la Bèstia els que fan el pacte d'intercanvi, i, en la pel·lícula, és la mateixa noia la que està disposada a ocupar el lloc del seu pare en les masmorres del castell.

A més, al conte, les germanes de la protagonista són les que ocupen el paper d'antagonista que aquí interpreta Gaston. Geloses de Bella, són elles les que motiven el viatge del pare. A més, fan tot el possible perquè sigui ella l'escollida per ser enviada a la Bèstia i l'enganyen quan ella torna al poble per curar al seu pare.

Cal mencionar també, que el personatge de Gaston introdueix a l'adaptació de Disney una subtrama afegida: la tria de Bella entre dos amors. Mentre que Gaston és l'home bell per fora, però sense cervell ni bon tracte, la Bèstia és un ésser tendre i culte. Tal com es diu a la mateixa banda sonora: "la bellesa està en l'interior". Així, Bella té moltes més coses en comú amb la Bèstia que amb Gaston. Per exemple, als dos els agraden la lectura i el ball. Uns gustos refinats que es contraposen a l'hedonisme vulgar de Gaston. Aquesta diferència es veu gràficament en el combat final, on el presumpte heroi humà ataca amb traïdoria al seu adversari i busca pressionar a Bella i no enamorar-la.

Per últim, cal fer un breu incís en els personatges secundaris de Disney. Igual que en els altres llargmetratges de la companyia infantil, la pel·lícula incorpora tota una sèrie de personatges còmics (com els servents del castell o l'amic ximple d'en Gaston) que no són al conte, però que serveixen per donar èmfasi a les escenes musicals. El caràcter humorístic s'accentua amb la professió del pare i la incomprensió que provoca entre els vilatans (que actuen com el cor grec del teatre clàssic demanant justícia).

Premis i nominacions

Premis

Nominacions

Vegeu també

Enllaços externs