Bec d'alena

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Bec d'alena
Recurvirostra avosetta - Zoo Frankfurt 4.jpg
Recurvirostra avosetta(tennouji zoo).jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Charadriiformes
Família: Recurvirostridae
Gènere: Recurvirostra
Espècie: R. avosetta
Nom binomial
Recurvirostra avosetta
(Linnaeus, 1758)
Bec d'alena en vol.
Pollet de bec d'alena.
Bec d'alena alimentant-se

El bec d'alena (Recurvirostra avosetta), anomenat primavera o llesna al País Valencià, és una gràcil au blanca i negra de l'ordre dels caradriformes molt present tot l'any a les zones humides dels Països Catalans.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 40-43 cm de llargària total.
  • Palmípede.
  • Plomatge gairebé completament blanc, amb bandes negres de contrast.
  • El bec llarg i característicament corbat cap amunt.
  • Les potes són llargues, d'un color blau grisós i amb els dits units per una membrana interdigital.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Recurvirostra avosetta - MHNT

Als Països Catalans cria al Delta de l'Ebre, a les salines de Santa Pola (Baix Vinalopó) i a Mallorca, on n'hi ha unes poques parelles en el Salobrar de Campos. Instal·la el niu, que és una petita depressió en el terreny, prop d'alguna planta, entre matolls de les riberes dels aiguamolls o al descobert, sobretot en llocs salabrosos o en salines. Nidifica en colònies que solen ésser mixtes amb nius d'altres espècies com ara xatracs, etc. L'època de cria abasta des del mes d'abril fins a l'agost. La posta té lloc entre la darreria d'abril i el començament de juliol i el seu volum és de 2 a 6 ous. Durant 23 dies, mascle i femella coven els ous. Els polls són nidífugs (a les 6 setmanes els pollets volen) i ja posseeixen grans potes.[1]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Empra el seu bec per a furgar al llot a la recerca de petits invertebrats (insectes aquàtics, larves i petits crustacis), sempre que les aigües no tinguin més de 20-30 cm de fondària.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viu a les platges fangoses i descobertes, dels estuaris i dels bancs de sorra costaners.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Nia al nord, al centre i a l'est d'Europa, a l'oest i al centre d'Àsia, i també a la Camarga i a l'est i al sud de la Península Ibèrica, sovint en colònies. És nidificant i migrador parcial als Països Catalans (a les Balears és estrany veure'l a l'hivern). Hiverna a Àfrica i a l'Àsia meridional.

Costums[modifica | modifica el codi]

Els migrants arriben a la primavera, durant els mesos d'abril i maig. El pas tardorenc no és tan patent i té lloc a partir de juliol-agost, notable especialment al setembre.

Observacions[modifica | modifica el codi]

Rep el nom de bec d'alena per la semblança del seu bec amb una eina de sabater -l'alena- que s'empra per foradar i cosir, encara que aquesta au la utilitza per a una altra finalitat, la de moure'l paral·lelament a la superfície de l'aigua, mitjançant la corba que fa a la punta, per atrapar les seues preses.[2]

Va extingir-se a la Gran Bretanya a mitjans del segle XIX però hi va tornar a partir de la dècada del 1940.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 106. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 47. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bec d'alena