Bec d'alena
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 .jpg) |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Recurvirostra avosetta (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
El bec d'alena (Recurvirostra avosetta), anomenat primavera o llesna al País Valencià, és una gràcil au blanca i negra de l'ordre dels caradriformes molt present tot l'any a les zones humides dels Països Catalans.
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
- Fa 40-43 cm de llargària total.
- Palmípede.
- Plomatge gairebé completament blanc, amb bandes negres de contrast.
- El bec llarg i característicament corbat cap amunt.
- Les potes són llargues, d'un color blau grisós i amb els dits units per una membrana interdigital.
Reproducció [modifica]
Als Països Catalans cria al Delta de l'Ebre, a les salines de Santa Pola (Baix Vinalopó) i a Mallorca, on n'hi ha unes poques parelles en el Salobrar de Campos. Instal·la el niu, que és una petita depressió en el terreny, prop d'alguna planta, entre matolls de les riberes dels aiguamolls o al descobert, sobretot en llocs salabrosos o en salines. Nidifica en colònies que solen ésser mixtes amb nius d'altres espècies com ara xatracs, etc. L'època de cria abasta des del mes d'abril fins a l'agost. La posta té lloc entre la darreria d'abril i el començament de juliol i el seu volum és de 2 a 6 ous. Durant 23 dies, mascle i femella coven els ous. Els polls són nidífugs (a les 6 setmanes els pollets volen) i ja posseeixen grans potes.[1]
Alimentació [modifica]
Empra el seu bec per a furgar al llot a la recerca de petits invertebrats (insectes aquàtics, larves i petits crustacis), sempre que les aigües no tinguin més de 20-30 cm de fondària.
Hàbitat [modifica]
Viu a les platges fangoses i descobertes, dels estuaris i dels bancs de sorra costaners.
Distribució geogràfica [modifica]
Nia al nord, al centre i a l'est d'Europa, a l'oest i al centre d'Àsia, i també a la Camarga i a l'est i al sud de la Península Ibèrica, sovint en colònies. És nidificant i migrador parcial als Països Catalans (a les Balears és estrany veure'l a l'hivern). Hiverna a Àfrica i a l'Àsia meridional.
Costums [modifica]
Els migrants arriben a la primavera, durant els mesos d'abril i maig. El pas tardorenc no és tan patent i té lloc a partir de juliol-agost, notable especialment al setembre.
Observacions [modifica]
Rep el nom de bec d'alena per la semblança del seu bec amb una eina de sabater -l'alena- que s'empra per foradar i cosir, encara que aquesta au la utilitza per a una altra finalitat, la de moure'l paral·lelament a la superfície de l'aigua, mitjançant la corba que fa a la punta, per atrapar les seues preses.[2]
Va extingir-se a la Gran Bretanya a mitjans del segle XIX però hi va tornar a partir de la dècada del 1940.
Referències [modifica]
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 106. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 47. ISBN 84-315-0434-X.
Enllaços externs [modifica]
- El bec d'alena a l'Enciclopèdia Catalana. (català)
- Informació sobre la població d'aquesta espècie al Principat de Catalunya. (català)
- El bec d'alena a l'Avibase. (català)
- El bec d'alena a la UICN. (anglès)
- El bec d'alena a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- Informació sobre la població d'aquest ocell a Portugal. (portuguès)
- Fotografies i enregistraments sonors d'aquest ocell. (anglès)
- El bec d'alena a l'Encyclopedia of Life. (anglès)
- Descripció i hàbitat d'aquest ocell. (francès)
- Vídeos de becs d'alena en llur hàbitat natural. (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bec d'alena |
